L¡¯impressionant Beethoven de Dudamel conquista el Palau

Una desc¨¤rrega d'energia i entusiasme musical va captivar el Palau de la M¨²sica Catalana, a Barcelona, en les dues primeres sessions de la integral de les nou simfonies de Beethoven que dirigeix Gustavo Dudamel. L'excitant aventura musical va tenir en la for?a dram¨¤tica de l'obertura d'Egmont una arrencada espectacular, en una sessi¨® matinal centrada en les dues primeres simfonies. A la tarda, la c¨¤rrega dram¨¤tica i la tensi¨® r¨ªtmica de l'Heroica van mostrar l'immens potencial de l'Orquestra Simf¨°nica Sim¨®n Bol¨ªvar de Vene?uela.

T¨¦ aspectes de gesta, aquesta integral de les simfonies sota la batuta del carism¨¤tic director vene?ol¨¤ en cinc concerts programats en quatre dies consecutius. Al programa matinal, integrat per la Primera i Segona simfonies, m¨¦s les obertures d'Egmont i Coriol¨¤, Dudamel va posar l'accent en els lla?os amb la tradici¨® d'un Beethoven encara en deute amb Mozart i Haydn; a la tarda, les troballes revolucion¨¤ries de la Tercera i les innovacions de la Quarta van mostrar la poderosa personalitat del geni.

Una gran gesta ¨¦s, sens dubte, veure una orquestra llatinoamericana trencant estereotips; despr¨¦s d'aquesta marat¨® Beethoven de Barcelona, oferiran el cicle del 19 al 23 de mar? a l'Elbphilharmonie d'Hamburg i tancaran la seva gira europea del 26 al 30 amb cinc concerts m¨¦s al Musikverein de Viena. Abans ¡ªdijous¡ª recalaran a l'Auditori Nacional de Madrid per interpretar la Novena amb els cors del Palau, dirigits per Simon Halsey, en el marc d'un concert commemoratiu dels 20 anys del cicle Grans Int¨¨rprets i els 30 de la revista Scherzo.

S'apunta un ¨¨xit el Palau en acollir l'estrena de la gira de la formaci¨® estrella del sistema fundat per Jos¨¦ Antonio Abreu. Gira amb un repte maj¨²scul, ja que interpretar les nou simfonies de Beethoven ¨¦s un pas de gegant per a qualsevol orquestra. Fa 10 anys, una empresa art¨ªstica com aquesta hauria estat impossible; ara, la Simf¨°nica Sim¨®n Bol¨ªvar ofereix una qualitat professional equiparable a la de les bones orquestres centreeuropees.

Un altre llenguatge

La corda va sonar amb densitat i calidesa, potser amb massa contund¨¨ncia en els episodis m¨¦s cambr¨ªstics de les dues primeres simfonies, en les quals Dudamel va modelar un so m¨¦s transparent i adequat a l'her¨¨ncia del classicisme que planeja en aquestes lluminoses partitures.

L'orquestra va exhibir m¨²scul en les obertures, amb accents m¨¦s dram¨¤tics, i va ser m¨¦s brillant en els metalls. Les fustes van mostrar finesa i agilitat; les cordes van guanyar flexibilitat i el so de la formaci¨® va ser cada vegada m¨¦s rod¨®, sense perdre mai aquesta energia r¨ªtmica marca de la casa.

L'afirmaci¨® del pensament simf¨°nic de Beethoven converteix la Tercera en la porta d'acc¨¦s a un nou llenguatge que marcar¨¤ i canviar¨¤ completament el g¨¨nere. La m¨²sica ja ¨¦s vehicle d'emocions i anhels amb un significat espiritual que commociona els oients per la seva for?a interior. I Dudamel va explorar els mil matisos de la nova i revolucion¨¤ria escriptura simf¨°nica amb un pols dram¨¤tic i una eloq¨¹¨¨ncia narrativa fora de s¨¨rie.

En l'obstinaci¨® el van seguir amb entusiasme els m¨²sics. No han perdut l'entusiasme juvenil, per¨° la plantilla afegeix a la seva imparable energia altres reflexos m¨¦s professionals i competitius. T¨¨cnicament, la seva resposta en la Tercera i la Quarta va ser molt bona, m¨¦s equilibrada i precisa que durant la sessi¨® matinal. Per¨° el secret de la for?a comunicativa d'aquest Beethoven ¨¦s l'actitud i l'entrega; davant del tedi funcionarial de tantes orquestres, es deixen la pell en cada nota. I aquest comprom¨ªs, aquesta felicitat a compartir la for?a de la m¨²sica, va acabar seduint el p¨²blic del Palau en una festa musical de les que no s'obliden.