El moviment pol¨ªtic Lliures decideix erigir-se en partit pol¨ªtic

El moviment pol¨ªtic impulsat pel conseller i diputat convergent Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨® i l'exdiputat d'Uni¨® Roger Monta?ola, Lliures, es convertir¨¤ en un partit pol¨ªtic. Aix¨ª ho ha decidit la seva confer¨¨ncia preliminar, a la qual han assistit unes 400 persones. La nova formaci¨® neix amb l'objectiu de conc¨®rrer a les properes eleccions auton¨°miques amb un programa de base liberal i humanista i contrari al proc¨¦s independentista de Carles Puigdemont.

La decisi¨® de Lliures, que feia mesos que intentava guanyar suports i articular una base s¨°lida, arriba amb tot just dues setmanes despr¨¦s que Uni¨® anunci¨¦s la seva liquidaci¨® definitiva, for?ada pel concurs de creditors en el qual estava immers. Lliures s'ha aproximat a la formaci¨® socialcristiana i ha aconseguit captar alguns dels seus antics membres, els m¨¦s refractaris a posicions independentistes. Hi va haver fins i tot reunions amb Josep Antoni Duran Lleida i Ramon Espadaler a la recerca d'una posici¨® comuna que ha estat impossible.

Fern¨¢ndez Teixid¨® pensa a crear un partit d'estructura similar a la de Podem, sense una estructura org¨¤nica feixuga. Una de les inc¨°gnites ¨¦s com obtindr¨¤ els recursos necessaris per presentar-se a les properes eleccions, en les quals, malgrat la seva defensa d'"un catalanisme posat al dia", lluitar¨¤ pels vots de Ciutadans i del PP i aquells del Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ (PDeCAT) que puguin desmarcar-se de l'independentisme. Es tracta d'una bossa de vots complexa, en qu¨¨ ha pujat la formaci¨® taronja, s'ha redu?t la dels populars i ha desaparegut la que representava Uni¨®. De moment, es consideren necessaris uns recursos de 150.000 euros per muntar una estructura de partit en els propers sis mesos.

En l'eix ideol¨°gic, Lliures es presenta sense complexos com a liberal, per¨° fuig del concepte "de dretes". Defensa el lliure mercat, la propietat privada, la reducci¨® d'impostos de la Generalitat, l'eliminaci¨® de traves burocr¨¤tiques i la col¡¤laboraci¨® publicoprivada a la sanitat. Explota aix¨ª l'ant¨ªtesi de "l'esquerranitzaci¨®" que, en opini¨® dels seus impulsors, ha patit la pol¨ªtica catalana en els ¨²ltims anys. Denuncien que el PDeCAT ha virat en aquest sentit per apropar-se a ERC, alhora que aquesta pulsi¨® progressista s'ha redoblat per la depend¨¨ncia de la CUP, la formaci¨® anticapitalista que garanteix l'estabilitat parlament¨¤ria de Junts pel S¨ª.