La sonda Cassini s¡¯aproxima al seu ¡®Gran Final¡¯ a Saturn

Des que a l'octubre de l'any 1997 va ser llan?ada la sonda Cassini, fins que el 15 de setembre del 2017 es destrueixi, hauran passat 20 anys. Durant aquest temps ha estat la primera nau que ha orbitat a Saturn, ha retratat el planeta i els seus anells, les llunes Tit¨¤ i Enc¨¨lad, buscant la pres¨¨ncia de vida i ajudant a resoldre innombrables misteris.

Es tracta d'un projecte en el qual han col¡¤laborat la NASA i?l'Ag¨¨ncia Espacial Europea (ESA), que van desenvolupar la sonda Huygens la missi¨® de la qual va ser aterrar sobre Tit¨¤, i l'Ag¨¨ncia Espacial Italiana?(ASI).

La nau no tripulada Cassini-Huygens?va ser llan?ada per un coet Tit¨¤ 4B i?amb un pes de 5.670 quilograms?ha recorregut m¨¦s de 3.500 milions de quil¨°metres. Cassini va arribar a Saturn l'any 2004, i es va convertir en el primer sat¨¨l¡¤lit artificial despr¨¦s d'una llarga maniobra, enviant valuosa informaci¨® des que va entrar en ¨°rbita.

Al novembre deL 2016 la sonda Cassini va comen?ar a canviar el rumb, amb l'objectiu de sobrevolar el pol nord de Saturn i l'anell m¨¦s allunyat del planeta. A partir d'abril deL 2017, la nau s'ha anat apropant a Tit¨¤ per aprofitar la seva embranzida gravitat¨°ria i endinsar-se en l'espai entre l'anell m¨¦s intern i el planeta, una extensi¨® d'uns 2.400 quil¨°metres d'ample, realitzant 22 ¨°rbites, cadascuna amb una durada de sis dies, i apropant-se com mai s'havia arribat al sis¨¨ planeta del Sistema Solar. La informaci¨® que aconsegueixi, segons ha explicat la NASA, pot respondre a grans preguntes sobre Saturn, quinA ¨¦s la seva estructura interna,?quant dura un dia al planeta, a quina velocitat gira el seu nucli, i quan es van formar els seus anells. Ser¨¤ la primera ocasi¨® que s'analitzaran part¨ªcules de gel dels anells principals i les capes externes de l'atmosfera.

El proper 11 de setembre realitzar¨¤ el seu ¨²ltim vol, que s'ha anomenat el ¡®pet¨® de comiat¡¯, i que servir¨¤ per encaminar Cassini cap a la seva desintegraci¨® en l'atmosfera de Saturn quatre dies m¨¦s tard. En aquests moments el combustible s'est¨¤ esgotant, i s'intenta evitar que les seves restes contaminin els llacs de Tit¨¤ o els mars d'Enc¨¨lad, perqu¨¨ s'han descobert gu¨¨isers amb compostos qu¨ªmics essencials per sustentar microbis.

Entre la informaci¨® que ha enviat la sonda, destaquen unes fotografies que mostren les vistes de la descomunal tempesta hexagonal que regna en el pol nord del planeta i les imatges de resoluci¨® m¨¦s gran que s'hagin pres de Pandora, la lluna de 84 quil¨°metres de di¨¤metre en l'anell exterior. Tamb¨¦ dades publicades sobre el costat nocturn de Tit¨¤ presenta entre 10 i 200 vegades m¨¦s llum que el seu costat di¨¹rn, els cient¨ªfics creuen que podria deure's a l'eficient difusi¨® frontal de la llum solar per l'extensa boirina de la seva atmosfera, un comportament que en el nostre Sistema Solar nom¨¦s presenta Tit¨¤.

La nau Cassini arriba al final del seu viatge, per¨° fins al moment de la seva desintegraci¨® ens seguir¨¤ transmetent qu¨¨ passa tan lluny de la Terra.