Abans dels ¡®yuppies¡¯

Durant els temps convulsos del darrer franquisme, hi havia molta gent que confonia dictadura i capitalisme, de forma ing¨¨nua i entranyable, com si l¡¯un fos conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯altra. Semblava que l¡¯endem¨¤ mateix de la mort de Franco tot havia de canviar de forma radical. L¡¯efecte domin¨® del Maig del 68 franc¨¨s se superposava aqu¨ª amb el final de la dictadura i, un cop acabada aquesta, s¡¯havia d¡¯implantar la revoluci¨®. Per¨° la desaparici¨® retardada del General¨ªssim ni tan sols va retornar el pa¨ªs als temps de la Rep¨²blica ¡ªque ell havia destrossat b¨¤rbarament¡ª, sin¨® que el va sumir als de l¡¯anterior, i decr¨¨pita, monarquia. I els alts c¨¤rrecs del r¨¨gim totalitari van passar de forma fluida i generosa d¡¯un despatx a l¡¯altre, amb els partits pol¨ªtics mirant cap a una altra banda perqu¨¨ tamb¨¦ tenien al davant l¡¯oportunitat d¡¯accedir al poder sense situacions traum¨¤tiques, enmig d¡¯una conc¨°rdia general i una autocomplaen?a repetida una i mil vegades amb l¡¯esl¨°gan de la Transici¨®.

No es va fer cau i net i encara en patim les conseq¨¹¨¨ncies. De forma r¨¤pida es van desarmar els moviments ve?nals i populars, les vindicacions obreres d¡¯acci¨® directa i els col¡¤lectius art¨ªstics que atemptaven contra l¡¯ordre establert. El carrer va ser absorbit pels pol¨ªtics, els nous funcionaris i les institucions. Els anys setanta van ser els d¡¯una anhelada utopia que no va arribar mai, i els vuitanta, van ser els dels triomfadors, l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria amb pedigr¨ª i els yuppies, i tamb¨¦ els del retorn a la pintura que de nou triomfava despr¨¦s de la crisi d¡¯identitat en qu¨¨ l¡¯havia estampit l¡¯art conceptual.

Gelatina dura. Hist¨°ries escamotejades dels 80, l¡¯exposici¨® que ha organitzat el Macba, s¡¯immergeix en la cru?lla d¡¯aquestes dues d¨¨cades i estira el fil de qui va quedar a l¡¯altra banda: la gent compromesa que esperava un canvi, la que va sobreviure en temps adversos i la que es va estavellar. ?s un pamflet en el bon sentit de la paraula, a la manera de Jean-Luc Godard, qui ja el 1972 havia filmat Tout va bien, amb Yves Montand i Jane Fonda, sobre una vaga en una f¨¤brica, que va servir de font d¡¯inspiraci¨® del documental de Joaquim Jord¨¤, Numax presenta, dedicat a la col¡¤lectivitzaci¨® i el final d¡¯una empresa d¡¯electrodom¨¨stics barcelonina als temps de la Transici¨®.

La gelatina macbiana es divideix en sis parts: La memoria olvidada. La omisi¨®n del pasado reciente; Los ¨¢ngulos ciegos. De las luchas aut¨®nomas a la institucionalizaci¨®n dem¨®crata; Del mono azul al cuello blanco. De la desarticulaci¨®n de los movimientos obreros al neoliberalismo; En el barrio de mis sue?os. Del urbanismo feroz a la ciudad espect¨¢culo; Las letras arrebatadas. La contracultura versus instituci¨®n arte; i finalment El estado gaseoso. La otroredad. El discurs s¡¯articula a partir dels textos aclaridors del full de sala, de Teresa Grandas, que cal llegir abans d¡¯observar, perqu¨¨ les obres espargides per les sales a vegades esdevenen cr¨ªptiques, sobretot si els visitants no han viscut, o no coneixen a fons els fets que s¡¯hi tracten. Per¨° les imatges m¨¦s literals i directes, com ara fotografies, c¨°mics i revistes ¡ªundergrounds o no¡ª, programes ¡ªculturals o contraculturals¡ª de la televisi¨® espanyola de l¡¯¨¨poca, i pel¡¤l¨ªcules i documentals, expliquen bastant d¡¯aquell moment, i en part tamb¨¦ del d¡¯ara.

Com a exposici¨® pamflet, el que hi funciona b¨¦ s¨®n els missatges clars, directes i contundents. Veure els pol¨ªtics als anys vuitanta fent tota mena de declaracions o a la inauguraci¨® d¡¯Arco, amb els ¡ªi les¡ª galeristes estrella ¨¦s del tot demolidor. Si no es va viure l¡¯euf¨°ria del moviment llibertari i la posterior aniquilaci¨® fulminant, amb el vistiplau de tots els partits pol¨ªtics perqu¨¨ els feia molta nosa, ¨¦s dif¨ªcil que s¡¯entengui realment, nom¨¦s amb un parell de portades de revista alternativa, la magnitud del que va passar llavors. I com aix¨° molts altres fets que, d¡¯una manera o altra, treuen el cap, per aqu¨ª i per all¨¤. Potser el discurs abra?a massa temes, per¨° serveix per obrir portes i generar interrogants. D¡¯entre les obres d¡¯art exposades, la m¨¦s colpidora ¨¦s la de Francesc Abad,?El Camp de la Bota, de l¡¯any 2004, amb una infinitat d¡¯expedients de sent¨¨ncies de mort executades a la postguerra i que el p¨²blic pot entretenir-se a llegir. Entre 1939 i 1952, es va afusellar a Barcelona 1.704 persones a l¡¯actual zona que ocupa el F¨°rum. Una hist¨°ria esfere?dora que llavors va ser velada i encara avui est¨¤ pendent d¡¯airejar com tocaria