Cirsa va donar 900.000 euros a CDC despr¨¦s d¡¯aconseguir una f¨¤brica per un euro

La multinacional catalana del joc Cirsa va donar a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC, avui PDECat) 900.000 euros despr¨¦s de la signatura d'una operaci¨® industrial emparada per la Generalitat que li va permetre guanyar 30 milions d'euros. Els donatius ascendeixen al 3% exacte dels beneficis obtinguts per Cirsa i van comen?ar el 10 de juny del 2011, nom¨¦s quatre dies despr¨¦s de l'acord pel qual la companyia va comprar per nom¨¦s un euro l'antiga f¨¤brica de Sharp a Sant Cugat del Vall¨¨s (Barcelona).

Aquesta informaci¨®, fruit d'una investigaci¨® d'EL PA?S, relaciona per primera vegada el finan?ament de Converg¨¨ncia a trav¨¦s de les seves fundacions amb el ¡®cas ITV¡¯, que va suposar la fi de la carrera pol¨ªtica d'Oriol Pujol. L'exdiputat de CDC est¨¤ acusat de lucrar-se amb diverses operacions industrials, entre les quals la de Sharp. El fiscal li demana cinc anys de pres¨® pels delictes de tr¨¤fic d'influ¨¨ncies, suborn i falsedat.

Un portaveu de Cirsa nega rotundament que les donacions estiguin relacionades amb la compra de la f¨¤brica. Un ampli resum de la versi¨® de Cirsa sobre els fets es pot llegir en la informaci¨® adjunta.

L'arribada de Mas a la presid¨¨ncia de la Generalitat, el desembre del 2010, va coincidir amb un moment delicat de la crisi econ¨°mica. Sharp havia anunciat poc abans, com havien fet altres multinacionals, la intenci¨® de tancar la seva f¨¤brica a Catalunya, amb 300 treballadors, per endur-se la producci¨® de televisors a Pol¨°nia.

La consultora Alta Partners, de la qual ¨¦s soci Sergi Alsina, amic ¨ªntim d'Oriol Pujol, va irrompre en aquest moment com l'arquitecte d'una operaci¨® per evitar el tancament de la f¨¤brica, amb la venda a una empresa local, en un model aplicat en altres casos. A priori, la transacci¨® beneficiava tothom: se salvaven llocs de treball, a Sharp li sortia m¨¦s barat regalar la f¨¤brica que assumir els costos del tancament i Cirsa aconseguia gratis un actiu important.

El sumari del ¡®cas ITV¡¯, no obstant aix¨°, mostra com aquesta i altres operacions de l'¨¨poca van ser aprofitades per Pujol, Alsina i altres actors p¨²blics i privats per lucrar-se en un embull de favors pol¨ªtics, comissions opaques i frau fiscal. Cap directiu de Sharp i Cirsa est¨¤ entre els investigats.

El sumari il¡¤lustra com el tancament de Sharp va ser un dels primers assumptes en els quals Oriol Pujol va involucrar Artur Mas despr¨¦s que arrib¨¦s a la presid¨¨ncia, el 27 de desembre del 2010. Tres setmanes m¨¦s tard, el 17 de gener del 2011, Alsina truca a un altre dels implicats i li comunica que si l'operaci¨® de Sharp ha de sortir ser¨¤ per ¡°la pressi¨®¡± de la Generalitat i que Artur Mas ¡°ja ha trucat¡± a la fam¨ªlia Lao, propiet¨¤ria de Cirsa. ¡°Mas va quedar amb l¡¯Oriol que en faria un seguiment¡±, recull el sumari.

En aquests primers moments, els Lao no semblen gaire entusiasmats amb el projecte. ¡°Poden dir que no, per¨° si et truca el president [Mas], et truca l¡¯Oriol i et diu ¡®b¨¦ escolta'm, volem que ho feu, que ja us donarem suport...¡±, comenta Alsina per tel¨¨fon.

El sumari tamb¨¦ mostra com la figura de l¡¯aleshores secretari del Govern de la Generalitat, Germ¨¤ Gord¨® ¡ªal qual la Fiscalia Anticorrupci¨® vincula amb el finan?ament il¡¤legal de Converg¨¨ncia¡ª planeja sobre l'operaci¨®. Cirsa admet que els seus directius van mantenir reunions amb Gord¨® en aquesta ¨¨poca, per¨° neguen que s¡¯hi tract¨¦s la compravenda de Sharp. Gord¨® i el PDECat han declinat oferir la seva versi¨® dels fets.

En els cinc mesos seg¨¹ents, se succeeixen les trucades entre Alsina, Pujol i altres implicats, amb refer¨¨ncies constants a alts c¨¤rrecs de la Generalitat, dels quals busquen suport. Les maniobres tenen una doble faceta. P¨²blicament, es treballa per ajudar a salvar llocs de treball. En privat, tots s¨®n conscients que hi ha molts diners en joc. Alta Partners, segons la instrucci¨® del cas, va cobrar 3,6 milions de Sharp per l'operaci¨®.

Les converses s'acceleren a final de maig. El dia 26, Alsina truca a Pujol i li diu que han de parlar ¡°de la reuni¨® del dilluns 30 amb Sharp¡±. ¡°Tenim el que hav¨ªem preparat com a nota de premsa en el seu moment, que coordinem amb la Generalitat¡±, afegeix.

