¡°Ens cansarem de veure el cinema a casa¡±

Les pantalles de cinema el van conquistar des de jove. Va estudiar Ci¨¨ncies de la Comunicaci¨® i es va presentar per treballar al desaparegut Festival de Cinema de Barcelona els primers anys de la d¨¨cada dels noranta. Despr¨¦s, amb tres socis m¨¦s va muntar el Cinema Ambig¨² ¡ªque exhibia pel¡¤l¨ªcules en versi¨® original¡ª, i m¨¦s tard es va involucrar en el Festival de Cinema Asi¨¤tic de Barcelona (BAFF). Carlos R. R¨ªos (la Seu d¡¯Urgell, 1968) sempre ha estat molt vinculat a festivals de cinema i al m¨®n de les empreses audiovisuals. El 2010, en plena crisi econ¨°mica que va impactar amb for?a el cinema, a R¨ªos se li va oc¨®rrer crear un altre festival, el de Cinema d¡¯Autor (D¡¯A), que ha complert set anys. Aquesta edici¨® va comen?ar el 27 d¡¯abril i es tancar¨¤ diumenge que ve.

Pregunta. Per qu¨¨ inventar un nou festival?

Resposta. Perqu¨¨ Barcelona estava molt parcel¡¤lada en festivals sectorials i, en canvi, li faltava un d¡¯internacional que no estigu¨¦s especialitzat; es podria resumir com a generalista. Un festival dirigit a les pel¡¤l¨ªcules que no arriben a les pantalles comercials i tampoc a altres festivals sectorials.

P. Barcelona t¨¦ 24 festivals de cinema al llarg de l¡¯any. ?s un model encertat o hi ha massa dispersi¨®?

R. ?s el model de ciutat que t¨¦ festivals de tot, de cinema, de m¨²sica, de teatre. ?s una ciutat molt viva perqu¨¨ l¡¯entramat associatiu i d¡¯entitats privades ¨¦s molt actiu. Per aix¨° van sorgir iniciatives tan contundents com el S¨®nar o el Primavera Sound despr¨¦s de l¡¯aposta de l¡¯Olimp¨ªada Cultural i la crisi post-1992. En el cas del cinema, aquell festival que es va impulsar amb la idea que la ciutat tingu¨¦s un tan gran com el de Sant Sebasti¨¤ va fracassar, per¨° hi havia altres entitats i iniciatives. Barcelona ¨¦s, a m¨¦s, una ciutat cin¨¨fila, i ¨¦s positiva la varietat de festivals.

P. Quina posici¨® t¨¦ el festival D¡¯A?

R. Estem per darrere del de Sitges, que a la pir¨¤mide de festivals de cinema estaria amb el de Sant Sebasti¨¤. Despr¨¦s hi ha una altra l¨ªnia de festivals, en qu¨¨ hi ha el D¡¯A juntament amb els de Valladolid, Gij¨®n, Sevilla, Las Palmas i M¨¤laga. El D¡¯A ¨¦s el segon festival de cinema de Catalunya en nombres globals, en pel¡¤l¨ªcules projectades ¡ªaquest any s¨®n 70¡ª, espais ¡ªels cinemes Aribau, el CCCB i la Filmoteca¡ª, p¨²blic ¡ªaquest any es calculen uns 13.000 espectadors¡ª i persones convidades, i estem a la lliga dels festivals generalistes.

¡°Els cinemes han de ser excelsos, de qualitat m¨¤xima d¡¯imatge i so. I molt c¨°modes, aquesta ¨¦s la tend¨¨ncia¡±

P. L¡¯etiqueta de cinema d¡¯autor s¡¯ha quedat desfasada?

R. L¡¯etiqueta la va crear la cr¨ªtica francesa als anys seixanta, per¨° ara no ¨¦s ben b¨¦ aix¨ª. Al festival hi ha pel¡¤l¨ªcules franceses, italianes, angleses o alemanyes amb pressupostos de quatre milions d¡¯euros que han tingut un ¨¨xit brutal en aquests pa?sos i que no tenen distribuci¨® a Espanya. En el D¡¯A acollim majorit¨¤riament pel¡¤l¨ªcules que no tenen estrena comercial a les sales i aix¨° no ¨¦s cinema independent per si mateix.

P. Quin cicle tenen les pel¡¤l¨ªcules que es veuen al D¡¯A?

R. Algunes han tingut vida comercial despr¨¦s. Va passar amb Les amigues d¡¯Agata. En alguns casos hi ha distribu?dores a qui interessa que les pel¡¤l¨ªcules passin primer per un festival, com Victoria (Justine Triet), Estiu 1993 (Carla Simon) o Lady Macbeth (William Oldroyd). Despr¨¦s aniran a les sales comercials. Per¨° s¨®n l¡¯excepci¨®. De les 75 pel¡¤l¨ªcules d¡¯aquest any, unes 60 no arribaran al circuit comercial. Nosaltres ens dediquem al cinema m¨¦s fr¨¤gil, al cinema nacional, el que t¨¦ m¨¦s dificultat i que moltes vegades tampoc t¨¦ suport de les televisions.

P. Per qu¨¨ hi ha pel¡¤l¨ªcules d¡¯autors ja reconeguts que no s¡¯estrenen a Espanya, com passa amb Free Fire de Ben Wheatley?

