El pintor dels interiors abans d¡¯Ikea

Entre les sorpreses que va comportar la nova presentaci¨® de les sales d¡¯art modern del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), inaugurades el setembre de 2014, hi havia quatre petites obres del pintor Pere Torn¨¦ Esquius (Barcelona, 1879 - Flavacourt, 1936). Situades en una cantonada del recorregut, el colorisme gaireb¨¦ monocrom¨¤tic de verds, vermells i blaus de cadascuna de les obres, a m¨¦s del desconcert que generaven les escenes d¡¯estances de la vida quotidiana en les quals ¨¦s generalitzada l¡¯abs¨¨ncia de la figura humana, crida l¡¯atenci¨® de tothom que des de llavors han visitat aquestes sales, en qu¨¨ el c¨¤non de l¡¯art ha incorporat un bon nombre d¡¯artistes als quals s¡¯havia negat formar part de l¡¯Olimp art¨ªstic catal¨¤. I no ¨¦s exagerat: a les 24 hores d¡¯inaugurar la nova presentaci¨®, m¨¦s de 300 persones havien preguntat qui era l¡¯autor d¡¯aquestes petites obres i volien saber-ne m¨¦s. Despr¨¦s de dedicar exposicions a altres autors relegats pel c¨¤non i redimensionar Josep Tapir¨®, Carles Casagemes, Xavier Gos¨¦ i Llu?sa Vidal, creadors que es miraven en altres grans com Mari¨¤ Fortuny, Pablo Picasso, Isidre Nonell o Ramon Casas, arriba el torn a aquest artista ¨²nic, que va treballar al marge de qualsevol isme, grup i escola, amb obres que no encaixen amb cap d¡¯aquestes propostes, tot i que el noucentisme el va reivindicar com a propi.

I ho fa amb l¡¯exposici¨® Pere Torn¨¦ Esquius. Po¨¨tica quotidiana, la primera en un museu p¨²blic, que reuneix 85 obres ¡ª37 pintures i 48 dibuixos¡ª, bona part d¡¯ells in¨¨dits, de les gaireb¨¦ 300 obres referenciades d¡¯aquest autor, despr¨¦s d¡¯un treball de m¨¦s de dos anys d¡¯investigaci¨® dels comissaris Eduard Vall¨¨s i Elena Llorens, conservadors del MNAC, que han establert la cronologia d¡¯aquest artista oblidat. El seu treball aconsegueix ampliar la visi¨® i els registres de Torn¨¦, que mostren un artista amb una unitat de producci¨®, creador d¡¯excel¡¤lents interiors que no deixen indiferent a ning¨², per¨° tamb¨¦ il¡¤lustrador de llibres infantils i vinyetes que va publicar en diaris i revistes especialitzades com Le Rire, Fantasio i Le Courrier a Fran?a i La Il¡¤lustraci¨® Catalana, Empori, Papitu i Jordi a Catalunya; uns dibuixos amb qu¨¨ es guanyava la vida i en qu¨¨ reflectia el m¨®n del circ, escenes costumistes i l¡¯erotisme, una de les grans aportacions de l¡¯exposici¨®.

