Un m¨®n que s¡¯acaba

El bar de l'AVE pot servir de mirador d'un m¨®n que s'acaba. Tamb¨¦ serveix com a t¨ªtol de novel¡¤la, com ¨¦s el cas del llibre de Valent¨ª Puig que ha publicat Proa. Es podria haver titulat d'una altra manera, possiblement hauria estat m¨¦s il¡¤lustratiu de la base narrativa del relat ¨Cla hist¨°ria de dues nissagues familiars, des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Per¨° el bar de l'AVE ¨¦s l'escenari d'una de les ¨²ltimes meditacions de la novel¡¤la, una trobada entre el protagonista i un comiat de solter. Puig extreu petroli d'una celebraci¨® tan vulgar per reflexionar sobre un m¨®n en transformaci¨® i per arrodonir el bestiari d'unes esp¨¨cies en extinci¨®. En la seva cr¨ªtica sobre la novel¡¤la, Jordi Gracia va apuntar a EL PA?S que ¡°l¡¯AVE i el seu bar i la colla de galifardeus que l¡¯ocupen al final s¨®n l¡¯anunci de l¡¯estroncament simb¨°lic d¡¯un m¨®n de fam¨ªlies de poder que trontolla i canvia i que acabar¨¤ desapareixent davant dels ulls d¡¯un observador perspica?¡±. Puig fila una col¡¤lecci¨® de personatges que podrien ser de carn i ossos; a la vida real actuen com a indis d'una tribu aniquilada que sobreviuen a la reserva venent figuretes folkl¨°riques.

El protagonista d'El bar de l'AVE es diu N¨¨stor Grau i ¨¦s economista. ?s fill d'una fam¨ªlia que es trasllada a Barcelona despr¨¦s de perdre bous i esquelles en un plet legal per uns camps al Segri¨¤. Aix¨° passa lluny en el temps, per¨° la desfeta s'aferra com una r¨¨mora a la mem¨°ria de la fam¨ªlia Grau. Podrien haver estat rics terratinents i, en canvi, van fugir a la ciutat per reciclar-se en mandarins de l'administraci¨® i despr¨¦s en professionals liberals. Aquests comptes pendents que s'enquisten malgrat el pas del temps s¨®n conflictes tan adients per a la literatura com reals. Un avantpassat meu va ser Ramon Nouvilas, que va arribar a ministre de la Guerra durant la Primera Rep¨²blica. Nouvilas va ser un militar de primera i fidel a Isabel II malgrat que va ser castigat en dues ocasions per ser massa progre. Nouvilas va ser el gran enemic de Savalls a l'Empord¨¤ durant la tercera carlinada. No fa gaire temps, en una casa noble d'estiueig, parlant, parlant, una senyora va descobrir que jo era descendent d'aquest Nouvilas; 150 anys despr¨¦s, la senyora es va enfurismar perqu¨¨ la seva fam¨ªlia, carlina de soca-rel, ho havia perdut tot per culpa d'en Nouvilas.

L'avi i el pare Grau, a la novel¡¤la de Puig, fan la guerra amb el b¨¤ndol nacional. No ho fan tant per convicci¨® ideol¨°gica com per obtenir el favor del nou r¨¨gim. Res de nou en aquells sectors conservadors catalans. Pragmatisme que sovint s'oblida en els temps presents i que se substitueix per una idea m¨¦s simple de vendre, que ¨¦s la de Catalunya contra l'Espanya de Franco. La fam¨ªlia petitburgesa i franquista de Pa negre, la novel¡¤la d'Emili Teixidor, era tan catalana com la Moreneta i va abra?ar el r¨¨gim des del primer moment, fins i tot abans, com fan els Grau. Puig descriu moments humans de l'exili al nord d'Espanya i de la Guerra Civil des del b¨¤ndol dels colpistes, un testimoni excepcional avui, per¨° que no fa gaire encara s'evocava a les cases d'ordre de Barcelona. Puig escriu: ¡°Els obusos retrunyien fent tremolar la terra des de les bateries de canons russos de calibre catorze quaranta, que anomenaven ?la una menos veinte?. Les baixes eren interminables, dia rere dia. I els vius es grataven els polls i les ll¨¦menes. Ell tenia m¨¦s amics requet¨¨s que falangistes, per¨° sobretot respectava la professionalitat dels militars d'acad¨¨mia. Abrigat amb el capot, el Professor revisava les gu¨¤rdies i escoltava les veus somortes de l'altre b¨¤ndol [...] De dia, l'aviaci¨® republicana bombardejava les cases de l'avior pagesa, els reductes d'un m¨®n de vig¨¨ncia intemporal, com les ermites, i, no gaire lluny, sentien el fragor de la ferralla de les tanquetes italianes, amb el llan?aflames a popa¡±.

