Aix¨° va de democr¨¤cia

Fa uns anys, un prestigi¨®s historiador catal¨¤, ara en el camp del sobiranisme, escrivint sobre els projectes reformistes de Francesc Camb¨® i la Lliga Regionalista en els anys de la Restauraci¨®, deia que ¡°no s¡¯ha de confondre voluntat de reforma, de descentralitzaci¨® i fins i tot autonomia pol¨ªtica amb una aut¨¨ntica democratitzaci¨® del sistema pol¨ªtic espanyol¡±. I tenia tota la ra¨®. El que pretenia llavors el cos principal del catalanisme tenia poc a veure amb la democr¨¤cia i molt amb la defensa d'interessos de classe, que passaven, precisament, per mantenir allunyades les classes populars de qualsevol influ¨¨ncia sobre el sistema pol¨ªtic vigent. El contrari, doncs, de qualsevol programa democratitzador.

Per descomptat, aix¨° era nom¨¦s una part del catalanisme, si b¨¦ la principal aleshores, la que n¡¯encarnava, per dir-ho en termes d'ara, la centralitat. Avui les coses s¨®n molt diferents. Aquesta centralitat est¨¤ molt disputada entre un independentisme conservador en all¨° social i liberal en all¨° econ¨°mic en plena reconversi¨® org¨¤nica i un populisme vagament socialdem¨°crata, ansi¨®s de consolidar el ¡®sorpasso¡¯ electoral sobre el seu vell rival, ara maltractat per les adher¨¨ncies pujolistes i la seva corrupci¨® sist¨¨mica.

Un segle, efectivament, no passa en va. No obstant aix¨°, el que resta invariable ¨¦s la voluntat de donar gat per llebre, fent passar per afany d'aprofundir en la democr¨¤cia el que poc t¨¦ a veure amb aix¨°. M¨¦s aviat el contrari. La inefable ¡°revolta dels somriures¡± ha estat presentada pels seus impulsors com un exercici de democr¨¤cia enfront d'un Estat espanyol que ¨¦s justament la negaci¨® d¡¯aquesta. Sense distingir, interessadament, entre Estat i govern del Partit Popular, que ni ¨¦s etern ni ha estat aqu¨ª des de l¡¯inici dels temps. I pretenent ocultar que el partit del president Puigdemont ¨¦s corresponsable, no menys que socialistes i populars, de la construcci¨® de l'Espanya i la Catalunya que ara tenim. Sembla com si ells simplement passaven per all¨¤. I no, ni molt menys.

?s cert: algunes actuacions del govern de Rajoy amenacen seriosament les llibertats individuals. La llei mordassa, el paper de la fiscalia en judicis recents contra sindicalistes, activistes socials i, s¨ª, alguns independentistes o la discutible reforma del Tribunal Constitucional s¨®n exemples que mostren fins a quin punt la llibertat d'expressi¨® i el dret al dissentiment estan amena?ats. Ara b¨¦, que el govern del PP no es caracteritzi per la seva sensibilitat democr¨¤tica no autoritza els altres a actuar de la mateixa manera.

Aix¨ª que tornem als somriures. Per ser un moviment que repeteix com un mantra que aix¨°, la construcci¨® d'un nou Estat, va de democr¨¤cia, determinades actuacions dels seus dirigents i d'alguns dels seus publicistes fan posar vermell. No tornar¨¦ sobre la falta d'una majoria social i pol¨ªtica que legitimi el que s'est¨¤ fent: no existeix per molt que s'obstinin els qui empenyen cap al desastre que s'acosta. Deixem a banda el retorciment de la hist¨°ria per ajustar-la a les necessitats del projecte independentista. Obviem el sectarisme informatiu dels mitjans p¨²blics i d'aquells que no sobreviurien sense les subvencions de la Generalitat. No tinguem en compte els llibres que fan la llista de tra?dors des del 1714, els rampells lliganordistes d'un sector no menyspreable del moviment ni els manifestos que insulten centenars de milers de persones que van arribar (ells o els seus pares) fa d¨¨cades a una Catalunya que no seria el que ¨¦s sense el seu esfor?, incloent-hi el restabliment de l'autogovern i la recuperaci¨® de la llengua.

Oblidem tot aix¨° i centrem-nos en el projecte de consumar la ¡°desconnexi¨®¡±, ¨¦s a dir, de proclamar la independ¨¨ncia, violentant el reglament del Parlament, impedint el debat, no nom¨¦s parlamentari, sin¨® tamb¨¦ social, d'una llei que est¨¤ guardada amb clau en un calaix, negociada d'amagat i d'esquena a una ciutadania a la qual es portar¨¤ al parad¨ªs prom¨¨s sense que pr¨¨viament ning¨² li hagi explicat ni les condicions del viatge ni el nou paisatge en qu¨¨ li tocar¨¤ viure ni els costos que caldr¨¤ pagar per l'aventura. Efectivament, aix¨° va de democr¨¤cia, i el pitjor no ¨¦s l'ab¨²s a la qual l'estan sotmetent, sin¨® el que ens espera si se surten amb la seva. Quan la fi justifica els mitjans, nom¨¦s cal esperar el pitjor. I ens trobem aqu¨ª.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UAB.