¡°Veig la grandesa del meu pare en les seves alineacions¡±

¡°Al final, no deixa de ser el teu pare. I sempre sentir¨¤s per ell aquest plus d¡¯amor, de romanticisme i d¡¯idolatria¡±. Jordi Cruyff (Amsterdam, 43 anys) parla sense tab¨²s del seu pare. Sap que ¨¦s fill d¡¯una de les m¨¤ximes llegendes del futbol i ho porta amb naturalitat. A la Fundaci¨® Cruyff, el director esportiu del Maccabi de Tel Aviv rep EL PA?S amb motiu del 25¨¨ aniversari de la primera Copa d'Europa que va guanyar el Bar?a, el 1922, a Wembley, amb Johan Cruyff a la banqueta. Pensa b¨¦ el que diu i s¡¯explica amb claredat. Li agrada parlar de futbol. ?s el fill del Johan.

Pregunta. El Bar?a ¨¦s el seu pare?

Resposta. No, el Bar?a t¨¦ m¨¦s de 100 anys d¡¯hist¨°ria. Per¨° s¨ª que ¨¦s cert que hi ha vegades que alg¨² arriba a un club i canvia les coses. Com, en el seu moment, Sacchi al Milan. Per¨° cap equip va tenir la for?a del Dream Team, el dels extrems oberts. Fins i tot avui costa molt trobar un entrenador per al Bar?a. No es pot portar un tipus que juga 4-4-2 i, apa, tots al camp. La gent no ho acceptar¨¤. Parlem d¡¯un estil que no es pot canviar.

P. Hi ha molts fills del seu pare com a entrenador?

R. Va deixar empremta en els seus jugadors. Molts aporten les seves idees, per¨° el meu pare hi segueix estant present. Ell va canviar coses, per¨° despr¨¦s hi va haver altra gent que les va anar modernitzant i perfeccionant. No cal treure cap m¨¨rit a tots els entrenadors que han passat pel Bar?a, tots van tenir la seva personalitat.

P. El seu pare va ser l¡¯¨²nic que va revolucionar el joc com a futbolista i com a entrenador?

R. B¨¦, Beckenbauer va fer coses. Alguns canvien el futbol per ser molt bons jugadors, uns altres per ser bons de cap; per¨° molt pocs han fet les dues coses.

P. Johan Cruyff va trencar molts dels estereotips que pateixen els futbolistes?

M¨¢s informaci¨®n

Cruyff passa la pilota

Un any sense Cruyff

Guardiola: ¡°Cruyff ens donava els perqu¨¨s¡±

R. Al meu pare li molestava quan la gent tractava els futbolistes de babaus. Als futbolistes que aconsegueixen arribar a alguna cosa al que tothom desitja arriar se¡¯ls considera uns privilegiats. En canvi, si fossin cient¨ªfics dirien que s¨®n uns genis. Pensen que l¡¯esport no t¨¦ a veure amb el cap, quan no ¨¦s aix¨ª. ?s la mentalitat o la intel¡¤lig¨¨ncia d¡¯un esportista la que fa funcionar el seu cos, la que permet tolerar la pressi¨®. El meu pare deia que els futbolistes eren molt llestos, potser no arriben a ser catedr¨¤tics, per¨° quanta gent ¨¦s professora d¡¯universitat?

P. Recorda el seu pare com a jugador?

R. Me¡¯n recordo, sobretot dels seus partits a l¡¯Ajax y al Feyenoord. L¡¯any passat vaig tenir la curiositat i vaig buscar v¨ªdeos seus, els de la seva ¨²ltima etapa com a jugador. I vaig pensar, ¡°aquest tipus era diferent, de deb¨°¡±.

P. Com li afecta aix¨°?

R. Em fa recordar la meva inf¨¤ncia, quan mirava aquests partits des de la graderia.

P. Es pot tenir una inf¨¤ncia normal quan el teu pare ¨¦s Cruyff?

R. S¨ª, el meu pare es va ocupar de tenir-nos protegits. Va fer una bona feina quan ens va a?llar perqu¨¨ pogu¨¦ssim tenir una inf¨¤ncia normal.

P. Quan es va adonar que el seu pare era Johan Cruyff?

R. Veia que la gent s¡¯apropava amb un paperet i un boli i pensava: ¡°Aquests qu¨¨ volen?¡±. Aqu¨ª va ser quan vaig comen?ar a adonar-me que alguna cosa estranya passava. La gent es quedava impactada i jo el veia a ell amb uns altres ulls. Era el meu pare. Per¨°, ara, despr¨¦s de la seva mort, m¡¯adono m¨¦s de les coses que va fer.