El Professor ¨¦s un catedr¨¤tic profundament cristi¨¤ i amb ¨¤nima d'espanyol antic. El seu pare, l'avi Grau, de la Lliga Regionalista i despr¨¦s de la CEDA, arriba a ser ministre sense cartera de Franco. Estan desencisats amb el dictador perqu¨¨ ni es beneficien de vendre's l'¨¤nima ni detecten canvis en la foscor del r¨¨gim. Els sobreviuen una tribu de fills i una tieta que naveguen a la deriva per la realitat actual. Cadascun ¨¦s un tipus constitucional sociol¨°gic d'una elit decadent. Alguns s¨®n personatges dels quals podem trobar clons al m¨®n real, d'altres s¨®n excepcions de la ficci¨®. ?s el cas d'un dels dos personatges condemnats moralment pel llibre: un empresari ve¨ª de N¨¨stor que l'esposa fa fora de casa, per cal?asses, i que, avorrit de la vida que duu, es transforma en activista de la CUP. En el m¨®n real seria el fill qui acaba a les files de la CUP, o un nebot dissenyador, periodista o funcionari, per¨° dif¨ªcilment ho seria un senyor empresari que viu a l'avinguda Tibidabo.

L'altre personatge d'El bar de l'AVE que l'autor retrata negativament ¨¦s periodista. El seu nom ¨¦s Pipo Artiach i els paral¡¤lelismes amb un actor pol¨ªtic del m¨®n real s¨®n massa evidents. Artiach ¨¦s un trepa que es guanya el sou amb les filtracions que m¨¦s li convenen, accions sense escr¨²pols per les quals rep favors, regals, diners extres. Un dia ¨¦s amic del sector negocis de CiU i l'altre, dels taurons immobiliaris de la costa valenciana; un dia ¨¦s constitucionalista ac¨¨rrim i l'endem¨¤ es col¡¤loca a primera fila per brandar la bandera de l'independentisme.

Fills d¡¯un context

Hi ha figures cabdals del llibre que podrien ser durament q¨¹estionades i castigades per l'autor, especuladors de primera i segona fornada com Llamb¨ª, el soci d'en N¨¨stor, o Monte, el seu contacte als ministeris de Madrid. Per¨° Puig sembla que perdona aquests dos paios, els presenta com a ¨¦ssers humans d¨¨bils davant de la temptaci¨®; s¨®n fills d'un context i les seves circumst¨¤ncies. La difer¨¨ncia amb Artiach rau en el fet que no tenen doble moral: Llamb¨ª i Monte s¨®n conseq¨¹ents, no amaguen la seva cobd¨ªcia. Jordi Pujol Ferrusola ¨¦s l'exemple m¨¦s medi¨¤tic d'aquesta manera de ser: es presenta tal com raja i far¨¤ els negocis m¨¦s tronats, amb qui calgui, perqu¨¨ el seu r¨¨dit ¨Ci l'emoci¨® d'obtenir-lo a tota costa¨C ¨¦s adrenalina i motivaci¨®. Aquest desvergonyiment es replica en individus an¨°nims de la zona alta, per¨° tamb¨¦, excepcionalment, en llinatges coneguts, com la fam¨ªlia Sumarroca, amb una vida p¨²blica que es compaginava amb el seu finan?ament pol¨ªtic de CDC, o la vida de luxe dels Mestre mentre traficaven il¡¤legalment al port de Barcelona.

