Els quatre grans projectes de mobilitat de Barcelona, en crisi

La construcci¨® del t¨²nel de la pla?a de les Gl¨°ries, la restricci¨® de tr¨¤nsit a la superilla del Poblenou, la negociaci¨® del conveni del metro i la perspectiva del tramvia. S¨®n projectes molt diferents, per¨° tenen en com¨² dues q¨¹estions. La primera, tots ells s¨®n clau per a la mobilitat de Barcelona. I la segona, per diverses raons travessen moments cr¨ªtics o no tenen consens. I aix¨° que la de la mobilitat ¨¦s una ¨¤rea que el govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau, considera clau per deixar empremta pol¨ªtica. A l¡¯equador del mandat no s¡¯albiren solucions a curt termini per a cap d¡¯aquests problemes.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ent¨¦n que el conflicte ¨¦s proporcional a la quantitat de canvis que es busquen: ¡°Sab¨ªem molt b¨¦ a quin repte ens enfront¨¤vem si vol¨ªem ser innovadors en temes de mobilitat. Hi havia una falta de valentia pol¨ªtica a l¡¯hora d¡¯entendre q¨¹estions que s¨®n apressants, perqu¨¨ al final tot gira entorn de la reducci¨® del pes del vehicle privat, que a m¨¦s ¨¦s un tema de salut p¨²blica i de complir la legislaci¨® sobre emissions¡±. Vidal sempre t¨¦ a punt la dada que mostra una desproporci¨® flagrant: ¡°Cotxes i motos ocupen el 70% de l¡¯espai p¨²blic i nom¨¦s fan el 24% dels despla?aments, en realitat nom¨¦s estem modificant els h¨¤bits d¡¯una minoria¡±. Percentatges que nom¨¦s s¡¯acostaran ¡°fent una bona xarxa de carrils bici, m¨¦s espai per a vianants i transport p¨²blic en superf¨ªcie, com el bus i el tramvia¡±.

La tinent d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme, Janet Sanz, afirma que ¡°Barcelona ¨¦s un espai limitat, no com Madrid¡±. ¡°Necessitem recuperar espai destinat a altres usos per a la ciutadania, hem d¡¯anar pas a pas i sense imposar, amb m¨¤ esquerra i de la m¨¤ de la ciutadania, per¨° ¨¦s una transformaci¨® que no ¨¦s reversible, ¨¦s una q¨¹esti¨® de model de ciutat¡±. Sanz creu que ¡°els canvis ecol¨°gics s¨®n els m¨¦s dif¨ªcils de fer¡± i convida a recordar ¡°el primer que va dir que calia tancar l¡¯aixeta quan et rentes les dents o tancar la llum del passad¨ªs¡±. ¡°Sempre hi ha qui s¡¯adapta f¨¤cilment i per a uns altres ¨¦s un problema¡±, comenta. Els quatre projectes o conflictes amb els quals ha de bregar el Govern municipal s¨®n els seg¨¹ents.

Gl¨°ries, el t¨²nel que no volien. L¡¯equip de Colau t¨¦ ra¨® quan diu que no va licitar ni va comen?ar les obres per soterrar la Gran Via al seu pas per la pla?a de les Gl¨°ries. ?s m¨¦s, el regidor socialista Dani M¨°dol sol recordar: ICV (ara integrada a BCom¨², el partit del govern) i el PSC (soci de Colau) van votar en contra del projecte que contempla passar el t¨²nel per sota dels t¨²nels ferroviaris. El sobrecost i el retard que acumula una obra que est¨¤ esquitxada pel cas 3%, s¨®n els plats trencats que han de pagar, per¨° que han rebut en her¨¨ncia de l¡¯exalcalde Xavier Trias, que va maldar per posar la primera pedra fregant les municipals del 2015.

El Govern ha decidit, en contra de l¡¯oposici¨®, rescindir el contracte amb l¡¯UTE de constructores que executen l¡¯obra, parar-la i tornar-la a licitar. ¡°Plantegem resoldre-ho, ja an¨¤vem amb un retard irrecuperable i amb sobrecost; ara ho assumim i agafem les regnes d¡¯un nou contracte per assegurar que estar¨¤ acabat el 2020¡±, defensa Sanz. A l¡¯embolic pol¨ªtic i al t¨¨cnic se suma l¡¯alerta dels sindicats que l¡¯aturada far¨¤ perdre ocupaci¨®.

Els errors de la primera superilla. En aquest cap¨ªtol es produeix una paradoxa. Mentre la idea de Barcelona de tancar al tr¨¤nsit grups de tres per tres illes de la ciutat per millorar l¡¯espai p¨²blic triomfa en la premsa estrangera i en congressos dels quatre continents, a peu de carrer l¡¯embolic ¨¦s considerable. Els detractors s¡¯han organitzat ¨Ci b¨¦: pancartes, manifest, protestes amb ress¨° medi¨¤tic¨C i fins i tot amenacen de denunciar el Consistori. Encara que tamb¨¦ ¨¦s veritat que els ve?ns contents, que tamb¨¦ n¡¯hi ha, no es manifesten.