P. Quines?

R. Doncs ho veig en com es bolca la gent amb la Fundaci¨®. O, quan s¡¯inaugura un Cruyff Court, com s¡¯apropen esportistes com Xavi, Busquets y Casillas¡­ A la gent li fa il¡¤lusi¨® perqu¨¨ ¨¦s Johan Cruyff. Jo miro la reacci¨® de persones a les quals admiro i veig el respecte que senten pel meu pare. De vegades, se m¡¯apropen senyors de 60 anys, amb ll¨¤grimes als ulls, per explicar-me qu¨¨ ha representat el meu pare per a ells. Per a cada part de la societat t¨¦ un significat diferent. D¡¯una banda, ¨¦s l¡¯home que ajudava els nens que van en cadira de rodes; d¡¯una altra, el tipus que ha creat una universitat; hi ha els que van veure un futbolista; i despr¨¦s hi ha la generaci¨® que recorda el Dream Team.

P. On va veure la final de Wembley?

R. Al camp, per¨° no recordo amb qui. S¨ª que recordo que aquella nit vaig dormir amb ell a l¡¯habitaci¨® de l¡¯hotel. Vam plorar, ens vam abra?ar.

P. Aquest va ser el gol que m¨¦s va cridar en la seva vida?

R. No. El que m¨¦s vaig cridar va ser el de la seva tornada a l¡¯Ajax, el 1981, contra el Haarlem. Ell ja era gran i la gent es preguntava com estaria. Va fer aquell gran gol [agafa el m¨°bil i el busca a Youtube].

P. De qu¨¨ parlava amb Johan?

R. De les coses t¨ªpiques que pot parlar un pare amb un fill: del temps, de les bicicletes dels nets, d¡¯algun jugador de futbol, de les notes de col¡¤le...

P. Era d¡¯aquests pares pesats amb les notes?

R. Era molt estricte. Ell no va acabar el col¡¤legi i es va adonar que va tenir la sort, entre cometes, que la seva mentalitat i el seu cos connectessin per arribar on va arribar. Si s¡¯hagu¨¦s trencat el turmell als 18 anys, quin hauria estat el seu futur? Va tenir un gran pla A, per¨° no un pla B. Ell ens va inculcar molt aix¨°. ¡®No tornar¨¤s a entrenar fins que no milloris les notes¡¯, em deia. Jo no era cap Einstein, per¨°, al final, tinc dues carreres universit¨¤ries.

P. El seu pare era un Einstein del futbol?

R. La gent que fa alguna cosa diferent primer ¨¦s un boig, per¨° quan els resultats arriben es converteixen en genis. D¡¯entrada diuen: ¡®On va aquest?¡¯. I, despr¨¦s, quan hi ha ¨¨xit, diuen: ¡®Home, ¨¦s un geni¡¯.

P. Al seu pare el justifiquen els resultats?

R. Ell va creure en la seva manera de ser. Ara miro enrere i veig algunes alineacions que feia i penso: ¡®Que grans que els tenia!¡¯. ?s una manera de veure la seva grandesa.

P. Quin ¨¦s el principal llegat?

R. Moltes coses, d¡¯una banda hi ha la part esportiva. Quan el Bar?a fa el que fa la gent engrandeix el meu pare. Per¨° tamb¨¦ hi ha molts projectes. Hi ha la Fundaci¨®, la Universitat, que ara va fer una col¡¤laboraci¨® amb el Barcelona, i despr¨¦s un projecte que encara ¨¦s un beb¨¨: F¨²tbol Cruyff, una idea del meu pare que dirigeix Wim Jonk. I tamb¨¦ hi ha la marca de bambes. Ha deixat molta feina feta.

P. Com estan les coses amb el Bar?a?

R. El meu pare em va marcar algunes pautes. Eren les que ell hauria fet. Ell va signar tots els acords i volia que les coses acabessin b¨¦. Mai es va fer p¨²blic perqu¨¨ no hi va arribar a temps.

P. El reconeixement d¡¯aquesta Junta li va arribar tard?

R. No em fico en aix¨°. Tot el que s¡¯est¨¤ fent ¨¦s per voluntat del meu pare. Jo ja fa molts anys que s¨®c fora d¡¯Espanya i he superat aquests temes de si em caus b¨¦ o malament.