Territori ¡®lo¡¯

Poc s¡¯ho podien pensar alguns que les noves tecnologies acabarien fent un favor a l¡¯article neutre lo, el monos¨ªl¡¤lab de la llengua m¨¦s perseguit per ling¨¹istes i correctors aficionats malgrat la seva fortalesa en la llengua oral. Perqu¨¨, per b¨¦ que en els registres escrits continua essent bandejat de forma sistem¨¤tica (¨¦s lo que et deia s¡¯ha de canviar sempre per ¨¦s el que et deia), cal destacar la manera com aquest article s¡¯ha afermat en aquesta mena de registre-terra-de-ning¨² que representen les xarxes socials, un terreny propi de la llengua escrita que reprodueix amb certa fidelitat la llengua oral almenys pel que fa a col¡¤loquialitat i espontane?tat. Dit d¡¯altra manera, des que existeixen WhatsApp i Twitter l¡¯¨²s de l¡¯article neutre lo est¨¤ tenint un esclat escrit fenomenal, insospitat fa nom¨¦s pocs anys.

Cal dir que l¡¯article lo ¨¦s una d¡¯aquelles q¨¹estions tradicionalment pol¨¨miques de la llengua catalana, en tant que des de Fabra s¡¯ha considerat una interfer¨¨ncia forana tot i que sembla que hi ha motius per argumentar el contrari, que d¡¯interfer¨¨ncia no en t¨¦ res, i que la llengua catalana hi va arribar per evoluci¨® pr¨°pia. Es pot trobar una bona s¨ªntesi de la q¨¹esti¨® al llibre d¡¯Albert Pla Nualart Aix¨° del catal¨¤ (p. 92-96), amb la seva presa de partit expl¨ªcita a favor del lo, del qual reivindica la genu?nitat plena tot i haver caigut en desgr¨¤cia: ¡°Cent anys d¡¯exclusi¨® de la llengua correcta han convertit lo en un sin¨°nim d¡¯incorrecci¨®, incultura, deixadesa. Pocs poden ara entendre que acceptar-lo sigui compatible amb mantenir la gu¨¤rdia ben alta davant la interfer¨¨ncia¡±. Tamb¨¦ hi ha els detractors, ¨¦s clar, que l¡¯han perseguit sempre com la pesta.

Sigui tradicionalment incorrecte o no, l¡¯article lo gaudeix avui d¡¯una certa toler¨¤ncia normativa (la nova gram¨¤tica de l¡¯IEC, evidentment, en diu alguna cosa), per¨° el limita a la llengua oral i a registres informals, la qual cosa nom¨¦s ens el faria admetre, pel que fa a la producci¨® escrita, per exemple en di¨¤legs de narrativa, teatre i ficci¨® audiovisual ¡ªsempre, per tant, amb la intermediaci¨® d¡¯un autor¡ª, mentre que quedaria totalment proscrit en la resta de producci¨® escrita (premsa, assaig, narrativa, etc.). O sigui, les engrunes. Diu la nova gram¨¤tica (p. 588), ¡°en la parla hi trobem la forma col¡¤loquial lo com a article amb valor individualitzador [el que aqu¨ª en diem neutre]: Sempre em diu lo que he de fer. Els registres formals empren l¡¯article el com a determinant individualitzador o fan servir altres recursos: Sempre em diu el que he de fer (o all¨° que he de fer, les coses que he de fer)¡±.

Vet aqu¨ª, no obstant, que avui el que es limita gramaticalment a la parla est¨¤ saltant, via tel¨¨fons m¨°bils, a un nou registre escrit on l¡¯emissor del text t¨¦ plena sobirania sobre el missatge, el qual no est¨¤ mediatitzat per ling¨¹istes malalts que no et poden renyar per haver escrit un lo quan no tocava. Busco per exemple en el meu propi m¨°bil, i no em costa gaire trobar algun cas amb l¡¯article neutre traient pit: ¡°Quan informi de lo del pintor, creieu que cal que digui el que ens costa?¡±, o b¨¦ ¡°Les mestres han fet lo seu¡±, o b¨¦ (i aquest confesso que l¡¯he escrit jo) ¡°Tu, lo que t¡¯havia de dir del catal¨¤¡±. Sembla clar que el parlant (o n¡¯haur¨ªem de dir l¡¯escrivent) s¡¯ha despr¨¨s d¡¯una cotilla escolar que constrenyia la pr¨°pia intu?ci¨® i est¨¤ abandonant les habituals receptes coercitives contra el lo a l¡¯hora d¡¯escriure missatges privats, en una mena d¡¯apoderament que possiblement l¡¯est¨¤ fent una mica m¨¦s lliure i m¨¦s feli?.

Falta ara veure com evoluciona el fenomen, perqu¨¨ no seria estrany que l¡¯h¨¤bit d¡¯escriure lo salt¨¦s a registres escrits fins ara vedats i l¡¯article neutre visqu¨¦s dies de gl¨°ria. L¡¯¨¤mbit dels mon¨°legs, els dietaris, les cr¨°niques i els articles d¡¯opini¨® podrien ser els primers de veure¡¯n la incorporaci¨®. I quan algun mitj¨¤ faci el pas, d¡¯altres hi aniran al darrere.