La venjan?a de l¡¯Estat

L'Estat es venjar¨¤, ha dit Puigdemont. Entre tanta repetici¨® i tant tedi, destaca la novetat d'aquest argument esgrimit pel voluntari¨®s president de la Generalitat, juramentat amb els seus per fer tot el que humanament estigui a les seves mans per aconseguir que es faci realitat el dret a decidir en forma d'un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia de Catalunya. No s'havia sentit encara una frase com aquesta, tot i que pronunciar-la ¨¦s ben f¨¤cil despr¨¦s de la ret¨°rica utilitzada anteriorment, especialment pel seu predecessor, Artur Mas, sobre l'Estat enemic, al qual va caldre enganyar amb ast¨²cies per portar els ciutadans a les urnes el 9N.

La funcionalitat de l'argument ¨¦s ben clara. Amb l¡¯Estat venjatiu, no ¨¦s hora de fer-se enrere ni de cercar terceres vies. Que a ning¨² li flaquegi l¡¯¨¤nim ni traeixi els ideals defensats fins ara amb tanta intransig¨¨ncia. La venjan?a ja est¨¤ en marxa, ja que ning¨² perdonar¨¤ les vict¨°ries obtingudes, per circumstancials que semblin.

En la perspectiva dels cinc anys de Proc¨¦s, t¨¦ tot el sentit. Se¡¯l va declarar Estat enemic. Se¡¯l va humiliar i enganyar amb la consulta del 9N, un proc¨¦s participatiu de cara a la galeria legal, per¨° aut¨¨ntic intent de refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, en qu¨¨ l'independentisme va poder demostrar la seva resoluci¨® i fins i tot la seva for?a. En els moments m¨¦s encesos de combat dial¨¨ctic, traslladats a l'escena medi¨¤tica i diplom¨¤tica internacional, els seus dirigents l'han declarat Estat fallit, Estat de democr¨¤cia defectuosa o Estat autocr¨¤tic, vigilat fins i tot per la for?a militar com Turquia.

Tota aquesta denigraci¨® de l'Estat espanyol declina les formes d'una opressi¨® que contrasta amb una realitat que es desplega com un mar en calma i sense perills a l'horitz¨®. Se l¡¯ha de sobrecarregar amb gran voluntarisme i imaginaci¨® per observar sobrevols d'avions militars, tancs que baixen per la Diagonal, maniobres militars en moments crucials o milers d'espies i agents provocadors infiltrats en les organitzacions independentistes. La for?a del desig ¨¦s extraordin¨¤ria, com han pogut comprovar els independentistes en els ¨²ltims cinc anys, per¨° no tant com per aconseguir la transformaci¨® dels prop¨°sits de l'adversari; llevat que la invocaci¨® de desitjos no es converteixi en provocaci¨® d'accions violentes, com algunes que els caps m¨¦s calents i irresponsable de la CUP podrien imaginar.

La declaraci¨® de Puigdemont ¨¦s el toc de corneta que precedeix l'¨²ltima fase, pr¨¨via a la derrota. Quan tot sembla perdut, la part m¨¦s feble de la tropa i fins i tot de l'oficialitat se sent temptada per una rendici¨® que el general s'esfor?a per presentar com a prematura o en tot cas tan perillosa com la derrota mateixa. S'equivocar¨¤, els diu, qui ara es lliuri creient que salvar¨¤ la pell perqu¨¨ la venjan?a ja ha comen?at a caure sobre els ven?uts abans que tot s'acabi. Ja ¨¦s tard perqu¨¨ els desertors siguin ben rebuts per l'enemic. Qui ara es rendeixi correr¨¤ la mateixa sort que qui resisteixi fins a l'¨²ltim minut. Quan tot est¨¤ jugat, i aquest ¨¦s ara el cas, la dignitat exigeix continuar fins al final, encara que sapiguem que la derrota ¨¦s certa. Refer¨¨ndum o refer¨¨ndum significa ara que m¨¦s val caure ven?uts que rendits.

Dit en altres paraules: el mite de Masada ja ¨¦s a prop. Recordin, s¨ª, la guerra entre jueus i romans, anys 70 despr¨¦s de Crist, narrada per Flavi Josep. En l'¨²ltim episodi abans de la derrota final, comen?a a esquerdar-se la moral entre els qui tenen totes les de perdre. ?s el moment de la resist¨¨ncia numantina (Masada ¨¦s la Num¨¤ncia jueva), en qu¨¨ els m¨¦s radicals es tanquen amb les seves fam¨ªlies a la fortalesa del desert de Judea. Moriran de la seva pr¨°pia m¨¤, guerrers i fam¨ªlies, abans de caure vius en mans dels romans.

La venjan?a de l'Estat enemic, Masada, el su?cidi col¡¤lectiu, s¨®n les peces truculentes del puzle narratiu que ens acompanya aquests dies, en qu¨¨ s'encara la recta final en la qual el Proc¨¦s topar¨¤ definitivament amb la realitat. S¨®n les imatges projectades d'un teatre d'ombres en qu¨¨ Espanya i Estat, Govern i Madrid, PP i Rajoy, part del PSOE i Ciutadans es barregen en un subjecte nociu oposat a Catalunya, sobirania, independ¨¨ncia, democr¨¤cia, com si fossin un personatge exterior (ells) i un altre d¡¯interior (nosaltres) enfrontats en un relat polaritzat i absurd incapa? de trobar un desenlla? coherent i raonable. Potser ha servit fins ara per entretenir els nens, per¨° a hores d'ara nom¨¦s pot produir cansament i enuig.