Guanya Goliat

El nucli antic de les Corts ¨¦s un petit barri de cases m¨¦s o menys altes, trufades d¡¯edificis de pisos, amb alguna joia amagada i embolcallat tot en un silenci amable que ve de l¡¯abs¨¨ncia de cotxes. No ¨¦s senyor¨ªvol com Sarri¨¤ o pintoresc com Sant Andreu: ¨¦s m¨¦s aviat anod¨ª, si no fos per les dues places hist¨°riques que li donen vida. Jordi Hereu, oficiant de regidor de districte, el va peatonalitzar, per¨° no va aconseguir donar vida a un comer? ofegat per la proximitat de dos monstres, El Corte Ingl¨¦s i L¡¯illa. Encara i aix¨ª els ve?ns s¡¯estimen aquest espai, perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nic que els explica coses d¡¯¨¨poques passades, l¡¯¨²nic que els acull maternalment, per b¨¦ que per tot arreu predomina el color gris del paviment o l¡¯ocre destenyit que caracteritza les edificacions de Barcelona. Nom¨¦s hi ha dos jardins, un d¡¯ells l¡¯amical terrassa oberta de Can Deu, el centre c¨ªvic del barri; l¡¯altre jard¨ª est¨¤ condemnat.

Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una malfian?a, en la qual les paraules i els fets no casen. Me l¡¯explica Marta Ollich, que ¨¦s una ve?na normal ¨Cmalgrat que t¨¦ el suport de totes les entitats del barri¨C, una dona din¨¤mica que ha posat moltes hores en aquest plet. Mireu, incrustada en aquest espai hist¨°ric, hi ha una gran resid¨¨ncia de sacerdots, un edifici relativament nou, discret, que sol tenir poc moviment. Adossat, hi ha un altre edifici, aquest antic i protegit, que est¨¤ buit: ¨¦s el ¡°convictori¡± sacerdotal, amb les seves quatre plantes i el seu jard¨ª. Se¡¯l coneixia com Can Capellanets. En algun moment, l¡¯Arquebisbat de Barcelona va veure la llum: aquest conjunt podia transformar-se en una resid¨¨ncia d¡¯investigadors ¨Cel districte est¨¤ ple d¡¯universitats¨C si se li afegia una construcci¨® de sis plantes, sis, just on ara respiren els xipresos.

La normativa diu que s¡¯ha de conservar el petit jard¨ª condemnat, per¨° una funcion¨¤ria d¡¯Urbanisme informa favorablement la llic¨¨ncia dient que la dita conservaci¨® ¡°cal interpretar-la com la necessitat de conservar un espai enjardinat al voltant de la pe?a catalogada¡±, cosa que contempla el projecte, dos pams i la resta fora. I ja est¨¤. L¡¯Arquebisbat addueix que, cedint el nou edifici a una empresa a canvi d¡¯un c¨¤non, podr¨¤ finan?ar millor la resid¨¨ncia adjunta. Els ve?ns sospiten que aquest alberg podria finalment exercir funcions d¡¯hotel encobert. Per¨° tot est¨¤ dintre la llei. Els promotors han fet algun retoc al projecte ¨Cunes poques habitacions menys¨C, que va avalar Xavier Trias, que solia tenir comprensi¨® envers aquesta mena d¡¯iniciatives.

Els ve?ns van respirar amb el canvi de govern. Van demanar a Ada Colau una consulta popular. No n¡¯hi va haver ni n¡¯hi haur¨¤, perqu¨¨ la participaci¨® la controla aquell que mana. Les peticions al nou arquebisbe, Juan Jos¨¦ Omella, tampoc no van donar fruit: les podem descriure com d¡¯adust i esp¨¨s silenci. No hi ha realment res a fer. ?s com si una maquin¨¤ria cega es pos¨¦s en marxa, expedient rere expedient, i ja no es pogu¨¦s parar. Tampoc no ¨¦s una cat¨¤strofe, de fet molta gent no notar¨¤ la difer¨¨ncia quan el bloc estigui constru?t. ?s simplement una par¨¤bola de com els ve?ns s¨®n aliens al seu entorn, nom¨¦s amb el recurs de la pancarta. Les decisions i les raons circulen per un altre ¨¤mbit i desemboquen als despatxos on els funcionaris revisen papers i decideixen que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil donar-li la ra¨® a qui t¨¦ el poder. ?s el cas de l¡¯hotel del Palau, de tantes permutes, de tants desastres que sembla que no per¨° acaben inaugurats i rampants.

La ciutat ¨¦s per definici¨® un espai col¡¤lectiu. On alguns fan negocis, altres defensen el b¨¦ com¨². ?s dif¨ªcil conciliar els dos elements, tots dos necessaris, si els ve?ns no poden exercir de frontissa, de vigilants de la finca, perqu¨¨ s¨®n ells els qui tenen la primera intu?ci¨® d¡¯all¨° que els perjudica, d¡¯all¨° que ¨¦s un ab¨²s. No sempre tenen ra¨® per¨° caldria, com a m¨ªnim, escoltar-los. I no ¨¦s aix¨ª. La maquin¨¤ria est¨¤ prevista per afavorir l¡¯economia, per m¨¦s que avui l¡¯economia sigui especulativa. I aix¨° no est¨¤ canviant ni tan sols amb un ajuntament que diu que vol canviar-ho tot. Goliat segueix guanyant el petit David, perqu¨¨ lleis i govern no permeten que David creixi fins a fer-li ombra al gegant obt¨²s. Al capdavall, les pancartes no duren per sempre.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.