No ens fem trampes al solitari

L'endem¨¤ de la presentaci¨®, en el marc solemne del Pati de Columnes del Col¡¤legi de l'Advocacia de Barcelona, del manifest de juristes catalans en defensa de l'Estat de dret, l'imperi de la llei i el respecte a les decisions dels tribunals, El dret al servei de les llibertats o Llibertats), es va fer p¨²blic un altre manifest, tamb¨¦ subscrit per juristes catalans, en aquest cas en defensa de la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum a Catalunya. Sense entrar a valorar la intenci¨® dels promotors i signataris d'aquest ¨²ltim, la veritat ¨¦s que els mitjans de comunicaci¨® n'han fet una mena de ¡°contramanifest¡± o r¨¨plica al manifest de Llibertats. Els missatges de l'un i de l'altre s¨®n clars per¨°, com a promotor i signant del primer i membre de la plataforma Llibertats, no puc deixar de cridar l'atenci¨® sobre alguns aspectes del text que va veure la llum el passat dia 22 de mar?, en suport a la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum, aspectes que podrien a priori passar desapercebuts despr¨¦s del to aparentment amable del text.

En primer lloc, es fa refer¨¨ncia al ¡°dret a decidir¡±. Aquest ¨¦s un terme repetit fins a la sacietat en el debat p¨²blic a Catalunya en aquests ¨²ltims anys, i ha estat ¨°bviament encunyat per experts en m¨¤rqueting, en cap cas per juristes. En termes jur¨ªdics, el ¡°dret a decidir¡± pot significar tantes coses, i tan diverses, que t¨¨cnicament no significa res en concret. Al que es refereix el text que comentem quan parla de ¡°dret a decidir¡± ¨¦s al que pr¨°piament es coneix com a dret de secessi¨®, i en contra del que s'afirma al manifest, cap ordenament jur¨ªdic del nostre entorn en el marc de la Uni¨® Europea el reconeix com a tal. Per intentar obviar aquesta evid¨¨ncia, el text fa refer¨¨ncia al cas escoc¨¨s. Com tots els signants saben, l'apel¡¤laci¨® al cas escoc¨¨s ¨¦s jur¨ªdicament insostenible, de la mateixa manera que l'estructura juridicopol¨ªtica del Regne Unit esdev¨¦ un cas singular, i no ¨¦s en cap cas equiparable no nom¨¦s a l'espanyola, sin¨® tampoc a cap de les de la resta de pa?sos del nostre entorn.

En segon lloc, s'afirma que el refer¨¨ndum que propugnen t¨¦ cabuda en el marc constitucional espanyol. Sorpr¨¨n, en primer lloc, que aquesta afirmaci¨® es faci sense matisos, ja que com a postulat general, els mateixos signataris s¨®n conscients que la immensa majoria de la doctrina cient¨ªfica, tant catalana com de la resta d'Espanya, sost¨¦ exactament tot el contrari. En realitat, l'afirmaci¨® es fa de manera deliberadament equ¨ªvoca, per la forma i el context en qu¨¨ se situa. Un posicionament aix¨ª en un text on tamb¨¦ es fa refer¨¨ncia al refer¨¨ndum escoc¨¨s fa que el lector pensi que s'est¨¤ parlant d'una consulta sobre la secessi¨® de Catalunya en la qual votarien nom¨¦s els ciutadans catalans, i amb efectes jur¨ªdics vinculants. Tots els signants del manifest saben perfectament que aquesta opci¨® en cap cas t¨¦ cabuda en el marc jur¨ªdic constitucional espanyol actual (ni en el de cap altre dels pa?sos del nostre entorn; cal recordar les resolucions sobre el V¨¨neto o Baviera). Nom¨¦s s'ha d'entendre, doncs, que pretenen referir-se a una consulta no vinculant que, si evidencia una ¨¤mplia majoria a favor de la independ¨¨ncia, portaria a plantejar una reforma constitucional de gran import¨¤ncia que permet¨¦s, llavors s¨ª, plantejar un refer¨¨ndum de secessi¨®. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que l'independentisme catal¨¤, en tots aquests anys, en cap moment ha plantejat ni s'ha referit a aquesta possibilitat. Simplement, sota el lema ¡°o refer¨¨ndum o refer¨¨ndum¡±, ha intentat imposar una via unilateral amb un encaix jur¨ªdic impossible.

Per¨° el que, al meu parer, en cap cas t¨¦ cabuda en un manifest de juristes ¨¦s la refer¨¨ncia (punt 5 del manifest) al fet que la no acceptaci¨® de les seves tesis (que ja hem vist que s¨®n, com a m¨ªnim, altament discutibles) per part de l'Estat, ¡°¡­legitimaria obrir altres vies perqu¨¨ la ciutadania de Catalunya express¨¦s com vol decidir el seu futur¡­¡±. D'una banda, la contraposici¨® ¡°Estat¡± versus ¡°ciutadania de Catalunya¡± ¨¦s fal¡¤la? i, per qu¨¨ no dir-ho, perversa. I, de l'altra, en el context en qu¨¨ se situa, aquesta afirmaci¨® nom¨¦s cal interpretar-la com una manera de justificar la ruptura del marc jur¨ªdic vigent, amb tot el que aix¨° suposa. No, senyores i senyors, no. Fins aqu¨ª pod¨ªem arribar. Sabem que l'Estat no permetr¨¤ aquest escenari de ruptura. Per¨° no culpeu una altra vegada l'Estat. La majoria dels catalans tampoc ho permetrem.

Eloy Moreno Tarr¨¦s, advocat i signant del Manifest Llibertats