Elits pol¨ªtiques irresponsables

Cal donar algunes voltes m¨¦s a l¡¯actual desacord per aconseguir noves claus interpretatives que siguin ¨²tils. Una potser permet entendre la crisi sobiranista catalana com la ruptura d¡¯un pacte entre dues elits pol¨ªtiques territorialitzades, representants de realitats econ¨°miques i socials diferents, m¨¦s diferenciables que diferenciades, sobre el que s¡¯havia constru?t l¡¯estabilitat del sistema democr¨¤tic i constitucional des del 1977.

Perqu¨¨ la democr¨¤cia arrib¨¦s a Espanya i el pa¨ªs s¡¯incorpor¨¦s plenament a la normalitat europea i internacional era imprescindible un pacte entre les elits de Barcelona i de Madrid, que havia de significar, sense cap mena de dubte, la recuperaci¨® de l¡¯autonomia que va liquidar Franco amb la derrota de la Rep¨²blica en la guerra civil. Com la legalitzaci¨® del Partit Comunista, la instituci¨® que representava l¡¯autonomia catalana, la Generalitat, es va convertir en una altra pedra de toc de la democr¨¤cia.

Per traduir-ho en termes dels sempre inexactes subjectes essencials, Catalunya necessitava Espanya per tornar a existir pol¨ªticament i Espanya necessitava Catalunya per ser reconeguda per Europa i el m¨®n com un Estat democr¨¤tic, desinfectat del passat dictatorial i de les amistats amb Hitler i Mussolini.

Aix¨° va ser fa molt de temps. La mem¨°ria es perd entre el treball prec¨ªs dels historiadors i la llegenda treballada retrospectivament per uns i altres per argumentar en les baralles pol¨ªtiques contempor¨¤nies sobre la revisi¨® de la Transici¨®. La realitat ¨¦s que hi va haver un pacte m¨¦s o menys expl¨ªcit ¡ªen alguns moments summament expl¨ªcit, amb fotos molt expressives com la de l¡¯acord Majestic entre Pujol i Aznar el 1996¡ª que va comen?ar a esfilagarsar-se almenys a partir del 2000, quan el PP va obtenir la majoria absoluta; encara que no va completar el seu deteriorament, la ruptura, fins al 2012, quan Artur Mas va convocar eleccions anticipades per comen?ar el proc¨¦s, despr¨¦s de dos anys de retallades i de rigor pressupostari en alian?a i acord encara amb el PP.

Tot havia canviat, entre el 1977, moment d¡¯intensa sinergia entre Catalunya i Espanya, i la primera d¨¨cada del segle XXI, quan Pasqual Maragall va llan?ar una advert¨¨ncia, llavors escassament compresa, sobre la marxa que portava la capital d¡¯Espanya, convertida en la comunitat m¨¦s pr¨°spera i din¨¤mica de les autonomies inventades en la Transici¨®, de la m¨¤ d¡¯un PP que governava tots els nivells de les administracions madrilenyes i estava disposada a llan?ar la resta per convertir la metr¨°polis manxega al nus i centre radial espanyol. Madrid se¡¯n va, va escriure en el seu c¨¨lebre article a El PA?S (27 de febrer del 2001). ¡°Si Madrid se¡¯n va sol, pot ser que un dia es trobi que els altres anem tots junts per una altra banda¡±, advertia l¡¯article.

El pacte entre les elits de Madrid i Barcelona que va permetre la Transici¨® est¨¤ en ru?nes. Ning¨² no el vol recuperar just en el moment m¨¦s perill¨®s de la hist¨°ria d¡¯Europa des del 1945

Les paraules de Maragall tradu?en una realitat de fons hist¨°ricament nova. Espanya, l¡¯Espanya del PP, ja no necessitava Catalunya. Es podia organitzar sense comptar-hi. Madrid havia superat ¨¤mpliament Barcelona en tot, capitalitat econ¨°mica inclosa, malgrat fins i tot l¡¯¨¨xit dels Jocs Ol¨ªmpics. De manera que a Catalunya, segons la visi¨® del neocentralisme auton¨°mic del PP, no li quedaria m¨¦s remei que acomodar-se a la nova situaci¨®, com una comunitat aut¨°noma m¨¦s entre les altres 17, i acceptar silenciosament la p¨¨rdua de singularitat efectiva i la decad¨¨ncia. Qui havia fet el diagn¨°stic tamb¨¦ va propugnar la medicina: l¡¯Estatut del 2006; tot i que el remei va ser pitjor que la malaltia, sobretot perqu¨¨ el PP no s¡¯hi va avenir i no hi va haver ni visi¨® ni paci¨¨ncia en l¡¯altra part per mantenir-lo o apropar-lo en el nou consens que van ratificar els catalans en refer¨¨ndum.

La sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l¡¯Estatut va rubricar aquesta visi¨® espanyola que se sent c¨°moda al m¨®n i en la democr¨¤cia sense necessitat que Catalunya l¡¯acompanyi. Tradu?t: les elits antany s¨°cies i amigues ara es declaraven advers¨¤ries i disposades a lliurar la guerra; una guerra pol¨ªtica, cultural i geoecon¨°mica, com correspon a la nostra ¨¨poca, per¨° compte, sense descartar que a l¡¯¨²ltima cantonada d¡¯aquests enfrontaments puguin apar¨¨ixer els punyals de la viol¨¨ncia civil, com ja ha passat en altres moments de la nostra hist¨°ria.

Hi ha unes elits catalanes, poderoses, adinerades, modernes i cosmopolites, amb ressorts econ¨°mics i institucionals certs i seriosos, que ja no volen saber res de les elits espanyoles. Catalunya se¡¯n va, despr¨¦s que Madrid, Espanya, tamb¨¦ se n¡¯an¨¦s. Els separatistes sempre s¨®n els altres: vist des de Catalunya, s¨®n les egoistes elits madrilenyes les que se¡¯n van anar primer; des de Madrid, s¨®n les elits catalanes deslleials, conven?udes que la seva vida ser¨¤ m¨¦s confortable en el m¨®n global, que aprofiten la crisi financera per fugir de la crema.

Quan tot va comen?ar a fer-se malb¨¦ ning¨² no va tenir en compte la profunditat de la crisi. Que no es resoldria en tres anys. Ni en cinc, ni en set. La crisi no ¨¦s un cicle depressiu, sin¨® que ¨¦s l¡¯¨¨poca. Sense tenir en compte, tampoc, que la corrupci¨®, la mateixa corrupci¨® devastadora, id¨¨ntica fins i tot en els bacteris corruptes, corro?a totes les elits pol¨ªtiques, unes i altres, catalanes i espanyoles. I sense comptar, especialment, que tanta fanfarroneria de tots els que se n¡¯anaven cap a un costat i dels que responien anant-se¡¯n cap a l¡¯altre era nom¨¦s l¡¯alegre expressi¨® d¡¯una ¨¨poca que no tornar¨¤ mai m¨¦s, en la qual la bombolla especulativa i corrupta enterbolia el judici de molts dirigents, l¨ªders socials i medi¨¤tics i tamb¨¦ empresaris i financers.

El mal ja est¨¤ fet. L¡¯enemistat civil instal¡¤lada entre les elits que antany pactaven tamb¨¦: ¨¦s a dir, entre Catalunya i Espanya. La part de la globalitzaci¨® encara no avariada permet a uns i altres fer-se la il¡¤lusi¨® que poden continuar prescindint de les sinergies comunes que tan bons rendiments van donar en la Transici¨®. Per¨° la dura realitat que en algun moment hauran d¡¯afrontar les nostres elits pol¨ªtiques ¨¦s que governar Espanya sense Catalunya i governar Catalunya sense Espanya ¨¦s la manera m¨¦s r¨¤pida i f¨¤cil de tenir menys Espanya i menys Catalunya o, fins i tot, si situem la reflexi¨® al l¨ªmit de la capacitat de disrupci¨® que t¨¦ la nostra ¨¨poca, d¡¯abocar-nos a la destrucci¨® d¡¯Espanya i de Catalunya tal com les hem conegut en els ¨²ltims 40 anys, en pau, democr¨¤cia, estabilitat i prosperitat.

Si el 1977 les elits pol¨ªtiques van acordar com avan?ar cap a la democr¨¤cia i cap a Europa, ara, en el moment probablement m¨¦s perill¨®s de la hist¨°ria d¡¯Europa des del 1945, amb les seves ideologies desarborades, les institucions esquerdades, la confian?a p¨²blica sota m¨ªnim i el prestigi corro?t per la corrupci¨®, han acordat que preferien continuar retrocedint i fent-se mal m¨²tuament. I aix¨° ¨¦s el que estan fent uns i altres amb el seu tossut immobilisme i la inquietant incapacitat ni tan sols per esbossar una rectificaci¨®, que vol dir comen?ar a parlar i a dialogar honestament.