Di¨¤leg dins de la llei

L¡¯article del president i del vicepresident de la Generalitat, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament, publicat ahir a EL PA?S, t¨¦ un evident valor informatiu. Trasllada, a m¨¦s, una invitaci¨® al di¨¤leg que compartim i celebrem; d¡¯aqu¨ª la nostra decisi¨® de publicar-lo. No obstant aix¨°, hem de recordar que aquest di¨¤leg nom¨¦s pot tenir cabuda en el marc de la Constituci¨®: un text que obliga tothom, comen?ant pel president del Govern, i del qual ning¨² pot disposar al seu antull.

Discrepem frontalment, per tant, de la premissa que inspira els signants de l¡¯article. Ni el president del Govern ni les Corts podrien organitzar un refer¨¨ndum independentista a Catalunya sense violar la mateixa Constituci¨®, que consagra la unitat territorial com a principi inspirador de la conviv¨¨ncia democr¨¤tica. No es pot demanar, en conseq¨¹¨¨ncia, que el di¨¤leg comenci per un impossible pol¨ªtic i jur¨ªdic, aix¨° ¨¦s, pel reconeixement del dret de secessi¨® de Catalunya.

Una q¨¹esti¨® ben diferent ¨¦s la seva cr¨ªtica, encertada i que compartim, a l¡¯immobilisme del Govern de Mariano Rajoy davant la q¨¹esti¨® catalana; la seva passivitat ¨Cquan no hostilitat, com quan el PP va posar urnes a Andalusia contra l¡¯Estatut¨C davant les reivindicacions nacionalistes. Com compartim la cr¨ªtica a l¡¯ab¨²s de la Just¨ªcia com a ¨²nica recepta i la den¨²ncia de l¡¯aband¨® als ciutadans catalans (tamb¨¦ als no separatistes), perqu¨¨ respon al succe?t aquests ¨²ltims anys. Amb tot, ens sembla que Puigdemont i Junqueras esquiven la seva responsabilitat en aquesta incomunicaci¨®: la discontinu?tat dels contactes a la Moncloa o la negativa del president a anar a la Confer¨¨ncia de presidents s¨®n jalons del que obliden.

M¨¦s greu ens sembla el seu advertiment que convocaran el refer¨¨ndum, ja de forma pactada, ja il¡¤legal, la qual cosa no deixa de traslladar una amena?a clara i directa, per m¨¦s que s¡¯amagui sota una f¨®rmula indirecta (¡°no renunciarem a exercir aquest dret¡±), sobretot si es recorden els seus preparatius al Parlament per impulsar una secessi¨® expr¨¦s.

La sencera comparaci¨® d¡¯Espanya i el Regne Unit ¨¦s infundada. Les Constitucions difereixen (una escrita, l¡¯altra no); les seves sobiranies origin¨¤ries s¨®n diverses; i aqu¨ª no hi ha refer¨¨ndum vinculant (excepte per ratificar la Constituci¨® o els estatuts), sin¨® consultiu. Aix¨ª que el cas escoc¨¨s serveix a la propaganda, no a l¡¯exactitud. El catal¨¤ t¨¦ m¨¦s connexi¨® amb altres territoris europeus, com el de Baviera o el del nord d¡¯It¨¤lia, els Tribunals Constitucionals del qual van rebutjar tamb¨¦ propostes similars.

Per¨° encara que no fos aix¨ª, tot el raonament secessionista falla perqu¨¨ condiciona ¨Cno en el text que comentem; s¨ª, en la pr¨¤ctica di¨¤ria¨C el di¨¤leg pol¨ªtic a incloure la convocat¨°ria del refer¨¨ndum en la seva agenda. La seq¨¹¨¨ncia adequada ¨¦s: primer reunir-se; despr¨¦s crear mesures de confian?a m¨²tua; de seguida pactar assumptes de f¨¤cil acord i deixar per al final els m¨¦s espinosos. El di¨¤leg es practica, millor que predicar-lo. S¡¯explora i s¡¯esgota, s¡¯aprofita fins al l¨ªmit. No es condiciona la seva celebraci¨® a un resultat pr¨¨viament establert.