Macron guanya les eleccions presidencials a Fran?a

I Fran?a ha dit que no. La vict¨°ria en les eleccions presidencials d'Emmanuel Macron, un exbanquer europeista i liberal, frena l'onada de malestar populista que va triomfar al novembre en les presidencials dels Estats Units i, abans, en el refer¨¨ndum europeu del Regne Unit. Al capdavant del nou moviment En Marxa!, el candidat ha derrotat amb rotunditat Marine Le Pen, alineada amb el president nord-americ¨¤ Donald Trump i el rus Vlad¨ªmir Putin. Macron, que amb 39 anys ser¨¤ el president m¨¦s jove de la V Rep¨²blica, ha connectat amb les ¨¤nsies d'aire fresc i renovaci¨® moderada de milions de francesos, i s'ha beneficiat de l'ampli rebuig que suscita el partit del seu rival, el Front Nacional. Despr¨¦s del Brexit i de Trump, no hi haur¨¤ Le Pen.

Macron ha aconseguit un 65% de vots, enfront de menys del 35% de Le Pen. ?s la segona vict¨°ria m¨¦s ¨¤mplia en la hist¨°ria de la V Rep¨²blica, despr¨¦s de la de Jacques Chirac davant Jean-Marie Le Pen, pare de Marine, el 2002.

La hist¨°ria mai es mou en l¨ªnia recta, ni serveixen els relats que ho volen abastar tot, com demostra l'elecci¨® francesa del 2017. L'any del populisme i el nacionalisme, en unes societats marcades pel malestar amb les elits, en un moment d'escepticisme amb el capitalisme de lliure mercat i l'ordre liberal internacional, de crisi de la integraci¨® europea i de por als immigrants i refugiats, Fran?a empr¨¨n un altre cam¨ª.

Si fa uns mesos, al m¨®n convulsionat per la irrupci¨® de Trump i la sortida del Regne Unit de la UE, alg¨² hagu¨¦s pronosticat que els francesos triarien president europeista i liberal, defensor de la globalitzaci¨® i partidari de l'obertura de les fronteres a les persones i a les mercaderies, hauria passat per un desinformat, o un imprudent.

Si, a m¨¦s, aquest candidat hagu¨¦s estat banquer d'inversions ¡ªnom¨¦s nou anys despr¨¦s de la caiguda del banc d'inversions Lehman Brothers, detonant de la Gran Recessi¨®¡ª i ministre d'Economia del president m¨¦s impopular de la V Rep¨²blica, qualsevol consultor electoral li hauria aconsellat que s'oblid¨¦s immediatament d'aspirar a la presid¨¨ncia.

Emmanuel Jean-Michel Fr¨¦d¨¦ric Macron (Amiens, 1977), sense renunciar a cap d'aquestes idees ni amagar la seva biografia, ha desafiat tots els advertiments i es convertir¨¤ en el vuit¨¨ president de la V Rep¨²blica. La cerim¨°nia de trasp¨¤s de poders amb el socialista Fran?ois Hollande se celebrar¨¤ aquesta mateixa setmana i en els propers dies nomenar¨¤ un primer ministre. Ning¨² l'esperava, pocs hi creien quan fa un any va llan?ar En Marxa!, quan encara era ministre independent d'Hollande.

Una barreja de sort i aud¨¤cia expliquen el seu ¨¨xit. Va tenir la sort de veure com els principals aspirants per a la presid¨¨ncia anaven caient un per un en les eleccions prim¨¤ries (Nicolas Sarkozy i Manuel Valls), sota el pes dels esc¨¤ndols (Fran?ois Fillon) o per la decisi¨® de no presentar-se (Fran?ois Hollande). I va saber aprofitar-ho en ocupar el preuat centre pol¨ªtic per apel¡¤lar als ¡°dos de cada tres francesos¡± dels quals parlava Val¨¦ry Giscard d'Estaing en un llibre del 1984: l'espectre que va del centreesquerra al centredreta, la massa cr¨ªtica necess¨¤ria per emprendre unes reformes sempre ajornades.

