Tornem-hi amb el relat

Tot ¨¦s pol¨ªtic, els contes tamb¨¦. La pau a Euskadi, tan necess¨¤ria i esperada, obre una etapa extraordin¨¤ria, la de veure com una societat es recompon, qu¨¨ fa amb tants dels seus elements trastocats despr¨¦s de viure mig segle en pulsi¨® de mort i en una ebullici¨® pol¨ªtica que va m¨¦s enll¨¤ de sigles, partidismes i terror. Per¨°, en els mitjans, en les paraules p¨²bliques que acompanyen aquest gran moment hist¨°ric, gran de deb¨°, l'¨²nica cosa que pel que sembla importa ¨¦s el relat. Com s'explica i com s'explicar¨¤ la cosa. El relat, el conte, s'ha convertit en la pedra angular de la Hist¨°ria. Ja ho va dir un pomp¨®s poeta del segle XIX, que, qui ho diria, la va encertar a situar-nos en aquests temps de postveritat: ¡°En este mundo traidor / nada es verdad ni mentira / todo es seg¨²n el color / del cristal con que se mira¡±. Ole.

Ni an¨¤lisi, ni reflexi¨®, ni perspectives ni molt menys mirades complexes, i ara. Relat i relat, com m¨¦s simple millor. Pr¨¨dica i serm¨®, en definitiva. Els protagonistes, sempre els mateixos. Res de recollir les engrunes del cam¨ª que refan el viatge de les criatures expulsades del gui¨®. Si no t'empasses el relat, pitjor per a tu. Per aix¨° m'agraden les pel¡¤l¨ªcules del finland¨¨s Aki Kaurism?ki, que est¨¤ reelaborant els contes infantils de meravella per explicar les mis¨¨ries europees d'ara mateix.

El otro lado de la esperanza, ara en sales, ho t¨¦ tot perqu¨¨ els predicadors del relat institucional s'esguerrin les vestidures i la qualifiquin de ximpleria: ingenu?tat, mirada neta, honestedat, humor soterrat i ben lluny del que manen els actuals c¨¤nons televisius i de la xarxa. ?s un conte, no un relat amb la f¨®rmula de titulars i tuits barroers. Un conte sobre un jove mec¨¤nic d'Alep que, amb la vida, la fam¨ªlia, la casa i el futur destrossats, marxa del pa¨ªs i va a parar, despr¨¦s d'un llarg viatge per les fronteres europees, a una ciutat portu¨¤ria finlandesa, en un vaixell. Com ha aconseguit passar tantes fronteres?, li pregunta la inspectora d'immigraci¨®. Molt f¨¤cil, respon Khaled: no ens vol veure ning¨², som invisibles. Engrunes de pa.

Mentre espera el visat d'asil, que ¨¦s com dir l'acceptaci¨® de la seva veritat, el mec¨¤nic siri¨¤ fa amistat amb un infermer irani¨¤ que fa un any que espera el mateix en un centre d'internament d'estrangers que, tenint en compte com s¨®n els nostres, ¨¦s molt decent. L'infermer Mazdak l'aconsella: has de somriure, has de semblar content, aqu¨ª no es tolera res m¨¦s¡­

Com si fos una versi¨® actual dels Temps moderns de Chaplin i de tantes pel¡¤l¨ªcules de Buster Keaton, els personatges d'aquesta rondalla europea contempor¨¤nia es mouen hier¨¤tics, impassibles, mentre omplen la pantalla de poesia. ?s un conte amb dues hist¨°ries que es creuen. L'altre protagonista ¨¦s un viatjant de camises que proveeix uns quants comer?os per¨° que es cansa de la seva vida i es converteix en propietari d'un restaurant de cuina casolana. No us n'explico m¨¦s, aneu a veure-la. Em permeto nom¨¦s cridar la vostra atenci¨® sobre els molts vells que hi apareixen, aquesta Europa d'institucions pol¨ªtiques avui sense ¨¤nima

Per¨° el m¨®n no s¨®n els seus governs i prou. Els vells del meravell¨®s conte de Kaurism?ki, no els seus governants, s¨®n en realitat molt joves. Disposats a canviar de vida, despr¨¦s d'anys d'una rutina sense al¡¤licients, en una societat, la n¨°rdica, que el subtil realitzador representa amb coses antigues per recordar tot all¨° de bo que va tenir, quan no repatriava gaireb¨¦ ning¨². M¨¤quines d'escriure, factures a m¨¤, mandonguilles casolanes i m¨²sics de cabells platejats que es guanyen la vida al carrer i en bars penosos, per¨° que segueixen aqu¨ª. Joves ho s¨®n els exiliats que busquen asil i refugi. O els neonazis, detinguts per un grup de mitjana edat, no jove exactament. Els joves d'edat locals es limiten a anar a concerts dels vells rockers que canten can?ons com aquesta de finals dels setanta: "Mama, mama, enc¨¦n el llum / morir¨¦ aviat / i me n'anir¨¦. / Tal vegada en alguna banda / trobar¨¤s un lloc blanc per a mi. / Aviat em llen?aran en un forat negre".

D'aquest forat negre emergeix el siri¨¤ Khaled, d'aquest forat negre sobresurten les nostres vergonyes. ?s d'agrair que Kaurism?ki estimi els seus personatges i ho expressi sense manies, sense dissimular-ho per fer-se el suposadament equ¨¤nime, actitud que gaireb¨¦ sempre ¨¦s nom¨¦s abs¨¨ncia d'honestedat. El relat, el conte, la hist¨°ria: s¨®n aqu¨ª, en l'art net.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de l'UPF.?