Maurice Tourneur, cineasta insubm¨ªs

La Filmoteca ha programat un cicle de 12 films de Maurice Tourneur (1876-1961) i l¡¯ha titulat ¡°Un cl¨¤ssic desconegut¡±. Per descomptat ho ¨¦s aqu¨ª, per¨° tamb¨¦ a Fran?a, on no li van perdonar que ignor¨¦s la crida a files el 1914 i romangu¨¦s als Estats Units evitant la I Guerra Mundial. Tourneur havia anat aquell mateix any als Estats Units per treballar en una filial d¡¯Eclair. Aviat, l¡¯¨¨xit del seu cinema en aquell pa¨ªs li va permetre rodar i produir les seves pr¨°pies pel¡¤l¨ªcules. Nacionalitzat nord-americ¨¤, gaudia de l¡¯admiraci¨® dels seus col¡¤legues. L¡¯emerg¨¨ncia, no obstant aix¨°, dels grans estudis, amb un sistema de treball on el director, minvat d¡¯autonomia, era una pe?a m¨¦s sota el seu control, va incomodar Tourneur. El 1926 va ser apartat d¡¯un rodatge de la Metro perqu¨¨ no va acceptar la supervisi¨® per part de la productora. Se sentia vigilat. I va decidir tornar a Fran?a. Per¨° a la seva p¨¤tria no havien oblidat que era un desertor.

Christine Leteux ha publicat a Fran?a una documentada biografia del personatge i ha estat l¡¯encarregada de presentar el cicle de la Filmoteca. Per Leteux, hi ha una dada final sobre la manca de mem¨°ria francesa cap al seu cineasta. Les necrol¨°giques a la premsa gal¡¤la van ser rutin¨¤ries i escassament informades. ¡°En canvi, la de The New York Times deia que el seu talent havia influenciat el desenvolupament el cinema¡±. Encara m¨¦s, a Los Angeles t¨¦ una estrella al Passeig de la Fama. De fet, en els seus ¨²ltims anys va malviure de traduccions de novel¡¤la negra nord-americana. Clarence Brown, que s¡¯havia format com a cineasta al costat de Tourneur i havia arribat a ser el director favorit de Greta Garbo, li va passar aquells anys un xec mensual fins a la seva mort. I va viatjar des de Su?ssa a l¡¯enterrament del seu amic. Un enterrament on va faltar el fill de Tourneur, Jacques, que va con¨¨ixer el cinema al costat del seu pare i, com ell, llavors treballava als Estats Units. La relaci¨® entre els dos va ser educada per¨° distant des que Jacques va arrabassar l¡¯amant a Maurice. ¡°Maurice seguia per la premsa nord-americana la carrera del seu fill¡±, comenta Leteux.

El 1928, ja instal¡¤lat a Fran?a per¨° amb la premsa recordant el seu passat insubm¨ªs, antipatri¨°tic, ¨¦s expulsat del pa¨ªs. Leteux considera que en la campanya d¡¯alguns col¡¤legues en contra seva hi ha un factor gens menyspreable: ¡°La gelosia professional¡±. Viur¨¤ un any a Berl¨ªn on rodar¨¤ un film amb una jove comediant, Marlene Dietrich. Despr¨¦s de 16 mesos a Alemanya, se li permet tornar a Fran?a on t¨¦ el tracte d¡¯estranger expulsable que ha de renovar el seu perm¨ªs de resid¨¨ncia cada tres mesos. La implantaci¨® del sonor que, per un temps, fins a l¡¯arribada del doblatge, frena la importaci¨® de pel¡¤l¨ªcules permet la resurrecci¨® de la ind¨²stria aut¨°ctona de la qual Tourneur tornar¨¤ a ser una pe?a.

M¨¦s complicacions

La invasi¨® alemanya de Fran?a i la II Guerra Mundial portar¨¤ noves complicacions a Tourneur, com a ciutad¨¤ nord-americ¨¤ resident a Fran?a ¨¦s doblement sospit¨®s. Els seus comptes s¨®n bloquejats el 1941 i ha de presentar-se cada setmana a l¡¯autoritat nazi del barri. Curiosament, per aquestes dates, treballa per a la Continental, una productora fundada pels alemanys a Fran?a. Com explica Leteux, la Continental no era un aparell de propaganda alemany. Intentava ser un bon negoci i mantenir viva la ind¨²stria del cinema franc¨¨s, de la qual trauria profit una Alemanya que hagu¨¦s guanyat la guerra. De fet, a la Continental van treballar des de col¡¤laboracionistes declarats fins a professionals que militaven a la resist¨¨ncia. El film que va obrir el cicle de la Filmoteca (La main du diable) Tourneur el va rodar en aquesta etapa.

Per Leteux, la categoria art¨ªstica el cinema de Tourneur no ha estat reconeguda. Al cinema mut va trencar amb la in¨¨rcia de fer teatre filmat (¡°a The Whip, 1917, ja filma el descarrilament d¡¯un tren¡±). Era un cineasta preocupat per l¡¯escenari, la il¡¤luminaci¨®, la construcci¨® narrativa i Leteux subratlla que en un film com The Blue Bird (1918) ¡°hi ha una estilitzaci¨® del decorat que anticipa l¡¯expressionisme que introdueix Caligari el 1920. En el seu film hi ha moltes idees que despr¨¦s desenvoluparan els alemanys¡±.

Part de la documentaci¨® consultada per Leteux per escriure la biografia est¨¤ en arxius francesos que els alemanys es van emportar a Berl¨ªn durant l¡¯ocupaci¨® i que van acabar a Moscou despr¨¦s de l¡¯entrada dels sovi¨¨tics a la capital alemanya. ¡°I no ser¨¤ fins a la gl¨¤snost de Gorbaxov quan les autoritats franceses podran reclamar amb ¨¨xit la seva restituci¨®¡±. Ara treballa en la singular hist¨°ria de la Continental.