Quan es visiten les botigues que Ikea, la multinacional sueca del moble, t¨¦ repartides per tot el m¨®n, es t¨¦ l¡¯estranya sensaci¨® que els habitants d¡¯aquelles cuines, menjadors, habitacions i cambres infantils se n¡¯acaben d¡¯anar o han sortit un moment i estan a punt de tornar. S¨®n ambients habitables en qu¨¨ ve de gust cuinar, menjar, dormir, jugar o gaudir de la natura; una sensaci¨® que, sens dubte, resulta un dels elements d¡¯¨¨xit d¡¯aquesta marca juntament amb el preu econ¨°mic dels seus mobles, encara que comporti grans dosis d¡¯habilitat per poder-los muntar tal com s¡¯exposen a la botiga. La mateixa sensaci¨® es t¨¦ veient els petits olis i pastels, de falsa aparen?a na?f, creats per Pere Torn¨¦ Esquius, en els salons, habitacions, cuines i jardins dom¨¨stics dels quals, sobretot de cases rurals, no apareix mai ning¨², per¨° s¡¯intueix la pres¨¨ncia humana en un moment previ del que reflecteix la pintura. En molts, la xemeneia est¨¤ encesa, la taula est¨¤ preparada per menjar, el balanc¨ª sembla encara balancejar, les tasses de te o caf¨¨ tenen el sucre servit i alg¨² ha col¡¤locat unes flors fresques sobre la taula. En altres, un gat, sempre negre, ha ocupat el seient, tot i calent, de la seva propiet¨¤ria, que acaba de sortir, despr¨¦s de llen?ar, de qualsevol manera a terra, la feina de casa, al costat d¡¯una nina de drap que una suposada nena ha deixat oblidada. S¨®n algunes de les inquietants escenes que Torn¨¦ Esquius va pintar, una i altra vegada, al llarg de la seva vida i que s¡¯han reunit, per primera vegada, per a aquesta exposici¨®.

En totes elles s¡¯intueix que ha passat una cosa inesperada que ha trencat la pau i la tranquil¡¤litat de l¡¯escena quotidiana; cosa que no surt reflectida en aquestes minucioses obres. Per aix¨° enganxen i inciten l¡¯espectador a voler saber-ne m¨¦s; a con¨¨ixer qu¨¨ ha passat, creant, al final, una sensaci¨® de frustraci¨® en no poder traspassar la representaci¨® pict¨°rica per saber qu¨¨ posa a les notes, qui s¨®n les persones que viuen aqu¨ª, o per qu¨¨ no han tornat si ho pensaven fer.

A La cambra trista, una obra de 1913 comprada pel gran col¡¤leccionista Llu¨ªs Plandiura, dedu?m que hi ha hagut un mort, per¨° no ho veiem enlloc. L¡¯escena, frontal i plana, com en la majoria de pintures de Torn¨¦ Esquius, est¨¤ dominada per un llit cobert de flors i un parell d¡¯enormes canelobres que parlen del que ha passat poc abans. La finestra est¨¤ oberta i a trav¨¦s d¡¯ella es veu el campanar de l¡¯esgl¨¦sia, en el qual una campana repica i toca, possiblement a mort. Malgrat que no se sap res de qui es tracta, ni qu¨¨ ha passat, la senzillesa i la humilitat de la pintura ens porta a un tema transcendent de la condici¨® humana com ¨¦s la mort, de manera que la pintura na?f deixa de ser-ho.

Aix¨° ¨¦s el que atreu de l¡¯obra de Torn¨¦ Esquius, un artista format a la Llotja de Barcelona en qu¨¨ va coincidir, almenys durant un curs, el de 1896-1897, amb Pablo Picasso, tot i que no hi ha const¨¤ncia que mantinguessin relaci¨® en endavant, ni a Catalunya ni a partir de 1905, quan els dos s¡¯instal¡¤len a viure de forma definitiva a Fran?a. Vinculat amb el Cercle Art¨ªstic de Sant Lluc, la seva formaci¨® i els seus primers treballs es forgen en ple modernisme, destil¡¤lant les seves primeres obres aquesta forma de pintar, com a Galanteig, de 1903, que recorda les elegants i potentades dames d¡¯Anglada-Camarasa i Xavier Gos¨¦, un altre dels recuperats pel MNAC, que compta, a m¨¦s, amb un autoretrat del mateix artista, amb els seus caracter¨ªstics bigotis, en una de les cantonades de l¡¯obra. Aquesta pintura va ser una de les que va exposar aquest mateix any, en la seva primera gran exposici¨® en solitari a la Sala Par¨¦s amb una trentena d¡¯obres, moltes d¡¯elles escenes de flirteig de car¨¤cter modernista amb influ¨¨ncia francesa.