El N¨¨stor t¨¦ diverses germanes, algunes tan identificables en el dia a dia de la ¨Ccada cop menys¨C classe alta barcelonina que causa feredat. Una de les germanes ¨¦s la Fina, una noia especialment sensible que de ben jove ingressa en un convent de clausura durant d¨¨cades fins que l'abandona amb 57 anys per anar a S¨ªria amb una ONG. Les societats benestants, des de Siddharta Gautama, han estat generadors d'idealistes que actuen contra els seus luxes i la hipocresia social saltant al costat oposat. Isabel Sol¨¤, missionera de la Congregaci¨® Jes¨²s i Maria ¨Carrelada Sol¨¤ al col¡¤legi que aquestes religioses tenen a la Bonanova¨C va ser assassinada el 2016 a Hait¨ª. Sol¨¤ va ingressar a la congregaci¨® amb 18 anys. Abans d'Hait¨ª havia ajudat 25 anys a l'?frica i volia continuar-ho fent a S¨ªria. El relat de Puig sobre la ren¨²ncia de la Fina s'interpreta com una altra alteraci¨® del m¨®n de l'ordre: la vocaci¨® cristiana ¨¦s substitu?da per les ONG.

Una altra figura femenina destacable, per ser identificable al m¨®n real, ¨¦s la F¨¤tima, tamb¨¦ germana de N¨¨stor, arquitecta i lesbiana que viu amb la seva parella en discreci¨® i sense comunicar-ho als pares. La F¨¤tima vol adoptar una criatura i quan arriba el moment de comunicar-ho a la seva mare ¨Cuna anciana tancada en els seus records i capricis¨C aquesta la ignora. L'¨¤via ¨¦s un personatge tan cre?ble com el de la filla que amaga la sexualitat. L'¨¤via consumeix el dia mirant pel¡¤l¨ªcules antigues i desbarrant sobre el marit mort. A la primera sessi¨® dels cinemes Gran S¨¤rria, Cinesa o els Balmes Multicine es poden identificar aquestes senyores, acompanyades per amigues, que s'hi desplacen en taxi tot i que viuen a quatre cantonades. Despr¨¦s berenen a la Farga del carrer Beethoven o en alguna cafeteria similar de la zona de l'antic camp de l'Espanyol.

No hi ha pr¨¤cticament cap luxe de la vella gran burgesia a El bar de l'AVE. Els referents d'aquest sector, cada cop m¨¦s i m¨¦s petit, no apareixen a la novel¡¤la perqu¨¨ els protagonistes del llibre s¨®n persones que no venen d'aquest entorn; m¨¦s aviat s¨®n aquells ve?ns ecl¨¨ctics de m¨²ltiples or¨ªgens familiars, sovint vencedors de la guerra, que han quedat varats en un apartament trist de Capit¨¤ Arenas o de Sant Gervasi. La selecci¨® pot tenir a veure amb el que va explicar Puig en una entrevista recent a Vilaweb: ¡°El meu m¨®n ¨¦s la classe mitjana. I he conegut la classe alta catalana, perqu¨¨ de burgesia catalana no n¡¯hi ha. ?s un mite. La burgesia catalana, si ha existit mai, es va acabar amb la Guerra Civil. Hi ha gent rica, aix¨° s¨ª. Per¨° no ¨¦s exactament burgesia. Tu vas a Bordeus o Li¨® i hi veus un substrat de classe burgesa. Aqu¨ª no ¨¦s el cas. La burgesia ¨¦s tot i res. ?s una forma de vida, d¡¯entendre la llibertat. Pot ser molt covarda i en moments determinats pot donar la cara. Jo crec que van deixar de donar la cara ja fa temps. En tots els temes. ?s all¨° del senyor Esteve: el pare fa els diners i el fill els escampa. Al llibre, el que hi ha s¨®n llinatges que van de mal borr¨¤s¡±.

L¡¯elit que ve

Encara hi ha burgesia a Barcelona, una altra cosa ¨¦s si el seu ascendent i els seus representants s¨®n menys que, posem per cas, durant la d¨¨cada de la Mancomunitat de Catalunya. Isak Andic ¨¦s un burg¨¨s, no nom¨¦s per ser un industrial del t¨¨xtil, tamb¨¦ per la manera de viure i pel que fa socialment. Tamb¨¦ ho s¨®n el Comte de God¨®, V¨ªctor Gr¨ªfols o Ferran Rod¨¦s. I curiosament, com passava a finals del segle XIX i principis del segle XX, hi ha una regeneraci¨® d'aquests pocs noms enterament burgesos a partir de nous llinatges que arriben de fora: si els God¨® eren d'Igualada, Isak Andic prov¨¦ de Turquia ¨Ccom els Palatchi de Pronovias¨C i els Lara van arribar d'Andalusia. Tamb¨¦ pot ser un nou burg¨¨s l'empresari de televisi¨® i inversor cultural Toni Soler, que ¨¦s de Badalona, o la fam¨ªlia Font, d'Osona i propiet¨¤ria de la cadena de supermercats Bon Preu.

