No saber o no voler saber

Fa unes nits, vaig veure per TV3 un interessant documental sobre la figura d'Amancio Ortega, l'home m¨¦s ric del m¨®n. En un moment determinat del programa, els periodistes interroguen la gent que bada per una botiga de Zara. La c¨¤mera es fixa en dues dones radiants d'alegria. Acaben de sortir de la botiga amb bosses de la firma. El periodista pregunta a les senyores si freq¨¹enten molt Zara. I elles contesten que acostumen a fer-ho unes dues o tres vegades per setmana. Era obvi que aquestes dones estaven tan contentes per les compres a preu de saldo que acabaven de fer. I amb dissenys a l'¨²ltim crit de la moda.

Em vaig preguntar si aquesta alegria hagu¨¦s prosseguit en els seus rostres si haguessin sabut com Inditex copia tot all¨° copiable i fa que milers de dones, a pa?sos asi¨¤tics, treballin a dos euros per dia perqu¨¨ elles gaudeixin d'aquests modelets tan a l'abast de les seves mans una o dues vegades per setmana. Aquesta alegria hauria desaparegut immediatament. No en tinc el menor dubte. Mentrestant, no saber els permet viure al marge del dolor que comporta un tipus determinat d'explotaci¨®.

Hi ha molta gent al m¨®n que no sap el que hauria de saber. I probablement n'hi hagi encara molta m¨¦s que hagi decidit no saber, com aquesta que no llegeix premsa perqu¨¨ donen per fet que menteix. No sabent es viu m¨¦s c¨°mode. En tots els casos de corrupci¨® que s'estan produint a Espanya i a Catalunya, sempre hi ha gent que quan li pregunten per un assumpte determinat en el qual poguessin estar involucrats delictivament, contesten que ells no ho sabien. Qui pot provar que s¨ª que ho sabien?

Vegem un cas recent. La infanta Cristina va ser absolta per no saber. Nom¨¦s se l'acusa d'haver-se beneficiat del producte de les malifetes financeres i empresarials del seu marit, l'exduc de Palma. La presumpta conniv¨¨ncia en aquestes malifetes no va ser tinguda en compte pel jurat, a causa de la fermesa de la defensa a negar que la seva defensada sab¨¦s l'origen dels diners que gastava amb una targeta de la fraudulenta fundaci¨® que presidia el seu marit. Dit d'una altra manera, Cristina de Borb¨® no sabia res de res.

La primera consideraci¨® que a un li passa pel cap davant aquesta ignor¨¤ncia al¡¤ludida ¨¦s que nom¨¦s ¨¦s possible no saber res del que hauria de saber-se si un no pregunta res. Pot passar, encara que costi molt creure que no es pregunti, encara que nom¨¦s fos per humana curiositat, per l'origen d'uns diners que obstaculitzen a casa dels imputats amb la cridanera generositat amb qu¨¨ es feien present. ?s evident que la millor manera d'ignorar alguna cosa ¨¦s no preguntar. Com si aix¨° no an¨¦s amb la persona.

Tamb¨¦ podria ser que no es pregunti res per si de cas, no fos que el que sapiguem es converteixi en una c¨¤rrega massa insuportable. Res ens impedeix visualitzar que la infanta va poder passar per aquests shakesperians dilemes. Ignorar o no ignorar. Voler saber o no voler saber. O conv¨¨ncer-se a si mateixa que el que veia era normal.

Davant aquest c¨²mul de dubtes, la just¨ªcia no pot emetre cap veredicte que no sigui el d'innoc¨¨ncia. Perqu¨¨ la just¨ªcia no pot acusar ning¨² per no saber. I per no poder, tampoc pot acusar ning¨² per no voler saber, encara que sigui ineludiblement sancionable des del punt de vista moral. Ning¨² t'ha d'ensenyar que estar al m¨®n t'obliga a ser conscient de la m¨¤xima quantitat de coses que passen al teu costat. I ja no diguem si passen a la teva pr¨°pia casa.

El que li va passar a I?aki Urgandar¨ªn no li va passar en una illa solit¨¤ria, li va passar a la casa que compartia amb la seva dona. No obstant aix¨°, la infanta no en sabia res. La pregunta llavors ¨¦s, com es pot no saber tant sobre una part constitutiva de la teva vida? Sobre alguna cosa que afecta la teva vida quotidiana, que determina que vulguis comprar-te, a m¨¦s d'uns quants capritxos, una casa de tres plantes a la zona m¨¦s cara de Barcelona perqu¨¨ de sobte es pot?

Viure sense saber, i ja no diguem no voler saber, a la llarga ens passa factura. Possiblement la m¨¦s cara de totes sigui la que h¨¤gim de pagar cada dia davant el mirall quan ens llevem.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.