L¡¯autoritat del dret

Per tota persona versada en lleis la lectura d¡¯una bona sent¨¨ncia ¨¦s un plaer comparable amb la lectura d¡¯una bona novel¡¤la polic¨ªaca, aquella en qu¨¨ la intriga de la trama et va seduint fins a culminar amb el descobriment final de l¡¯assass¨ª. L¡¯escriptor va deixant pistes, que el lector ha d¡¯anar processant en la seva ment, i en el curs d¡¯aquesta narraci¨®, sempre r¨¤pida, de vegades trepidant, es va apostant, de forma contradict¨°ria, sobre quin ser¨¤ el desenlla?.

Per¨° hi ha una l¨°gica en les novel¡¤les de detectius diferent de la de les sent¨¨ncies: hi ha molta m¨¦s llibertat per part de l¡¯autor en la configuraci¨® dels personatges, en la motivaci¨® de les seves actuacions i tamb¨¦ en la decisi¨® final, a assenyalar l¡¯autor del crim. En dret, el jutge est¨¤ sotm¨¨s a les lleis i a una interpretaci¨® de les mateixes que sigui acceptable per la comunitat jur¨ªdica. El jutge est¨¤ molt m¨¦s constret en la seva activitat que un novel¡¤lista o, millor dit, el jutge est¨¤ absolutament obligat a complir unes normes i en aquest compliment es basa la seva independ¨¨ncia.

En efecte, el fam¨®s principi de la independ¨¨ncia judicial, pot resumir-se dient que les resolucions judicials ¨Cles provid¨¨ncies, interlocut¨°ries i sent¨¨ncies¨C estan sotmeses al dret i nom¨¦s al dret, no a les idees del jutge sobre qu¨¨ ¨¦s just o injust. Fins i tot les resolucions que un jutge dicta poden ser contr¨¤ries a la seva pr¨°pia idea de just¨ªcia perqu¨¨ el jutge, amb freq¨¹¨¨ncia, discrepa de la llei que aplica. En definitiva, la independ¨¨ncia judicial significa que el jutge ¨¦s absolutament independent de tots els altres poders, singularment del poder executiu, per¨° absolutament depenent de les lleis, les quals solen permetre algun marge d¡¯interpretaci¨®, per¨° de les quals no poden apartar-se ni un mil¡¤l¨ªmetre.

Doncs b¨¦, la sent¨¨ncia dictada pel Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya en l¡¯anomenat cas Mas ¨¦s una espl¨¨ndida sent¨¨ncia, minuciosa en la consideraci¨® dels fets provats, concisa en l¡¯explicaci¨® dels arguments i molt ben raonada. Malgrat les cr¨ªtiques a la just¨ªcia en els casos que afecten pol¨ªtics, l¡¯anomenada ¡°polititzaci¨® de la just¨ªcia¡±, els jutges estan demostrant una gran independ¨¨ncia de criteri: sent¨¨ncies t¨¨cnicament impecables, sense rastre ni de populisme judicial ni de submissi¨® a l¡¯executiu. La sent¨¨ncia del cas Urdangarin n¡¯¨¦s un altre bon exemple.

En el cas Mas les proves acusat¨°ries contra els processaments s¨®n concloents i gaireb¨¦ no necessiten argumentaci¨®. No se¡¯ls acusa de ¡°posar les urnes¡±, com ¨¦s doctrina oficial a Catalunya, sin¨® de desobeir l¡¯establert en la provid¨¨ncia del Tribunal Constitucional de 4 de novembre del 2014. En efecte, entre aquesta data i el 9 de novembre, i encara fins al 25, ja que la possibilitat de votar es va perllongar, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d¡¯Educaci¨® Irene Rigau, van vulnerar nombroses vegades, per acci¨® i omissi¨®, el mandat contingut en aquesta provid¨¨ncia que ordenava suspendre totes les actuacions de la Generalitat encaminades a preparar i dur a terme l¡¯anomenat proc¨¦s participatiu.

Aquestes proves es concreten en el fet que van mantenir oberta la p¨¤gina web que informava d¡¯aquest proc¨¦s, van prosseguir la seva campanya de publicitat (per exemple, repartint correspond¨¨ncia oficial a domicili), van distribuir el material per a les votacions (urnes, paperetes, sobres¡­), van contractar una asseguran?a d¡¯accident per als voluntaris que van participar en la votaci¨® els dies 9 i 10 (els funcionaris ja tenen la seva asseguran?a), van encarregar organitzar el centre de premsa instal¡¤lat a Montju?c, entre altres fets provats que la sent¨¨ncia detalla de manera aclaparant. Organitzar 6.697 taules electorals repartides entre 1.317 centres de votaci¨® no ¨¦s f¨¤cil.

La tasca dels jutges ¨¦s lenta, massa lenta, de vegades de dif¨ªcil comprensi¨® sense coneixements jur¨ªdics, dona lloc a reaccions molt diferents, per uns la resoluci¨® d¡¯aquesta sent¨¨ncia es queda curta, per a uns altres s¡¯excedeix per interessos pol¨ªtics. Tot aix¨° ¨¦s aix¨ª, va succeir amb Urdangarin i la Infanta, tamb¨¦ passar¨¤ en aquesta. Per¨° el dret, i les sent¨¨ncies s¨®n la seva m¨¤xima expressi¨®, ¨¦s una de les m¨¤ximes cotes aconseguides per la nostra civilitzaci¨® occidental. El respecte al dret ¨¦s b¨¤sic per a la conviv¨¨ncia. En aquest convenciment generalitzat es basa la seva autoritat. Aquesta autoritat del dret ¨¦s un element central per pacificar els nostres actuals enfrontaments. Estic segur que aquesta mesurada sent¨¨ncia contribuir¨¤, en la mesura del possible, a millorar el nostre clima pol¨ªtic.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.