Construir encara ¨¦s l¨ªcit?

En aquest desert perpetu que ¨¦s Santa M¨°nica ¨Cuna bona programaci¨® sense resposta de ning¨²¨C, ¡°Aftermath¡± ens dona la pres¨¨ncia catalana a la Biennal d¡¯Arquitectura de Ven¨¨cia. La selecci¨® mostra ¡°una nova manera de fer arquitectura¡± a partir de pel¡¤l¨ªcules rodades al voltant d¡¯actuacions concretes per transformar els edificis (o el que sigui) filmats en experi¨¨ncies. No ensenya l¡¯arquitectura, com se suposa en una biennal, sin¨® l¡¯efecte de la construcci¨® sobre el territori i sobre les persones. No ser¨¦ jo qui digui que aix¨° no ¨¦s intel¡¤ligible per l¡¯espectador que es passeja entre les pantalles mirant de desentranyar el que no deixa de ser una formulaci¨® intel¡¤lectual incre?blement sofisticada. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil sortir de l¡¯exposici¨® amb una idea clara de qu¨¨ ¨¦s exactament el que se¡¯ns est¨¤ dient. ?s la provocaci¨® impl¨ªcita en una biennal, on no t¨¦ cabuda all¨° convencional.

Anem m¨¦s enll¨¤. Els alumnes d¡¯arquitectura del Vall¨¨s presenten un prototip d¡¯edifici barat, sostenible, quasi port¨¤til, que es planta en aquestes urbanitzacions aberrants que estaven de moda fa anys. Serveix per improvisar un centre c¨ªvic i corregir aix¨ª un error de concepte. La gent es va deixar entabanar amb l¡¯estil de vida americ¨¤, jardinet i barbacoa, i es va fugar de la ciutat cap a la caseta a?llada, sense barri, sense centre, sense equipaments, sense res. Per aix¨° aquests futurs arquitectes instal¡¤len en un no res un centre c¨ªvic prefabricat, sense cap ornament, perqu¨¨ per art de m¨¤gia els retorni, a aquests habitants del buit, la noci¨® de comunitat activa, de capital social.

Una altra experi¨¨ncia ins¨°lita. Una cooperativa construeix, als entorns de Can Batll¨®, un edifici de propietat compartida; ¨¦s a dir, noves formes d¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge, molt assequibles, a canvi de renunciar a la propietat transmissible en her¨¨ncia. El que ¨¦s ins¨°lit del cas ¨¦s que l¡¯edifici ¨¦s de fusta. No estic segura que aquesta construcci¨® sigui d¡¯all¨° m¨¦s sostenible: algun bosc del Vall¨¨s es va esfumar mentre es feien naus a les Drassanes de Barcelona. Significa, en tot cas, que un grup d¡¯arquitectes ha decidit trencar les normes, esberlar la sacrosanta propietat i buscar materials nobles que en altres pa?sos s¨®n habituals. Alguna cosa est¨¤ pressionant la professi¨® perqu¨¨ surti dels carrils, perqu¨¨ vagi m¨¦s enll¨¤, perqu¨¨ pensi abans de construir. S¡¯est¨¤ plantejant, ja des del projecte, la lluita desigual i tit¨¤nica contra un mercat desbocat que est¨¤ destruint l¡¯¨¤nima de la ciutat i que ni les bones intencions municipals, que s¨®n genu?nes, semblen poder aturar.

La pregunta ¨¦s, doncs, ¨¦s l¨ªcit que un arquitecte de fama firmi el projecte de l¡¯hotel de les Drassanes, amb tot el barri en contra? O, per posar un altre exemple, ¨¦s censurable l¡¯arquitecte que rehabilita un bloc per fer-hi pisos de luxe quan sap que els ve?ns que no podran pagar el nou lloguer en seran expulsats? Ho pregunto tenint davant el llibre que Pati N¨²?ez ¨Ccomunicadora incansable¨C ha dedicat a J.A. Coderch, una figura tan admirada com controvertida, tan singular com inc¨°moda. El llibre reuneix entrevistes amb col¡¤legues que van treballar amb ell de joves i que ara parlen amb llibertat. Coderch era arist¨°crata i franquista quan els cadells de l¡¯arquitectura estaven als ant¨ªpodes; era malhumorat i genialoide, era agosarat en els dissenys per¨° tenia sempre un peu en la saviesa popular. Era tradici¨® transformada en elegant modernitat.

El llibre descobreix una utopia in¨¨dita de Coderch. Estava obsessionat per com la gent vivia en els edificis, li importava m¨¦s l¡¯interior que la fa?ana. I, ja madur, comen?a a jugar amb una idea: que les plantes dels edificis bastits com a blocs fossin flexibles perqu¨¨ una habitaci¨® perif¨¨rica pogu¨¦s canviar d¡¯amo segons les circumst¨¤ncies de la fam¨ªlia; perqu¨¨ el mateix pis creix¨¦s o minv¨¦s segons les necessitats. ?s revolucionari i col¡¤lectiu, i no va prosperar. Aix¨° rumiava Coderch mentre constru?a edificis notables i mentre els seus alumnes dibuixaven esbossos d¡¯una carrera encara per arribar, tots finalment consagrats. Avui la ruptura est¨¤ en l¡¯efecte p¨²blic (i discutit) d¡¯all¨° que es construeix. Per cert, l¡¯enhorabona a l¡¯equip RCR pel premi Pritzker: obra po¨¨tica, arrelada, contempor¨¤nia. Qu¨¨ ¨¦s l¡¯arquitectura? ¡°Entendre la vida¡±, responen.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.