Un fuster de Minnesota de 98 anys, identificat com un terrible comandant nazi

Va portar la calavera i les runes amb orgull. Va matar homes, dones i nens. Va arrasar poblacions senceres. Era la b¨¨stia de Chlani¨®w (Pol¨°nia). Durant d¨¨cades es va amagar als Estats Units, va buscar una llar i va tenir fam¨ªlia. Ara, despr¨¦s d'una llarga perip¨¨cia period¨ªstica i judicial, la seva identitat ha estat confirmada. El vell i tranquil fuster Michael Karkoc, de Minneapolis, va ser el comandant de la Legi¨® d'Autodefensa Ucra?nesa, enquadrada a les letals SS de Hitler.

Amb 98 anys, el passat se li ha girat en contra. La Fiscalia polonesa est¨¤ ¡°al 100% segura¡± que ¨¦s l'antic nazi i ha anunciat que demanar¨¤ la seva extradici¨® per les matances perpetrades durant la Segona Guerra Mundial a la regi¨® de Lublin.

No ser¨¤ la primera vegada que s'enfronti a la just¨ªcia. Fa quatre anys, despr¨¦s que una investigaci¨® de l'ag¨¨ncia AP tragu¨¦s el seu cas a la llum, el ministeri p¨²blic alemany va voler sotmetre'l a judici. La fam¨ªlia de Karkoc va aconseguir frenar l'intent aportant documentaci¨® m¨¨dica que suposadament demostrava la seva incapacitaci¨® per a un proc¨¦s. ¡°No hi ha una sola prova que demostri que el meu pare tingu¨¦s res a veure amb activitats criminals¡±, sost¨¦ el fill de Karkoc.

Aquests arguments no han frenat els fiscals polonesos. At¨¨s que el seu pa¨ªs no permet els judicis en abs¨¨ncia, volen revisar el cas al seu territori. Al mateix temps, el ca?anazis Efraim Zuroff, del Centre Simon Wiesenthal, ja ha avan?at que sol¡¤licitar¨¤ la seva revisi¨® per part de metges independents.

La reconstrucci¨® d'AP, basada en testimonis presencials i documents, sost¨¦ que Karkoc va ingressar el 1941 a l'Ex¨¨rcit alemany. Brutal i resolutiu, aviat va guanyar una Creu de Ferro i va demanar la seva entrada a la Legi¨® d'Autodefensa Ucra?nesa. Quan aquest cos d'exterminadors va ser absorbit per les SS, les unitats d'elit hitlerianes, Karkoc va brillar amb llum pr¨°pia i va aconseguir el grau de comandant.

Les atrocitats comeses per aquest brutal grup de nazis van ser innombrables, per¨° a l'acusat se'l persegueix per haver dirigit una operaci¨® de c¨¤stig contra el poble de Chlani¨®w, l'¨²nica de la qual hi ha testimonis presencials.

Va ser el 23 de juliol del 1944. Despr¨¦s de la mort de l'oficial al comandament, es va decidir prendre repres¨¤lies contra la poblaci¨® civil. Amb l'ordre de ¡°liquidar Chlani¨®w¡±, els homes del comandant van desfermar la barb¨¤rie: van cremar les cases i a canonades van matar 44 homes, dones i nens. Altres localitats menors tamb¨¦ van ser arrasades.

Despr¨¦s de la matan?a, la pista de Karkoc, com moltes altres coses en els dies finals de la guerra, es dilueix. Se sospita que va pert¨¤nyer a m¨¦s unitats de les SS i que en alguna es va poder dedicar a la repressi¨® de partisans eslovens. No est¨¤ confirmat. Quan va acabar la guerra, el seu rastre es perd fins que el 1949 demana la seva entrada als Estats Units. En els documents va al¡¤legar que no havia fet el servei militar i que durant la guerra havia treballat amb el seu pare. Deu anys despr¨¦s, va rebre la nacionalitat nord-americana. Mig segle m¨¦s tard ha estat descobert. El passat l'espera.