Alerta del Govern per una ¡°estigmatitzaci¨® del turisme¡± a Barcelona

Ja s¨®n gaireb¨¦ la meitat de barcelonins els qui pensen que el turisme a la capital catalana est¨¤ arribant ¡°al l¨ªmit¡±, segons un informe que l¡¯Ajuntament de Barcelona va fer p¨²blic durant la Setmana Santa. Aquest malestar, que se suma al d¡¯altres poblacions catalanes de la costa, ha posat en alerta el sector hoteler i el Departament d¡¯Empresa i Coneixement. El seu titular, el conseller Jordi Baiget, va advertir recentment en una confer¨¨ncia que el sector tur¨ªstic a Catalunya pateix una ¡°estigmatitzaci¨®¡±, i que hi ha una tend¨¨ncia a ¡°culpar a l¡¯exc¨¦s el turisme¡± per fen¨°mens com la pujada dels preus del lloguer o l¡¯incivisme. Per atallar aquest problema, Baiget va anunciar un Pla Territorial Sectorial per implantar un model sostenible i pal¡¤liar-ne els efectes negatius.

El turisme a Barcelona acumula any rere any xifres de r¨¨cord i, despr¨¦s de l¡¯¨¨xit de la Setmana Santa, la tend¨¨ncia no sembla que hagi de canviar. El 2016, Catalunya va rebre 18 milions de turistes estrangers, i 7,49 milions de viatgers van omplir els hotels de la capital catalana, un 5,5% m¨¦s que l¡¯any anterior. A m¨¦s turisme, m¨¦s pes va tenint la idea que ¨¦s un factor responsable d¡¯alguns mals dels quals es queixen els ciutadans, que ja situen el turisme com la seva segona preocupaci¨®. Segons l¡¯informe de l¡¯Ajuntament, encara que m¨¦s d¡¯un 80% dels barcelonins estan d¡¯acord amb la promoci¨® del turisme, un 78,6% dels ve?ns tamb¨¦ creu que la pres¨¨ncia de m¨¦s turistes contribueix a la pujada dels preus del lloguer o a l¡¯incivisme en barris c¨¨ntrics com el Raval, el G¨°tic, la Barceloneta o el Poblenou.

El Govern considera que aquesta lectura ¨¦s ¡°injusta¡± i vol reivindicar el turisme com el motor econ¨°mic que genera ocupaci¨® i riquesa al territori. El turisme suposa gaireb¨¦ el 12% del PIB catal¨¤ i genera al voltant del 13% de l¡¯ocupaci¨®. Els hotelers coincideixen que, malgrat que el turisme no perd pistonada, comen?a a notar-se cert malestar social, que va acompanyat d¡¯algunes de les accions que ha impulsat el govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau, com la morat¨°ria d¡¯hotels a la ciutat. ¡°Hi ha una sensaci¨® d¡¯agressivitat, de demonitzaci¨® del turisme, per part d¡¯alguns sectors de la societat, que est¨¤ fomentat per certes l¨ªnies pol¨ªtiques¡±, afegeix Bruno Hall¨¦, de la consultoria tur¨ªstica Magma.

Hall¨¦ considera que ¨¦s un ¡°greu error¡± comparar l¡¯activitat dels hotelers amb la dels allotjaments tur¨ªstics il¡¤legals. ¡°Cal controlar l¡¯oferta no reglamentada, aix¨° ¨¦s important¨ªssim, perqu¨¨ aqu¨ª ¨¦s on va tot el turisme que no ens agrada; per¨° impulsar una morat¨°ria contra allotjaments normatius i legals ¨¦s absurd, l¡¯hoteler se sent acusat i culpat¡±, argumenta el consultor tur¨ªstic, que creu que cal deixar que ¡°l¡¯oferta es reguli per si mateixa¡±.

No obstant aix¨°, el conflicte no se cenyeix al sector hoteler. L¡¯arribada massiva de passatgers dels creuers que amarren al port de Barcelona ¨¦s un altre dels elements que posa els ve?ns en alerta. Nom¨¦s el 2016, 2,68 milions de creueristes van baixar, encara que nom¨¦s fos per unes hores, a la capital catalana. Tamb¨¦ entre els turistes existeix la percepci¨® que Barcelona est¨¤ una mica col¡¤lapsada per la pres¨¨ncia de viatgers. L¡¯estiu passat, una enquesta de l¡¯Ajuntament revelava que el 56% dels turistes consideraven que la ciutat est¨¤ massa massificada per visitar-la. Encara que un eventual canvi de cicle encara est¨¤ lluny, en el sector hi ha una certa inquietud que la conselleria d¡¯Empresa i Coneixement vol atallar redefinint el model de turisme de Catalunya.

El Pla Territorial Sectorial, que encara no t¨¦ data de redacci¨®, ¨¦s segons Baiget l¡¯oportunitat perqu¨¨ el turisme catal¨¤ ¡°integri una part important de l¡¯estructura econ¨°mica de Catalunya i generi oportunitats i riquesa per a les empreses del sector, per als seus treballadors i per al territori¡±. La intenci¨® de la Generalitat ¨¦s asseure¡¯s amb els diferents actors del sector tur¨ªstic i definir les l¨ªnies generals de com ha de cr¨¦ixer el turisme: des de les infraestructures que es necessiten fins a la mobilitat amb la qual es dirigeixen els fluxos de viatgers. ¡°No podem prohibir als turistes que vinguin a Barcelona, per¨° podem impulsar altres destinacions i oferir-les-hi¡±, destaquen des del Departament.

El Pla servir¨¤ per definir el model de governan?a del turisme: ¡°La q¨¹esti¨® no ¨¦s si turisme s¨ª o no, sin¨® com gestionem la quantitat de turistes que ens visiten i si de la manera com ho fem es derivar¨¤ un bon o un mal govern del turisme¡±, afirma el conseller. A m¨¦s del Pla, la Generalitat es compromet a lluitar contra els sous baixos i els mals contractes que hi ha en el sector, per garantir que l¡¯ocupaci¨® que genera el turisme sigui de qualitat.

El malestar amb el turisme tamb¨¦ afecta altres poblacions, especialment les de la costa. En la passada Setmana Santa, el Consistori de Lloret de Mar es va veure obligat a pressionar els organitzadors de l¡¯esdeveniment privat SportVest perqu¨¨ cancel¡¤lessin una part de les seves activitats i els van demanar que no tornessin l¡¯any que ve a la ciutat costanera. El motiu ¨¦s que, encara que Lloret de Mar pret¨¦n impulsar el turisme esportiu i de congressos per retallar en turistes de sol i platja, aquest esdeveniment era exactament aix¨°: fins a dos mil visitants que venen a fer esport per¨°, sobretot, a sortir de festa a la nit.