Despr¨¦s d¡¯instal¡¤lar-se a viure a Par¨ªs, on es quedar¨¤ fins al final dels seus dies, segueix pintant interiors ¡ªcom el de la seva habitaci¨® a Par¨ªs, la t¨ªpica mansarda¡ª, que participen de la mateixa sintaxi dels seus interiors realitzats abans de viatjar a Fran?a. A difer¨¨ncia del que havia fet fins ara, a Par¨ªs s¨ª que realitza paisatges exteriors, de parcs i jardins, o acudeix a pintar un m¨®n, que sens dubte el va haver de fascinar, com el del circ, per¨° que en comptes de reflectir l¡¯activa vida dels seus protagonistes, va pintar-ne els humils carruatges, a?llats, silenciosos, i ¨¦s clar, buits de gent, com a Barraques de fira (Roulottes), pintada entre 1909 i 1915. De fet, un dels mals de cap m¨¦s grans per als comissaris ha estat poder datar les pintures. ¡°La majoria d¡¯obres tenen el mateix t¨ªtol, amb la qual cosa, fins i tot amb els llistats de les exposicions, ¨¦s molt dif¨ªcil establir una evoluci¨®, perqu¨¨ reprodu?a els mateixos temes i un llenguatge molt semblant¡±, destaquen Vall¨¨s i Llorens. En efecte, el 1909, de les 39 pintures exposades a la Sala Reig, 11 es deien Interior, i quatre, Natura morta.

Al pa¨ªs ve¨ª, Torn¨¦ Esquius no va cultivar la seva faceta de pintor, nom¨¦s pintava per a Barcelona, on hi havia el p¨²blic, la cr¨ªtica i la premsa. Cada any, ¡°per Nadal o final d¡¯any, venia a Barcelona a exposar en les principals galeries de la ciutat, com Dalmau i Laietania, amb gran ¨¨xit de vendes i p¨²blic¡±. Per aix¨°, gaireb¨¦ totes les seves obres estan en mans de col¡¤leccionistes catalans, els mateixos que les han prestat per a aquesta exposici¨®, que estar¨¤ oberta a partir de dem¨¤ fins al 9 de juliol al MNAC, el museu que compta amb set obres ¡ªcinc olis i dos dibuixos¡ª, entre elles quatre de comprades el 1914, en vida de l¡¯artista, i que constitueixen el fons m¨¦s nombr¨®s del pintor en un sol centre. ¡°Molts dels col¡¤leccionistes i propietaris privats han despenjat les obres dels seus menjadors per cedir-les al MNAC uns mesos¡±, va destacar ahir Pepe Serra, director del MNAC, que va agrair el gest.

A Fran?a va ser un reconegut il¡¤lustrador de revistes, activitat que li va donar fama i li va permetre guanyar-se la vida. A Par¨ªs i a Catalunya va il¡¤lustrar llibres i contes, com els cl¨¤ssics d¡¯Andersen i Perrault, i material pedag¨°gic com els quaderns musicals per aprendre a cantar o a tocar el piano editats per la pedagoga Narcisa Freixas, tot constituint una iconografia singular i molt personal. El pintor tamb¨¦ va conrear la il¡¤lustraci¨® de tem¨¤tica er¨°tica, des de la simple insinuaci¨® fins a la m¨¦s expl¨ªcita, segons les revistes en qu¨¨ es publicaven, tal com mostra l¡¯exposici¨®, que ha recuperat un bon nombre d¡¯obres d¡¯aquest g¨¨nere publicades en revistes franceses. Torn¨¦ va pintar belles i coquetes dones a la toilette, en la intimitat de casa seva, com a models d¡¯artista o envoltades d¡¯homes, com a Dona amb pretendents, de 1909; una producci¨® que significa una disrupci¨® en tota la seva producci¨®. ¡°Semblen fetes per un altre artista, per l¡¯exagerada sofisticaci¨® i l¡¯abarrocament de les composicions¡±, expliquen els comissaris.

