Grans decepcions com a balan? vital

El riu sempre ha estat s¨ªmbol del pas del temps, del transcurs de la vida que va cap a la mort, des d¡¯Her¨¤clit, que va dir que no podem travessar dues vegades el mateix riu, fins a Jorge Manrique, que compara les nostres vides als rius que acaben al mar. ?s un s¨ªmbol que apareix reiteradament al llarg de Morir com un riu, poema en catorze cap¨ªtols amb qu¨¨ Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) ha guanyat el premi Miquel de Palol 2016. ¡°Vivim, dia rere dia, enfrontats a la declinaci¨®, (¡­) escindits (¡­) entre el remordiment per les paraules no dites i la inacci¨® essencial.¡±

Es tracta d¡¯un mon¨°leg en qu¨¨ alg¨², dolorosament conscient d¡¯aquesta escissi¨® entre el que ha estat i el que hauria pogut ser, i enfrontant-se a les contradiccions no resoltes, es lliura a una inquisici¨® introspectiva mancada d¡¯indulg¨¨ncia. En el balan?, predominen grans decepcions: per la saviesa que no ha estat assolida, per la confian?a tra?da, per la intranscend¨¨ncia de l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica, pel pa¨ªs ¡ª¡°Som exiliats d¡¯una terra natal que s¡¯ha fet mite, construcci¨® mental, quimera¡±¡ª, per la desolaci¨® de la vida a la ciutat, per la insufici¨¨ncia del llenguatge¡­

?s especialment significatiu un passatge en qu¨¨ evoca l¡¯Autoretrat de Rembrandt als 63 anys: un quadre cruament realista de la pr¨°pia vellesa, que contrasta amb les poses d¡¯artista que exhibia en els autoretrats de jove ¡ª¡°Ja no l¡¯aire arrogant de l¡¯edat d¡¯or (¡­), escrutant-se a si mateix, despr¨¨n poder¡ª. Fulquet se serveix d¡¯aquesta obra de Rembrandt per presentar l¡¯estat d¡¯esperit i el prop¨°sit amb qu¨¨ ha sorgit el llibre: reflectir-se sense concessions a cap idealitzaci¨®.

Morir com un riu ¨¦s moltes coses, per¨° sobretot ¨¦s un autoretrat ¨ªntim del poeta en un moment de la seva vida en qu¨¨ lamenta ¡°tants anys dilapidats, perduts, mirant de governar amb criteri les paraules¡±, i en qu¨¨ rebutja haver-ho fet en ¡°un m¨®n dominat per la indifer¨¨ncia i el menyspreu¡±; en aquest sentit hi ha com un ajustament de comptes en pot¨¨ncia que l¡¯autor prescindeix de materialitzar, almenys en aquest llibre. En segon lloc, se centra en la constataci¨® que tot el que som, sabem i sentim ¡°necessita paraules per realitzar-se¡±, malgrat que siguem plenament conscients de la insufici¨¨ncia del llenguatge. I finalment, ¨¦s tamb¨¦ una vindicaci¨® dolorosa de la feina callada i solit¨¤ria d¡¯escriure per ¡°intentar posar fre a la devastaci¨® del temps i de la vida¡±.

Fulquet no ha publicat gaire: dos breus llibrets a finals dels vuitanta i De plata pur el 2007.

En el pr¨°leg a aquest justificava el seu silenci pel fet que no volia ¡°figurar en la n¨°mina de poetes simplement autobiogr¨¤fics, de l¨ªrica sensiblera i bleda¡±. El perill sembla haver estat prou conjurat, ja que aqu¨ª no es tracta de la simple manifestaci¨® de sentiments ¡ªni de l¡¯elegia de circumst¨¤ncies, ni de la mera recan?a per les il¡¤lusions perdudes¡ª que constitueix la mat¨¨ria primera d¡¯una certa poesia superficial i poc exigent, sin¨® que m¨¦s aviat es persegueix l¡¯an¨¤lisi moral del decurs d¡¯una vida. I, a difer¨¨ncia dels llibres anteriors, fets de poemes curts, epigram¨¤tics, de versos ben escandits, aqu¨ª assaja un estil prosaic, de versicles llargs. El problema ¨¦s que sovint la frase s¡¯escampa al llarg d¡¯unes quantes l¨ªnies, sense una estructura m¨¨trica que la sostingui, i el lector acaba sentint que llegeix prosa, intensa, barroca i for?a ritmada, per¨° prosa al capdavall. A part d¡¯aquest ¨²nic retret, Morir com un riu, per la dimensi¨® filos¨°fica incorporada i per l¡¯ambici¨® d¡¯assolir un nou estil propi, ¨¦s un dels grans llibres dels ¨²ltims mesos, o anys.