Cultura introduir¨¤ quotes per impulsar el cinema liderat per dones

En els dos ¨²ltims cursos dels estudis d'audiovisual de la universitat Pompeu Fabra les dones han copat el 74,4% de les matr¨ªcules. A la Universitat de Barcelona la proporci¨® ¨¦s de 60 dones enfront de 40 homes. I la matr¨ªcula del primer curs d'aquest any de la Blanquerna ofereix semblant foto; 62% enfront de 38%. Si el focus es posa en els estudis m¨¦s t¨¨cnics, com els que ofereix l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el percentatge ¨¦s invers: 60% d'homes enfront d'un 40% de dones encara que amb un increment continuat femen¨ª des del 2010 que aquest any ja ha arribat al 43%. Per contra, si es miren la cartellera o els cr¨¨dits de pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries de televisi¨®, els projectes liderats per dones costen de trobar. La bretxa entre la formaci¨® i l'exercici professional ¨¦s tan abismal que l'Institut Catal¨¤ d'Empreses Culturals (ICEC) ja t¨¦ assumit que introduir¨¤ el sistema de quotes en la concessi¨® de fons en el sector audiovisual per a projectes liderats per dones. Una discriminaci¨® positiva que va ser plantejada per l'Associaci¨® de Dones Cineastes i Audiovisuals (CIM) que est¨¤ abordant tamb¨¦ la q¨¹esti¨® amb el sector.

Als ¨²ltims premis Gaud¨ª, de totes les pel¡¤l¨ªcules candidates nom¨¦s el 16% eren de directores, una proporci¨® que pujava al 26% si s'inclo?en altres prefectures d'equips, com vestuari o maquillatge. I entre les que van ser premiades ¡ªexcloent les categories espec¨ªficament femenines¡ª encara menys: Isa Campo, codirectora amb Isaki Lacuesta de La propera pell, i Sandra Hermida com a millor producci¨® per A monster calls, van ser les ¨²niques que van recollir els guardons gaudinians. Els altres tres premis Gaud¨ª en mans de dones van ser el de m¨²sica (Silvia P¨¦rez Cruz), vestuari (Nina Avramovic) i maquillatge (Marion Vissac) per La mort de Llu¨ªs XIV.

¡°En el sector audiovisual la llei d'Igualtat Efectiva de Dones i Homes del 2015 no ha aconseguit ni de lluny la paritat. L'escassa pres¨¨ncia de la dona en els llocs de responsabilitat no t¨¦ una causa concreta perqu¨¨ en part ¨¦s per la falta de referents i missatges subliminals que allunyen la dona de la direcci¨® dels projectes¡±, explica Carla Subirana, membre de CIM i que t¨¦ la doble vessant de ser directora de cinema i professora d'audiovisuals a la Blanquerna. La pres¨¨ncia femenina, en canvi, ¨¦s molt m¨¦s freq¨¹ent al capdavant d'altres equips t¨¨cnics i, especialment, de direcci¨® de producci¨®: ¡°Tot all¨° que fa refer¨¨ncia a l'organitzaci¨® d'equips, de la contractaci¨® i de la gesti¨® de recursos s¨®n responsabilitats assumides per dones. Ara com ara les tasques m¨¦s habituals s¨®n les d'organitzar i executar¡±, afegeix.

La cosa canvia radicalment quan el focus es posa en la direcci¨® art¨ªstica, la producci¨® o l'elaboraci¨® de guions, terreny tradicionalment ocupat per homes. Excepte excepcions notables, com Isabel Coixet, a la gran majoria de cineastes catalanes els costa superar la barrera del primer projecte i aconseguir un segon, si ¨¦s llarg, o es queden en els curts. ¡°O passen molts anys com a Roser Aguilar, que despr¨¦s de la seva primera pel¡¤l¨ªcula El millor de mi, ha necessitat set anys per culminar Brava¡±, subratlla Subirana.

Des de CIM han plantejat a l'ICEC una doble l¨ªnia d'actuaci¨®. Una, l'establiment de quotes progressives per a la subvenci¨® de projectes liderats per dones amb un m¨ªnim d'un 25% per aquest any que aniria pujant al 30% en 2018, 35% per al 2019 i arribar al 40% el 2020. L'altra forma de promoure la visi¨® femenina en la ind¨²stria audiovisual que han proposat se centraria en una tasca d'acompanyament en els projectes que es plantegen i que moltes vegades no arriben a culminar per falta d'eines o per una estrat¨¨gia no adequada. El CIM posa com a exemple l'experi¨¨ncia de Su¨¨cia que, partint de xifres baixes, del voltant d'un 26%,? ha aconseguit en tres anys arribar a la paritat. De tot aix¨° estan parlant amb l'ICEC i amb la resta del sector i el vehicle per implementar aquestes mesures ser¨¤ el Pla Estrat¨¨gic de l'Audiovisual que establir¨¤ les l¨ªnies a seguir? des d'aquest any al 2020 i que es presentar¨¤ d'aqu¨ª poc.

Un dels treballs previs que est¨¤ fent l'ICEC ¨¦s una mena de buidatge de totes les l¨ªnies de subvenci¨® per con¨¨ixer la realitat dels ¨²ltims tres anys. ?s a dir, establir quantes de les ajudes concedides han anat a projectes dirigits per dones. ¡°S'estan mirant tres responsabilitats concretes, direcci¨®, producci¨® i gui¨® perqu¨¨, d'entrada, necessitem saber quin ¨¦s l'univers de les propostes femenines. El que ¨¦s clar ¨¦s que ara com ara la visi¨® de la dona dista molt d'estar representada o, el que ¨¦s el mateix, falta la meitat de la societat i estem d'acord a impulsar mesures de discriminaci¨® positiva sempre dins dels criteris d'excel¡¤l¨¨ncia¡±, explica Francisco Vargas, director de l'?rea Audiovisual de l'ICEC. L'institut va distribuir l'any passat un total de 16 milions d'euros en 12 l¨ªnies de diferents programes. Una quantitat que en la seva gran majoria, al voltant del 80%, va procedir de la recaptaci¨® per l'impost de l'audiovisual que es cobra als operadors d'internet.