Un Cat¨® del periodisme

¡°Al Molt Honorable Jordi Pujol i Soley. Amb el meu agra?ment com a catal¨¤ per aquests quatre anys de sacrifici per al pa¨ªs i amb l¡¯esperan?a que el poble li doni el seu suport majoritari¡±. Qui signa aquesta dedicat¨°ria tan sentida, amb data del 24 d'abril del 1984, ¨¦s Francisco Marhuenda, que la va plasmar a la primera p¨¤gina d'un exemplar ¨Cconservat avui a la Biblioteca de Catalunya¨C del llibre que el llavors novell periodista barcelon¨ª acabava de publicar. El volum en q¨¹esti¨® (Ram¨®n Vi?als. Cuatro a?os por libre, Barcelona, Editorial Acervo, 1984) era un enc¨¤rrec purament alimentari, el perfil paneg¨ªric d'un fuga? diputat auton¨°mic en tr¨¤nsit entre ERC, el CDS i altres aventures. Per¨° la dedicat¨°ria que he transcrit ja reflectia la concepci¨® que un Marhuenda de vint-i-pocs anys tenia sobre la relaci¨® del periodisme amb la pol¨ªtica o, m¨¦s ben dit, amb el poder.

Al cap d'un temps, i convertit en redactor de l'edici¨® barcelonina de l'Abc, el nostre home seguia practicant aquesta promiscu?tat, aquesta diguem-ne informaci¨® conspirativa, encara que ja plenament instal¡¤lat en l'¨°rbita del PP. El 1992, escrivint confidencialment a Madrid, Alejo Vidal-Quadras en feia aquest retrat: ¡°Francisco Marhuenda ¨¦s un dels periodistes m¨¦s actius en la desinformaci¨® i intoxicaci¨® negativa sobre temes interns del Partit Popular de Catalunya. El material l'hi proporcionen Jorge, Alberto Fern¨¢ndez i Enrique Lacalle, amb els quals t¨¦ una estreta relaci¨® i contacta pr¨¤cticament cada dia...¡±. Tan estreta que aquells el van catapultar, la tardor del 1995, a ocupar un esc¨® del Parlament catal¨¤ com a n¨²mero tres per Barcelona.

L'any seg¨¹ent, la vict¨°ria massa ajustada d'Aznar, el pacte del Majestic i el sacrifici de Vidal-Quadras van real?ar els enemics d'aquest ¨²ltim, i Marhuenda va emprendre una carrera pol¨ªtica de rang estatal, sempre a l'ombra protectora de Jorge Fern¨¢ndez i de Rajoy: director de gabinet del pol¨ªtic de Pontevedra a Admistracions P¨²bliques i a Educaci¨® i Cultura, director general de Relacions amb les Corts... Una carrera que va acabar abruptament la primavera del 2001, quan una den¨²ncia del PSOE sobre la venda d'un fons documental i bibliogr¨¤fic suposadament propietat de Marhuenda a l'Administraci¨® auton¨°mica madrilenya (per 32 milions de pessetes) el va for?ar a dimitir i tornar a Barcelona.

Llavors el caigut es va beneficiar una altra vegada de la porta girat¨°ria entre cert periodisme i determinada pol¨ªtica, i va esdevenir d'un dia per l'altre subdirector de La Raz¨®n?a Catalunya, abans d'aconseguir, el 2008, la direcci¨® del diari a Madrid, on, segons es va saber la setmana passada en transcendir l'operaci¨® Lezo, ha seguit practicant ¨Ca una escala superior, i a les ordres del seu cap, Mauricio Casals¨C la intriga i la intoxicaci¨®, ara al voltant de la facci¨® m¨¦s corrupta del PP de la capital. El to tavernari ¨Co mafi¨®s? de les converses de Marhuenda espiades per ordre judicial (¡°la zorra de Marisa¡±, ¡°la leche que le hemos dado hoy [a Cifuentes]¡±, ¡°ma?ana le damos otro viaje¡±, ¡°eres [en refer¨¨ncia a l'empresonat Rodr¨ªguez Sobrino] un soldado nuestro, eres intocable para nosotros¡±) casa malament, molt malament, amb les ¨ªnfules acad¨¨miques i el perfil de professor universitari que, en els ¨²ltims lustres, el director de La Raz¨®n ha volgut projectar d'ell mateix.

El periodisme de xantatge ha existit sempre; a m¨¦s, la r¨¤pida desimputaci¨® de Casals i Marhuenda (aquest ¨²ltim, comissari de policia honorari per gentilesa del ministre Jorge Fern¨¢ndez...) demostra que, quan es tenen bons contactes i amics a l'establishment, ¨¦s f¨¤cil sortir d'un tr¨¤ngol judicial. De fet, el que resulta sensacional ¨¦s el contrast entre els comportaments del personatge i les seves posicions ideol¨°giques i pol¨ªtiques, les que expressa la l¨ªnia editorial de La Raz¨®n i les que ell mateix ha enarborat en incomptables tert¨²lies. El m¨¦s sorprenent ¨¦s que qui es vantava de fer servir el diari per pressionar Cristina Cifuentes fa cinc anys que denuncia la ¡°manipulaci¨®¡± i el ¡°servilisme¡± en els mitjans de la Generalitat, ¡°l'asfixiant hegemonia¡± del discurs independentista a Catalunya i el car¨¤cter mercenari dels opinadors d'aquesta sensibilitat... Ell, a qui la continu?tat laboral li depenia ¨CMauricio Casals dixit¨C del zel amb qu¨¨ defens¨¦s l'encausat Rodr¨ªguez Sobrino! Ells, que volien mobilitzar tots els mitjans del Grupo Planeta per coaccionar Cifu!

En sortir de la seva compareixen?a judicial, Marhuenda va estar metaf¨°ric: ¡°Em sento com la Pantoja¡±. Si descartem que cant¨¦s davant del jutge, deu ser perqu¨¨, com la tonadillera, ho va fer tot per amor?

Joan B. Culla ¨¦s historiador