R. Perqu¨¨ no hi cap tot. Passa amb Free Fire i amb altres pel¡¤l¨ªcules, com ¨¦s el cas de 20th Century Women (Mike Mills), amb Sony com a productora i molt potent i molt esperada pel p¨²blic. Les dues s¡¯han estrenat a tot arreu, i per les raons que siguin no s¡¯han distribu?t a Espanya. Hi ha menys sales de cinema, i s¡¯estrenen moltes pel¡¤l¨ªcules, encara que amb una vida d¡¯exhibici¨® curta.

P. Impera l¡¯aposta d¡¯assegurar-se la taquilla?

R. ?s veritat que hi ha cinemes que han rebaixat el risc, abans apostaven per alguns autors i produccions i ara no ho fan per la baixada d¡¯assist¨¨ncia del p¨²blic a les sales comercials. Als cinemes hi va, sobretot, un p¨²blic que t¨¦ certa edat i tamb¨¦ de cert sexe.

P. Dones m¨¦s grans de 40?

R. Doncs s¨ª. Aix¨° ¨¦s una realitat, ¨¦s el p¨²blic que consumeix m¨¦s, i els distribu?dors el tenen en compte. Per aix¨° ha baixat la varietat.

P. I els joves?

R. Al D¡¯A est¨¤ augmentant el p¨²blic jove, de menys de 25 anys, sobretot si hi ha pel¡¤l¨ªcules generacionals, com pot ser Julia Ist (Elena Mart¨ªn), perqu¨¨ s¡¯hi senten identificats. Per¨°, en qualsevol cas, els joves veuen el mateix cinema que veien altres generacions, encara que el veuen a casa, a l¡¯ordinador.

P. I aix¨° no ¨¦s un risc per al futur de les sales?

R. ?s que ha canviat el model. De totes maneres, jo tinc esperances que ens cansarem de veure el cinema a casa i tornarem a les sales, per¨° amb comoditat. Els cinemes han de ser excelsos, de qualitat m¨¤xima d¡¯imatge, de so. La tend¨¨ncia ara va pels cinemes especialitzats, molt c¨°modes, amb una programaci¨® molt acurada. Cal treballar en aquesta l¨ªnia i modificar les sales. No cal que siguin grans, poden tenir 200 localitats, per¨° amb una pantalla gegant i cuidant-ho molt tot. La prova que aix¨° funciona a Barcelona s¨®n el Phenomena o el Zumzeig, o l¡¯aposta de Bala?¨¢ amb el Balmes nou, molt m¨¦s c¨°mode i en versi¨® original.

P. Llavors ¨¦s una crisi de la ind¨²stria?

R. Per descomptat no ¨¦s de creativitat. Nom¨¦s una dada: al D¡¯A aquest any tenim 21 directors debutants. Una altra prova: hi ha directors que no estrenen en sales comercials per¨° que triomfen en festivals i tenen ¨¨xit a nivell de cr¨ªtica. ?s una crisi d¡¯ind¨²stria i de producci¨®. Han canviat les regles del joc, i ja no hi ha el retorn econ¨°mic que tenia abans l¡¯estrena a les sales comercials. Els projectes no tiren endavant si no hi ha una televisi¨® al darrere que asseguri la cursa comercial, i les televisions nom¨¦s aposten amb decisi¨® per un tipus de pel¡¤l¨ªcules, i poques. I les p¨²bliques, com TVE i TV3, tenen menys pressupost per la crisi econ¨°mica.

P. I la pol¨ªtica cultural de subvencions p¨²bliques?

R. Amb la reducci¨® de recursos, la pol¨ªtica de subvencions de l¡¯ICAA (Ministeri de Cultura) s¡¯ha decantat per pel¡¤l¨ªcules m¨¦s comercials i no vol assumir cert risc, de manera que el resultat ¨¦s menys varietat de cinema. I el cinema necessita molta variaci¨®: pel¡¤l¨ªcules comercials, molt comercials, amb molt pressupost, mitjanes, per¨° sobretot cal produir cintes singulars perqu¨¨ d¡¯aqu¨ª surt el talent. A Catalunya la Generalitat est¨¤ adoptant una visi¨® m¨¦s global, perqu¨¨ fa falta gent com Albert Serra, Neus Ball¨²s o el Cesc Gay de torn.

P. I el paper de les plataformes de televisi¨® com a productores de continguts?

R. Netflix, Amazon i altres estan canviant les regles del joc. Les plataformes criden els directors directament i els plantegen projectes, com Roger Gual que va fer 7 a?os, i quan ja l¡¯ha produ?t ja no ha de fer res m¨¦s. No ha de buscar agents internacionals, ni fer promoci¨®, ni distribuci¨®, ni anar a festivals... ?s un canvi brutal.

P. S¡¯ha abaixat l¡¯IVA als espectacles, per¨° no al cine.

R. Fa anys que tenim un govern de dretes, clarament de dretes, podem dir que al PP no li agrada el cinema, no el veu com un aliat, i el cinema est¨¤ castigat.

P. El cinema pot ser m¨¦s barat?

R. Als festivals fem una l¨ªnia d¡¯entrades m¨¦s econ¨°miques. En el D¡¯A tenim abonaments i entrades redu?des per a menors de 25 anys i majors de 65 a quatre euros. Jo crec que es podria lluitar per tenir unes entrades m¨¦s econ¨°miques, si baixa l¡¯IVA repercutint-lo i plantejant ajudes p¨²bliques a l¡¯exhibici¨®. De marge n¡¯hi ha.