El proc¨¦s mor en la foscor

El proc¨¦s, com la democr¨¤cia que pret¨¦n encarnar, est¨¤ morint en la foscor. Sense transpar¨¨ncia, sense debat p¨²blic, obert i plural, no hi ha democr¨¤cia possible. Vells i nous esl¨°gans ho prediquen, des del crit de ¡°llum i taqu¨ªgrafs!¡± fins a la sent¨¨ncia que llueix des de finals de febrer sota la cap?alera de The Washington Post: ¡°la democr¨¤cia mor en la foscor¡±.

El proc¨¦s sempre ha patit una tensi¨® insuperable entre les seves necessitats t¨¤ctiques i el seu objectiu estrat¨¨gic, la coher¨¨ncia interior necess¨¤ria i la recerca d¡¯aliats exteriors. L¡¯¨²ltim cas ¨¦s el de la llei de transitorietat expr¨¦s, quan les necessitats immediates ¨Celudir els recursos, suspensions i inhabilitacions de dirigents¨C per convocar la consulta sobre la independ¨¨ncia restringeixen la capacitat del moviment per eixamplar la seva base i aconseguir la majoria indestructible que Mas busca des del 2012.

?s evident que com m¨¦s es for?a la legalitat, es retorcen les lleis i reglaments i es limita la transpar¨¨ncia i el debat democr¨¤tic menys convincent apareix el proc¨¦s per als indecisos i els aliats exteriors. La restricci¨®, que arriba al secretisme i l¡¯ocultaci¨®, afecta ni m¨¦s ni menys que l¡¯ess¨¨ncia mateixa de la democr¨¤cia, ¨¦s a dir, el que constitu?a la pedra filosofal del proc¨¦s.

Aix¨ª ¨¦s com l¡¯ast¨²cia, dirigida a ¡°enganyar a l¡¯Estat¡±, substitueix i destrueix la democr¨¤cia, en detriment dels ciutadans catalans. Aquesta ¨¦s la segona ocasi¨® en qu¨¨ succeeix, encara que en l¡¯anterior, el proc¨¦s participatiu del 9-N, va ser el president Mas qui va protagonitzar l¡¯engany, mentre que en la pr¨°xima qui ho intentar¨¤ ser¨¤ el mateix Parlament, segrestat per una majoria sense legitimitat ni capacitat legislativa per a aquesta comesa. Amb la primera ast¨²cia governamental, els ciutadans catalans que no van votar es van veure perjudicats en l¡¯¨²s partidista dels pressupostos i les institucions p¨²bliques, especialment els mitjans de comunicaci¨®, mentre que amb l¡¯ast¨²cia parlament¨¤ria que es prepara el perjudici ¨¦s en els seus drets pol¨ªtics, minvats per un ¨²s partidista de la m¨¤xima instituci¨® de representaci¨® dels ciutadans catalans.

La ret¨°rica processista ha arribat a invertir els termes del debat, en una contorsi¨® pr¨°xima a la postveritat, fins al punt de considerar la ruptura amb la legalitat com a condici¨® imprescindible perqu¨¨ es faci realitat una democr¨¤cia que se suposa fins ara limitada o pervertida. No ¨¦s estrany en conseq¨¹¨¨ncia l¡¯alegria fr¨ªvola amb qu¨¨ es rebutja la defensa escrupolosa de la legalitat per a qualsevol decisi¨® democr¨¤tica, especialment necess¨¤ria si es tracta ni m¨¦s ni menys que d¡¯una secessi¨® i la creaci¨® d¡¯un nou estat.

Els qui sostenen tals arguments obliden que la legalitat serveix, sobretot, per defensar les minories de les majories, tal com ha sostingut el notari Juan Jos¨¦ L¨®pez Burniol el passat 10 de mar? en un article publicat ni m¨¦s ni menys que a El Punt / Avui. ¡°La dictadura de la majoria no deixa de ser dictadura pel fet que ho sigui de la majoria¡±, els ha recordat Burniol als lectors del diari independentista. I afegeix: ¡°Aix¨° vol dir que mai es poden utilitzar procediments per silenciar o reduir la pres¨¨ncia de les minories, pervertint ¨Cper exemple¨C el debat parlamentari; un fenomen que arriba al nivell del frau m¨¦s rebutjable quan una majoria parlament¨¤ria no es correspon amb una majoria social, a causa d¡¯una llei electoral esbiaixada¡±.

Aix¨ª ¨¦s com el proc¨¦s no mor tan sols en la foscor sin¨® tamb¨¦ en el frau. No ¨¦s ¡°un engany a l¡¯Estat¡±, com asseguren amb somriure maquiav¨¨l¡¤lic els seus dirigents, com si ¡°enganyar l¡¯Estat" fos una altra garantia democr¨¤tica, sin¨® als ciutadans de Catalunya. Artur Mas va perdre el seu ¨²ltim i tercer intent de plebiscitar el proc¨¦s a la independ¨¨ncia en obtenir a les darreres eleccions auton¨°miques nom¨¦s el 47,8 per cent de vots a favor de la secessi¨®. Si va aconseguir una majoria parlament¨¤ria independentista va ser gr¨¤cies a la legislaci¨® electoral espanyola preestatut¨¤ria que prima el vot de les comarques m¨¦s nacionalistes sobre l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona. I a sobre, aquesta majoria sobre la qual pret¨¦n sustentar el full de ruta secretista ¨¦s insuficient per reformar la llei electoral, per reformar l¡¯Estatut i fins i tot per renovar c¨¤rrecs electes que exigeixen majories qualificades.

La mort del proc¨¦s no arriba tan sols amb el frau i amb la foscor. Tamb¨¦ arriba amb la confusi¨®, un cap¨ªtol en el qual de nou ¨¦s protagonista Artur Mas, el president que el va posar en marxa, i sobre el qual ara pesen greus sospites de responsabilitats, almenys pol¨ªtiques, respecte a la corrupci¨® oce¨¤nica en la qual naufraga la imatge de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, el partit que es va convertir en la matriu del proc¨¦s gr¨¤cies al seu sobtat gir independentista.