L'aud¨¤cia de Macron ha consistit a entendre que, l'any del descontentament amb el statu quo, hi havia espai per a un home com ell. Criat en i per l'statu quo aut¨°cton¡ªel producte m¨¦s ben acabat de la meritocr¨¤cia francesa¡ª, ha trencat amb l'statu quo. Per la seva joventut, gaireb¨¦ revolucion¨¤ria per a la classe pol¨ªtica d'aquest pa¨ªs. I per la seva visi¨® en emancipar-se dels partits tradicionals en el moment en qu¨¨ aquests estaven a punt d'implosionar. El nou president ha sabut captar l'humor d'una part de la societat francesa, farta de la vella pol¨ªtica i les velles estructures i al mateix temps esperan?ada i optimista. ?s la Fran?a m¨¦s cosmopolita i educada, la dels ingressos m¨¦s elevats i les metr¨°polis globalitzades, per¨° tamb¨¦ de la cornisa atl¨¤ntica, en part rural, la que menys ha patit els embats del capitalisme transnacional.

Una part del vot a Macron ¨¦s un vot d'adhesi¨®; una part encara m¨¦s gran el constitueixen ciutadans de dretes i esquerres que abans de res volien frenar el Front Nacional de Le Pen. S¨®n votants prestats, que no regalaran res al president en els propers mesos i que en alguns aspectes ¡ªl'economia, o Europa¡ª s'oposen a les seves idees.

El sistema d'eleccions amb dues voltes ¨¦s una difer¨¨ncia clau de Fran?a respecte a altres pa?sos sotmesos a l'embat populista. A Fran?a, encara que l'opci¨® extremista es classifiqui, com va passar a la primera volta del 23 d'abril, a la segona volta es formen majories que impedeixen que accedeixi al poder. Aquesta ¨¦s la maledicci¨® de l'FN i Le Pen, que, malgrat els avan?os, segueixen carregant amb l'estigma de la ultradreta d'arrel racista, antisemita i col¡¤laboracionista. La derrota en el moment m¨¦s dol? per a les seves idees ¡ªexcepcionalment un candidat estava en sintonia amb Moscou i Washington, i era Marine Le Pen¡ª obrir¨¤ una reflexi¨® i pot fer trontollar el seu lideratge. Disposa, no obstant aix¨°, de l'aval de milions de votants i l'aspiraci¨® de transformar-se en el primer partit de l'oposici¨®. I l'alta abstenci¨®, comparada amb altres eleccions, i un resultat que dobla el del seu pare, Jean-Marie, el 2002, s¨®n un senyal: el front anti-Le Pen mostra signes de feblesa.

El perill per a Macron ¨¦s la forta contestaci¨® que trobar¨¤ a esquerra i dreta, els sempiterns bloquejos amb els quals qualsevol president reformista ¡ªi gaireb¨¦ tots arriben prometent, per fi, la reforma¡ª s'estavellen pocs mesos despr¨¦s d'instal¡¤lar-se a l'Elisi. Abans haur¨¤ de nomenar el primer ministre ¡ªles travesses assenyalen des del veter¨¤ bar¨® centrista Fran?ois Bayrou a una dona procedent de la societat civil¡ª i obtenir una majoria parlament¨¤ria en les eleccions legislatives de juny.

La vict¨°ria de Macron ara com ara significa m¨¦s pel que evita ¡ªl'ascens al poder d'un partit extremista que volia treure Fran?a de la UE i de l'euro¡ª que per les seves propostes en si. La pot¨¨ncia simb¨°lica del resultat ¡ªun home jove, a qui ja s'ha comparat amb el canadenc Justin Trudeau i a qui es comparar¨¤ amb John Kennedy al m¨®n dels Trump, Putin i el Brexit¡ª desborda els detalls program¨¤tics d'En Marxa!.

Fran?a, malgrat el seu minvant pes internacional i les seves inseguretats existencials, t¨¦ en com¨² amb els EUA la seva vocaci¨® universal, la creen?a que la idea francesa ¡ªels ideals de la Revoluci¨®, els drets humans¡ª transcendeix les seves fronteres. El general De Gaulle parlava el 1945 d'¡°aquests moments de la hist¨°ria en els quals en el territori de Fran?a es decidia la sort d'Europa i, a trav¨¦s d'ella, fins i tot del m¨®n¡±. L'elecci¨® d'Emmanuel Macron ¨¦s un missatge global.