Fora dels grans cognoms, els senyors Esteve continuen existint i han trencat amb l'elit que va prosperar i adaptar-se durant el franquisme. El m¨®n en extinci¨® ¨¦s precisament aquest sector, no la burgesia en si mateixa, com explicava el catedr¨¤tic de Psiquiatria Adolf Tobe?a en una entrevista a EL PA?S: ¡°Les elits catalanes han tingut un canvi generacional acusat. Els individus que sortien al meu llibre de fa 25 anys era gent de la Transici¨® i els que ara han comandat el proc¨¦s tots s¨®n fills de la democr¨¤cia espanyola. S¨®n 2.000, 3.000, 4.000 individus, no ho s¨¦, s'ha d'estudiar qui s¨®n els alts funcionaris que estan lligats a l'Administraci¨® catalana, que ¨¦s una administraci¨® potent¨ªssima, amb uns recursos brutals en termes d'educaci¨®, sanitat, obra p¨²blica, xarxa local, la xarxa el¨¨ctrica i telef¨°nica, la ind¨²stria tur¨ªstica, la period¨ªstica. Ha crescut un cos funcionarial nou, que est¨¤ en els alts c¨¤rrecs, amb una edat compresa entre els 45 i els 55 anys, que han protagonitzat el proc¨¦s juntament amb uns empresaris nous i una part de les fam¨ªlies tradicionals. Jo aix¨° ho descric al llibre com la generaci¨® Laporta-Guardiola-Puigdemont¡±.

El que Puig coneix, segons explica a Vilaweb, ¨¦s la societat mallorquina que es va enriquir amb el contraban de postguerra, que es transformen en rapinyaires immobiliaris i despr¨¦s en grans inversions financers. A El bar de l'AVE contrasta aquesta realitat, discreta, ¨Crepresentada per l'altra gran fam¨ªlia del llibre¨C amb els excessos del nou-ric que triomfa a Madrid. Si l'AVE Barcelona-Madrid continua avan?ant ¨¦s pel sector privat, per empresaris que s'obliden, ni que sigui pel b¨¦ de la seva butxaca, de conflictes superiors i incontrolables. Fins i tot n'hi ha que atien el trencament mentre fan negocis a la capital del Reino.

El bar de l'AVE serveix per radiografiar la mort d'una elit; la nova que comen?a a regir haur¨¤ de retratar-se en futurs treballs. Mentrestant, Puig escriu par¨¤grafs que en el futur serviran per entendre qu¨¨ est¨¤ passant: ¡°En plena postcrisi, amb l'efecte antisistema expandint-se i l'independentisme apropant-se a la deliq¨¹esc¨¨ncia dels fracassos pol¨ªtics, tot era novetat, fins i tot vells usos, incerteses i il¡¤lusions perdudes, per¨° els efectes de la destrucci¨® creativa guaitaven per les cantonades d'una ciutat resistent fins i tot en les seves pr¨°pies disfuncions. Encara hi havia joves buscant feines que ni de lluny arribaven als mil euros. Les dones exercien l'omnipot¨¨ncia sense desmer¨¨ixer cap de les circumst¨¤ncies que han decorat l'Arbre de la ci¨¨ncia. Els professors de filosofia regiraven calaixos per trobar una nova ¨¤nima per al totalitarisme, i homes i dones s'injectaven reconstituents epid¨¨rmics a la fatigada membrana de les arrugues facials. Prosseguia el fet consuetudinari de la lluita entre els ¨¤ngels bons i els ¨¤ngels malvats, per¨° no quedava gaire clar qui era qui. Era el bullici de tota una societat de triomfadors de temporada, figures de l'atzar que lleneguen per la vida contempor¨¤nia de primer amb un fulgor f¨¤ustic, i, despr¨¦s, de cop i volta, s¨®n una joguina trencada. Amb les potes trencades, el centaure jove reclama la mort¡±.