Un dels temes emblem¨¤tics de la seva producci¨® per a premsa i revistes s¨®n les escenes de carrer, en qu¨¨ els protagonistes s¨®n les persones subalternes, com ara dides, nens i cotxers ¡ªell mateix es va retratar vestit com a tal en l¡¯obra que obre l¡¯exposici¨® i que, curiosament, ¨¦s la pintura m¨¦s gran de tota la mostra¡ª, a m¨¦s d¡¯escenes de circ, amb personatge com els arlequins i escenes de guinyols, en els quals els nens s¨®n els protagonistes absoluts. ¡°Es tracta d¡¯obres, en tot cas, que s¡¯adapten a les peticions i exig¨¨ncies de les publicacions en les quals es van reproduir¡±, assenyalen els comissaris.

Per¨°, sens dubte, les il¡¤lustracions que m¨¦s fama i gl¨°ria li van proporcionar van ser les que van acabar recopilades el 1910 en l¡¯¨¤lbum Els dol?os indrets de Catalunya ¡ªque va prologar, de manera elogiosa, Joan Maragall i que va comptar amb una nota introduct¨°ria del seu gran amic poeta Francesc Sitj¨¤¡ª, que il¡¤lustraven diferents racons de la geografia catalana, amb predomini de paisatges i arquitectura popular, sobretot exteriors i interiors de masies i elements religiosos que identificaven bona part de la societat catalana de comen?aments del segle XX, als quals va dotar d¡¯una aura po¨¨tica. D¡¯aqu¨ª el seu ¨¨xit, ja que aquests dibuixos van entroncar amb l¡¯origen popular de la cultura nacional.

La investigaci¨® duta a terme per Vall¨¨s i Llorens per a l¡¯exposici¨® ha perm¨¨s comprovar que els dibuixos ja estaven acabats abans de la seva marxa a Fran?a el 1905, ja que Torn¨¦ i Maragall s¡¯havia conegut un any abans per mediaci¨® de Miquel Utrillo i, per tant, es van realitzar dins de la seva etapa modernista, quan el terme noucentisme no havia estat ni encunyat. Malgrat tot, van ser aquestes obres les que el van adscriure en aquest moviment literari i art¨ªstic al servei de la burgesia catalanista conservadora, el bra? pol¨ªtic del qual va ser la Lliga Regionalista de Prat de la Riba. A m¨¦s, fins ara es donaven per perduts els 39 dibuixos originals que van ser reprodu?ts en l¡¯¨¤lbum que ha acabat sent una pe?a de bibli¨°fil. Per¨° ¡°una carta localitzada en un arxiu de Girona ha perm¨¨s seguir el fil i arribar fins als descendents de Sitj¨¤, que conservaven 15 dels originals, que s¡¯exposen per primera vegada¡±, ressalta Llorens, que confia a localitzar els altres 24 perduts.

Eugeni d¡¯Ors va qualificar Torn¨¦ de noucentista en una de les seves famoses gloses, i el 1911 el va incloure en l¡¯Almanach dels noucentistes, la publicaci¨® que va donar carta de naturalesa al moviment. Torn¨¦ va ser amic de Josep Carner, Guerau de Liost i Joan Maragall, que com vam veure va prologar el seu fam¨®s ¨¤lbum amb els dibuixos i amb el qual va intercanviar correspond¨¨ncia i alguna obra, com un dels dibuixos que s¡¯exposen al costat dels dibuixos d¡¯Els dol?os indrets, per¨° Torn¨¦ Esquius no es va casar amb ning¨².

La museografia de l¡¯exposici¨® mostra, de manera visual, la traject¨°ria de Torn¨¦ Esquius. Despr¨¦s d¡¯un primer per¨ªode modernista, es passa a un segon ¨¤mbit en el qual, en una paret, es poden veure tots els olis, col¡¤locats ¡ªexpliquen els comissaris¡ª de forma aleat¨°ria, sense atendre cronologies ni evolucions, perqu¨¨ Torn¨¦ Esquius va pintar de la mateixa manera durant tota la seva vida. Al davant, per¨° sense perdre de vista els seus famosos interiors, es poden veure els diferents ¨¤mbits de la seva faceta creadora: el dibuixant, l¡¯il¡¤lustrador i el pintor de temes infantils.