Els nervis augmenten aquests dies davant un ¨²ltim escull que sorgeix en l'operaci¨®: el pagament de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jur¨ªdics Documentats, un tribut auton¨°mic. Pujol truca a Alsina i li diu que l'impost ascendeix a ¡°un mili¨® d'euros [en realitat s¨®n gaireb¨¦ dos milions], per la qual cosa temen que els de Cirsa no signaran mentre no se solucioni aquest problema de l'impost¡±, recull un atestat policial. Oriol Pujol es compromet a parlar amb el director de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria Catalana, Llu¨ªs Franco, per tractar de resoldre el tema.

Fruit d'aquestes gestions se celebra una reuni¨® entre Alsina, Cirsa, Franco i altres persones. El dia 31, Alsina explica a un altre implicat que ¡°la reuni¨® va anar molt b¨¦¡±. ¡°Que l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria el que vol ¨¦s un comprom¨ªs industrial, i s'ha de comprometre a no vendre l'immoble [la f¨¤brica] en quatre anys. I aix¨° ajudaria perqu¨¨ ells poguessin fer aquesta interpretaci¨® i que no calgui pagar l'impost¡±.

L'endem¨¤, Alsina tamb¨¦ explica a Oriol Pujol el resultat de la trobada: ¡°La reuni¨® amb Franco va anar molt b¨¦¡±, recull l'atestat. ¡°Franco va dir que per la seva banda no hi hauria traves, sin¨® que, a l'inrev¨¦s, intentar¨¤ que l'operaci¨® es pugui fer correctament¡±. Sergi dona a Pujol un ¨²ltim detall que mostra la influ¨¨ncia que els membres de la trama tenen sobre c¨¤rrecs de la Generalitat: ¡°Franco ¨¦s conscient que ha de buscar una soluci¨® d'aqu¨ª al dijous¡±.

El 7 de juny, el diari Expansi¨®n publica que Generalitat, Sharp i Cirsa havien tancat la tarda anterior l'acord, que ser¨¤ ratificat el setembre. La informaci¨® explica que dels 300 empleats de la planta, 100 seran acomiadats per Sharp, 100 traslladats a altres instal¡¤lacions de la multinacional japonesa i que Cirsa mantindr¨¤ 100 llocs de treball a Sant Cugat per, entre altres funcions, fabricar pantalles per a les seves m¨¤quines recreatives.

Els comptes dipositats per totes les empreses implicades en el Registre Mercantil ofereixen els detalls econ¨°mics de l'operaci¨®. El 16 de juny, Sharp crea una nova societat amb un capital de 5.000 euros anomenada Sant Cugat Technological Centre (SCTC). El 9 de setembre, Sharp fa una ampliaci¨® de capital de SCTC per 30,035 [U1] milions mitjan?ant ¡°l'aportaci¨® no diner¨¤ria d'una unitat de negoci aut¨°noma¡±. Entre els actius figuren el valor de la f¨¤brica (20 milions), i 10 milions m¨¦s que Sharp va deixar a la tresoreria.

L'operaci¨® culmina una setmana m¨¦s tard, el 15 de setembre, quan Nortia Business (matriu del grup Cirsa) adquireix per un euro l'empresa STCT. Segons els comptes de Nortia del 2011, l'operaci¨® li reporta de cop ¡°un benefici de 30.045 milers d'euros¡±. Tot i que implica un comprom¨ªs: no podr¨¤ acomiadar cap empleat en dos anys ni vendre la f¨¤brica en quatre. A dia d'avui, passats cinc anys i mig, Cirsa mant¨¦ la planta oberta amb tota la plantilla.

En paral¡¤lel a les ¨²ltimes negociacions sobre la f¨¤brica de Sharp, Converg¨¨ncia i Cirsa en duen a terme unes altres per acordar un pla de donacions de l'empresa a les dues fundacions del partit, CatDem i Barcelona F¨°rum, totes dues al centre de les investigacions del cas 3%. El sumari del cas inclou una imatge del conveni subscrit entre l'empresa i CatDem el 16 de maig del 2011. El signen Manuel Lao i Andreu Viloca, tresorer de Converg¨¨ncia i tamb¨¦ investigat.

La primera donaci¨® es fa el 10 de juny, nom¨¦s quatre dies despr¨¦s de l'acord per a la compra de la f¨¤brica. S¨®n 100.000 euros per a CatDem i 100.000 m¨¦s per a F¨°rum Barcelona. Els pagaments es repetiran pel mateix import a totes dues fundacions en els tres anys seg¨¹ents, mentre que el 2015 ser¨¤ nom¨¦s CatDem ¨Cfins a completar els 900.000 euros¨C la que rebi diners de Cirsa.

L'empresa no havia fet donatius a Converg¨¨ncia fins a la signatura de l'acord. Cirsa assegura que ¡°fer donacions forma part de la din¨¤mica empresarial pr¨°pia de qualsevol sector¡±. L'an¨¤lisi dels comptes, no obstant aix¨°, revela que les donacions es disparen el 2011 i que durant els quatre anys seg¨¹ents, les fetes a Converg¨¨ncia suposen entre el 60% i el 90% del total. Tamb¨¦ ¨¦s cridaner un ¨²ltim fet: la fam¨ªlia Lao no ha ocultat la seva oposici¨® frontal a la deriva independentista adoptada per Converg¨¨ncia en els ¨²ltims anys i ha arribat a afirmar que marxaria de Catalunya si aquesta aconsegu¨ªs la independ¨¨ncia.

investigacion@elpais.es