Qui erosiona la democr¨¤cia

Aquesta vegada, per identificar les amenaces antidemocr¨¤tiques no calia rastrejar YouTube, ni practicar un auda? periodisme d'investigaci¨®, ni tampoc disposar d'un Anacleto, agent secret, infiltrat a les files de l'adversari. Aquesta vegada n'hi havia prou amb acudir a la roda de premsa convocada el passat 28 d'abril al Parlament, just despr¨¦s de la presentaci¨® a la presidenta de l'informe elaborat pel S¨ªndic de Greuges sota el t¨ªtol Retrocessos en mat¨¨ria de drerts humans: llibertat d¡¯expressi¨® dels c¨¤rrecs electes i separaci¨® de poders al Regne d¡¯Espanya.

El document, d'una trentena de p¨¤gines, en consagra gaireb¨¦ la meitat a assenyalar les regressions que, en mat¨¨ria de drets i llibertats b¨¤siques, s'han produ?t durant aquests ¨²ltims anys a l'Estat espanyol. Posant sempre aquestes reculades en contraposici¨® al marc legislatiu i jurisprudencial europeu, el S¨ªndic subratlla les restriccions a la llibertat d'expressi¨® que suposen la reforma del Codi Penal, la llei de seguretat ciutadana i la llei de seguretat nacional, totes tres del 2015. I il¡¤lustra les conseq¨¹¨¨ncies pr¨¤ctiques d'aquest emmordassament amb casos tan notoris com el processament d'uns titellaires per ¡°enaltiment del terrorisme¡± o la condemna de Cassandra Vera per ¡°humiliaci¨® a les v¨ªctimes del terrorisme¡±, i aix¨° que la suposada ¡°v¨ªctima¡± humiliada era l'almirall Carrero Blanco.

El text s'ocupa tamb¨¦ de la greu erosi¨® del principi de separaci¨® de poders que estem vivint. Per m¨¦s que, en un informe del 2016, el Greco(Grup d'Estats Contra la Corrupci¨®, adscrit al Consell d'Europa) advert¨ªs ¨Cmirant a Madrid¨C que ¡°les autoritats pol¨ªtiques no han d'intervenir en cap de les etapes de la designaci¨® dels magistrats¡±, a Espanya la partiditzaci¨® i la ideologitzaci¨® del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional (TC) continuen campant com si res.

No nom¨¦s aix¨°. D'una banda, la sent¨¨ncia 42/2014 del TC ¨Cque permet sotmetre a control jurisdiccional les resolucions parlament¨¤ries de car¨¤cter estrictament pol¨ªtic, fins llavors no impugnables¨C i, de l'altra, la reforma el 2014 de la llei org¨¤nica del Tribunal Constitucional ¨Cque el dota de capacitat sancionadora¨C han modificat profundament i de manera unilateral el paper del TC tal com va ser consensuat durant el per¨ªode constituent i han malm¨¨s la seva independ¨¨ncia, segons apuntava al mar? la Comissi¨® de Ven¨¨cia. Ho han fet amb la flagrant intenci¨® de contrarestar el proc¨¦s sobiranista catal¨¤, tot i que sigui al preu de posar en mans del Constitucional ¡°mesures exorbitants des de qualsevol perspectiva democr¨¤tica del dret sancionador, sigui penal o administratiu¡±.

La segona part de l'informe del S¨ªndic analitza el deteriorament que han experimentat els drets i llibertats a Catalunya, els casos concrets de persecuci¨® penal contra c¨¤rrecs electes de car¨¤cter local i auton¨°mic, de Joan Coma a Artur Mas passant pels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament. I no deixa d'expressar estupefacci¨® davant de l'espessa capa de silenci i impunitat que ha cobert tots els aspectes de l'anomenada operaci¨® Catalunya, incloent-hi les converses conspiradores entre Fern¨¢ndez D¨ªaz i De Alfonso.

Permeteu-me emfatitzar que el document al qual al¡¤ludeixo no parla de futuribles, de ¡°qu¨¨ farem amb les dades fiscals de la ciutadania si...¡± o de ¡°qu¨¨ els passar¨¤ als funcionaris quan...¡±. Parla de l'aplicaci¨® de lleis vigents, que ha suposat a dia d'avui milers de multes, desenes de processaments i diverses condemnes. Tampoc es tracta d'un pamflet ni del contingut d'una xerrada propagand¨ªstica o agitadora. El S¨ªndic de Greuges ¨¦s una instituci¨® estatut¨¤ria respectada i independent, i el seu titular actual ¨Cdes del 2004¨C ¨¦s Rafael Rib¨® i Mass¨®, exsecretari general del PSUC i expresident d'Iniciativa per Catalunya. Per si aix¨° no fos prou, han contribu?t a l'informe els catedr¨¤tics Joan Josep Queralt (penalista) i Joan Vintr¨® (constitucionalista), amb la col¡¤laboraci¨® puntual de l'exfiscal Jos¨¦ Mar¨ªa Mena. No s¨®n precisament una banda de maulets...

No obstant aix¨°, l'informe ha tingut poc ress¨° informatiu i d'opini¨®. Totes les vestals de la juridicitat, tots els zeladors de la salut democr¨¤tica suposadament en perill a causa del proc¨¦s callen. Perqu¨¨ la democr¨¤cia ¨¦s important, ¨¦s clar, per¨° la unitat d'Espanya encara ho ¨¦s molt m¨¦s.

Acabo citant dues frases de l'informe del S¨ªndic: la que prev¨¦ contra ¡°la imatge de la just¨ªcia utilitzada com un instrument servil en contra d'una posici¨® pol¨ªtica¡±, i aquella altra que constata que ¡°els sistemes pol¨ªtics insegurs per la seva falta de consens social necessiten rec¨®rrer al dret penal per protegir el seu prestigi¡±.

Joan B. Culla ¨¦s historiador