L¡¯exposici¨®, creuen els comissaris, ha de servir perqu¨¨ moltes de les obres de Torn¨¦ Esquius en mans de particulars surtin a la llum. ¡°Les 300 que hem inventariat s¨®n poques, si tenim en compte que va exposar gaireb¨¦ cada any entre 1903 i 1927¡±. D¡¯entrada, des de Cambridge s¡¯ha posat en contacte amb ells una senyora que, despr¨¦s de veure que el museu preparava l¡¯exposici¨®, els ha dit que posseeix cinc obres de Torn¨¦ Esquius que va heretar del seu pare. ¡°No s¡¯han incl¨°s en la mostra, per¨° ja tenim la imatge de les obres. El mes de maig vindr¨¤ a veure l¡¯exposici¨®¡±, apunten.

L'escenari d'un crime?

Al cat¨¤leg que acompanya l'exposici¨®, l'historiador Juanjo Lahuerta, fins al 2016 cap de col¡¤leccions del MNAC i ara director de la C¨¤tedra Gaud¨ª de la UPC, dona la seva interpretaci¨® de les inquietants pintures de Torn¨¦ Esquius en el seu article Viatge al voltant de la meva cambra.

L'expert arrenca d'un dels dibuixos incl¨°s en l'¨¤lbum Els dol?os indrets de Catalunya, en el qual es veu una habitaci¨® amb sortida a un pati a trav¨¦s d'una porta amb la persiana enrotllada, una finestra amb porticons oberts, una g¨¤bia amb un ocell, una regadora i uns testos sobre un banc. Tot ben estructurat, dins dels plantejaments generals de l'obra de Torn¨¦. Per¨° un test, que apareix trencat en un primer pla, crida l'atenci¨®, cosa que ens obliga a una segona lectura, en qu¨¨ s'observa que les plantes estan seques, els vidres de les finestres trencats, i l'ocell, de cap per avall, mort dins de la g¨¤bia, per la qual cosa el que plau de la imatge desapareix de cop. Segons Lahuerta, tot indica que qui habitava aqu¨ª ha desaparegut sense deixar rastre de forma brusca, sense tancar la porta ni la finestra, ni poder-se endur les plantes o l'ocell, o encarregar a alg¨² la seva cura.

Per Lahuerta, el pintor revela alguna cosa inimaginable com ¨¦s l¡¯escenari d¡¯un crim, en un interpretaci¨® que s¡¯est¨¦n a moltes de les obres de Torn¨¦ Esquius. Per aix¨° aquestes obres plenes de quotidianitat adquireixen una altra dimensi¨® i sedueixen gaireb¨¦ tots els que les veuen i s¡¯acaben convertint en una mena de detectius a la recerca de les proves per resoldre el cas. Unes pistes que podrien estar en les l¨¤mines dels personatges que apareixen penjats a les parets, en les notes dels documents manuscrits, en els llibres i les caixes obertes de les prestatgeries, o en l¡¯hora que marquen els rellotges, gaireb¨¦ sempre les quatre menys cinc.

Lahuerta analitza Interior, pintada per Torn¨¦ el 1913, en la qual es veu un tinter, una ploma, un paper i un quadern sobre una taula al costat d'una espelma que s'ha consumit, per la qual cosa qui va sortir de l'estan?a, pensant que tornaria, no ho va poder fer, com passa a la l¨¤mina d'Els dol?os indrets de Catalunya.

Lahuerta compara les obres de Torn¨¦ amb els gravats coneguts amb el t¨ªtol d'Intimitats de F¨¦lix Vallotton, pels colors plans i la composici¨® similars als utilitzats pel barcelon¨ª. Sobretot a L'assassinat, de 1893, en qu¨¨ una negra silueta masculina es llan?a sobre un llit mentre, darrere del cap?al, es veuen dos bra?os, un armat amb un punyal, el de l'home, i un altre, desarmat, de la dona. Lahuerta planteja un exercici: veure aquesta mateixa escena sense l'home ni la dona. ?s clar que reconeixem els mobles, la cortina, l'orinal sota el llit i la catifa arrugada. "Aix¨ª ¨¦s com Torn¨¦ hauria dibuixat un assassinat", rebla Lahuerta.