La pressi¨® judicial a les empreses dificulta el pla sobiranista de Puigdemont

La pressi¨® judicial sobre les empreses que treballen per a la Generalitat afegeix dificultats al pla independentista del president Carles Puigdemont. Els prove?dors s¨®n conscients de les possibles conseq¨¹¨¨ncies penals de prestar serveis que, d'una o altra forma, serveixin per impulsar el proc¨¦s. Algunes estan disposades a fer un pas enrere, i fins i tot a renunciar a contractes p¨²blics conflictius, la qual cosa pot suposar una trava addicional per desenvolupar les ¡°estructures d'Estat" (com la Hisenda pr¨°pia) i fins i tot l'eventual organitzaci¨® d'un refer¨¨ndum.

Unes 20 empreses (tecnol¨°giques, consultores i de ciberseguretat) s'han vist for?ades a donar explicacions a la Fiscalia per contractes amb el Govern catal¨¤ lligats, presumptament, a dues de les ¡°estructures d'Estat¡± que la Generalitat pret¨¦n crear: la hisenda pr¨°pia i els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia. S'enfronten a l'advertiment que, si no col¡¤laboren amb la just¨ªcia, poden cometre un delicte de malversaci¨®. Fonts judicials donen per descomptada la col¡¤laboraci¨® de les empreses ¡ªalgunes ja han aportat documentaci¨®¡ª i creuen que s'abstindran d'assumir enc¨¤rrecs que clarament impulsin el proc¨¦s independentista.

Fonts d'una multinacional afectada per aquesta situaci¨® admeten a EL PA?S els riscos i donen per fet que les grans firmes fugiran del conflicte judicial. Assenyalen, no obstant aix¨°, que la f¨®rmula de trossejar els enc¨¤rrecs per part de la Generalitat (diferents projectes s'encaixen com engranatges que acaben formant un sistema) obre la possibilitat que petites firmes tecnol¨°giques especialitzades assumeixin el risc. ¡°Les empreses s¨®n una pe?a, per¨° no veuen el puzle¡±, assenyala un advocat al corrent d'aquests tr¨¤mits. Altres executius del sector s¨®n m¨¦s esc¨¨ptics amb les conseq¨¹¨¨ncies coercitives de les tasques de l'Audi¨¨ncia Nacional. ¡°A nosaltres ens contracten per la nostra feina i ja est¨¤. No ens poden demanar que prenguem posici¨®¡±, diu un d'ells.

M¨¢s informaci¨®n

Puigdemont llan?a a Rajoy una ¨²ltima crida al di¨¤leg

El Parlament accelera la llei de ruptura despr¨¦s de la inhabilitaci¨® de Mas

El que no seria possible i el que s¨ª

Els recels de les empreses (transformats ara en por) venen de lluny. Per¨° el 27 de juliol del 2015 va marcar un punt d'inflexi¨®. Artur Mas, llavors president catal¨¤, va presentar el seu model d'hisenda p¨²blica en un acte que diverses empreses assistents van considerar un ¡°parany¡±. Mas va revelar els noms de les firmes que havien elaborat informes per al projecte: KPMG, Deloitte, Everis o l'escola de negocis Esade. El contracte per elaborar el nou programa de gesti¨® i recaptaci¨® d'impostos de la Generalitat va recaure sobre IBM.

Aleshores, la querella de la Fiscalia contra Mas i dues de les seves conselleres per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014 malgrat el veto del Tribunal Constitucional estava en punt mort. Despr¨¦s de l'estiu, el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya els va citar a declarar com a imputats. La instrucci¨® va destapar el paper clau de les empreses. La Generalitat no havia deixat la consulta en mans de voluntaris, sin¨® que les tasques materials (inform¨¤tica, log¨ªstica) van ser ¡°encomanades principalment a contractistes privats¡±, recull la sent¨¨ncia del 9-N que va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitaci¨®.

Les lli?ons del 9-N

El 9-N va ser una lli?¨® per a tots. La Generalitat va aconseguir sorprendre la Fiscalia en adjudicar els treballs per a la consulta mitjan?ant ¡°contractes programa¡± amb grans empreses, de manera que passessin inadvertits. Va haver-hi altres ¡°cordons sanitaris¡±, assenyalen fonts judicials; per exemple, que els contractes van ser adjudicats per un ¨°rgan de la Generalitat (el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci¨®) i que les empreses van subcontractar, al seu torn, alguns serveis.

Les empreses van sortir-ne indemnes i els seus responsables nom¨¦s van declarar com a testimonis. En aquella ocasi¨®, nom¨¦s la multinacional T-Systems va expressar, abans de la consulta, els seus dubtes sobre si havia de seguir endavant amb les tasques pel veto del Constitucional. ¡°Aquesta actitud m¨¦s vigilant ¨¦s la que mantindran a partir d'ara. No donaran passos en fals¡±, relata un advocat.

La Fiscalia, per la seva banda, va aprendre que havia d'anticipar-se. ¡°Hi ha hagut un canvi d'estrat¨¨gia. Ja no adverteixen nom¨¦s els pol¨ªtics sin¨® les empreses, que s¨®n clau¡±, explica un advocat consultat. El Govern catal¨¤ sospita que les institucions de l'Estat intenten que el proc¨¦s independentista mori per l'abs¨¨ncia de suport de les empreses prove?dores de la tecnologia per crear les ¡°estructures d'Estat¡± i el mateix refer¨¨ndum. ¡°Nosaltres volem fer les coses b¨¦ per¨° ens posen pals a les rodes; si no podem fer-ho, ja veurem de qui ¨¦s la culpa¡±, al¡¤leguen fonts de l'Executiu, que es mant¨¦ ferm a celebrar la consulta. La Generalitat sost¨¦ que les seves actuacions s'ajusten al dret i critica la investigaci¨® de la Fiscalia de l'Audi¨¨ncia Nacional, malgrat que el Tribunal Constitucional ja ha advertit que aquest refer¨¨ndum seria il¡¤legal.

A aquestes perquisicions, obertes des de fa un any, s'hi van sumar el mar? passat les de la Fiscalia Superior de Catalunya. El ministeri p¨²blic indaga si s'han encomanat ja tasques de preparaci¨® del refer¨¨ndum anunciat per al setembre. A difer¨¨ncia del que va passar en la causa del 9-N, la Fiscalia no dubta a parlar ara de malversaci¨® de fons p¨²blics, delicte que, a difer¨¨ncia de la desobedi¨¨ncia o la prevaricaci¨®, comporta penes de pres¨®.