El Consistori, m¨¦s o menys obertament, reconeix que hi ha hagut errors en la implementaci¨® de la qual havia de ser la primera superilla en trama Eixample: van triar malament la ubicaci¨® (hi ha pocs ve?ns i el benefici no es nota), van comen?ar a l¡¯estiu i amb poca participaci¨®.

En part, recorden diverses fonts municipals, perqu¨¨ van prendre les regnes de la prova pilot el districte de Sant Mart¨ª i la de l¡¯Ag¨¨ncia d¡¯Ecologia Urbana; en conflicte amb els t¨¨cnics de mobilitat, que ¡°han fet el que han pogut¡± per arribar al punt mitj¨¤ entre la radical restricci¨® inicial i els canvis introdu?ts. La tinent d¡¯alcalde admet que ¡°¨¦s important ser flexible en el projecte¡± i assegura que el Govern segueix treballant en futures superilles al casc antic d¡¯Horta, Sant Antoni i Hostafrancs.

Un tramvia que no t¨¦ consens pol¨ªtic. Unir els dos tramvies existents per la Diagonal de Barcelona ¨¦s una de les promeses electorals de Colau. Per¨° el consens pol¨ªtic sembla que est¨¤ lluny. I de t¨¨cnic tampoc n¡¯hi ha, amb guerra d¡¯estudis de part de: l¡¯Ajuntament, del RACC o de l¡¯antiga CiU. Sanz assegura que ¡°hi ha marge fins a la propera tardor¡± per conv¨¨ncer els grups i subratlla que s¨ª que hi ha consens amb la Generalitat en la necessitat de fer-ho.

L¡¯enquistat conflicte del metro. Que aixequi la m¨¤ l¡¯alcalde de Barcelona que no s¡¯hagi enfrontat en algun moment amb conflicte laboral a Transports Metropolitans de Barcelona. Ara, pel conveni del metro (l¡¯¨²ltima pr¨°rroga del qual acabava el 2015) i que les parts (set sindicats enfrontats al costat dels treballadors i un govern sense experi¨¨ncia que no era conscient de la complexitat) no s¨®n capa?os de desencallar-se despr¨¦s de 68! reunions. Des de la setmana passada, i per motius diferents de les anteriors convocat¨°ries (abans eren q¨¹estions salarials i de contractaci¨®, ara de subcontractes) es repetiran les vagues tots els dilluns laborables en els tres torns. La regidora de Mobilitat recorda que l¡¯empresa no planteja retallades i assegura que les negociacions estan encaminades.

Des de l¡¯oposici¨®, al Govern municipal li plouen cr¨ªtiques per la gesti¨® d¡¯aquestes quatre q¨¹estions. El portaveu del grup Dem¨°crata Joaquim Forn apunta que ¡°¨¦s molt f¨¤cil donar lli?ons des de l¡¯oposici¨® i despr¨¦s ¨¦s molt complicat gestionar conflictes¡±. Forn critica que ¡°han estat incapa?os de crear confian?a a TMB¡±; assegura que el desenlla? de Gl¨°ries estava decidit des de fa temps i que impedir¨¤ unir el tramvia i que la falta de participaci¨® en la superilla ¡°s¡¯ha carregat una idea que podia ser positiva¡±.

Carina Mej¨ªas, de Ciutadans, sost¨¦ que ¡°la mobilitat s¡¯ha convertit en un dilema per Colau perqu¨¨ no pot evitar enfrontar-se als problemes des d¡¯un prisma ideol¨°gic que, la majoria de les vegades, t¨¦ poc a veure amb els problemes reals dels ciutadans¡±. Per la seva banda, ERC es va mostrar molt bel¡¤ligerant durant el ple del passat divendres. Sobretot respecte a la gesti¨® de les obres de Gl¨°ries, que tamb¨¦ va alertar que poden afectar el tramvia.

Per part de la CUP, Mar¨ªa Jos¨¦ Lecha ¨¦s molt cr¨ªtica amb les respostes de l¡¯equip de Colau al conflicte del metro: ¡°Semblen les que donava CiU i no les que caldria esperar d¡¯un govern d¡¯esquerres¡±. La formaci¨® tamb¨¦ rebutja la uni¨® del tramvia si l¡¯operador, Tram, ¨¦s privat. I q¨¹estiona el disseny de la superilla, en un ¡°¨¤mbit desolat¡±, on ¡°tamb¨¦ CiU, que va fer la de les Corts, ara bombardeja¡±.