L¡¯arbre de la vida de Wajdi Mouawad

L'¨¤nsia de saber porta de vegades a l'abisme, a aquest instant en el qual alg¨² s'adona que tota la seva exist¨¨ncia es basa en l'horror. ?s el que li passa a la Loup, una adolescent que el 2006 va comen?ar a indagar el seu arbre geneal¨°gic despr¨¦s de la mort de la seva mare.

La investigaci¨®, a inst¨¤ncies d'un cient¨ªfic, la porta cap a un cisma d'amors impossibles, dues guerres mundials, camps de concentraci¨®, violacions i bretxes familiars al llarg dels ¨²ltims tres segles. Aquest recorregut per les tenebres d'una Europa convulsa a trav¨¦s de les generacions de la fam¨ªlia de la Loup centra l'argument de Boscos, obra del libanocanadenc Wajdi Mouawad que Oriol Broggi dirigir¨¤ des del dimecres 29 de mar? a la Biblioteca de Catalunya, seu de la companyia La Perla 29.

El muntatge dura quatre hores i l'interpreten 11 actors, una gran producci¨® per a una obra ¡°monumental¡±, va assenyalar el director dimarts. Els int¨¨rprets es desdoblen en 40 personatges. Sobre l'escenari cobren vida vuit dones, vuit generacions que, embar¨¤s rere embar¨¤s i abandonament rere abandonament, arrosseguen els espectadors (i els mateixos int¨¨rprets) a un estat de ¡°pena colpidora¡±, en paraules de Broggi.

El text forma part de la tetralogia de Mouawad La sang de les promeses, que completen Litoral, Incendis i Cels. Edicions del Periscopi acaba de publicar una edici¨® en catal¨¤ de les quatre obres.

Frases per recordar

¡°A cada par¨¤graf hi ha una frase que voldries recordar, escriure-la a les parets de casa¡±, va assenyalar Broggi, que dirigeix un text de Mouawad per quarta vegada. En la producci¨® participen M¨¤rcia Cister¨®, Cristina Genebat, Marissa Josa, Xavier Ricart, Marc Rius o Ramon Vila. L'espectacle es podr¨¤ veure fins a mitjan maig.

L'acci¨® viatja constantment al passat. La recerca dels or¨ªgens, el desarrelament, la viol¨¨ncia, l'amistat com a ¨²nica salvaci¨® recorren el muntatge.

Tot arrenca amb un os: la mare de la Loup va anunciar que estava embarassada convocant una festa el dia de la caiguda del mur de Berl¨ªn. ¡°Se n'han de tenir moltes ganes, eh? Per sortir de casa, posar-se l'abric, les botes, la bufanda i els guants, armar-se contra el vent, la tempestat, el fred, el gel, contra l'infern sencer per venir fins aqu¨ª com si tingu¨¦ssim un remei per combatre la desgr¨¤cia¡±, diu la futura mare, Aim¨¦e, als seus convidats just abans de tenir un atac epil¨¨ptic.

L'autor idea llavors que el cervell de l'Aim¨¦e acull un tros de la mand¨ªbula d'una dona apallissada al camp de concentraci¨® de Dachau. I des d'all¨¤, avantpassat rere avantpassat, Boscos porta a escena les trinxeres alemanyes, els orfenats del 1917 o la frondositat de la regi¨® francesa de les Ardenes del 1871.

¡°La hist¨°ria et passa per sobre quan interpretes l'obra. Les paraules s¨®n veritats contundents¡±, va dir l'actriu Clara de Ramon.

La L¨¦onie, la Ludivine, l'Aim¨¦e, la Sarah o l'Odette s¨®n algunes de les dones que van al?ant la veu. ¡°?s un quadre de la nostra civilitzaci¨® occidental¡±, va apuntar Broggi, que va deixar clar que li a qui li pesi, el passat familiar de la Loup ¨¦s el passat d'Europa.