Joan Llinares, l¡¯advocat que mira sota les catifes

Soluciona problemes, per¨° ¨¦s l¡¯ant¨ªtesi del senyor Llop, l¡¯especialista en esbandides d¡¯embolics llardosos de Pulp Fiction. No esborra rastres: els escruta i recompon perqu¨¨ la just¨ªcia tingui un relat fidedigne del delicte. L¡¯advocat Joan Llinares (Alzira, 1953) era nom¨¦s un gestor cultural i les circumst¨¤ncies l¡¯han convertit en un dels espele¨°legs m¨¦s solvents de l¡¯infram¨®n de la corrupci¨®. La seva feina com a auditor ha estat decisiva per aixecar les catifes del Palau de la M¨²sica Catalana, del que es va fer c¨¤rrec el 2009, despr¨¦s de l¡¯esc¨¤ndol i la destituci¨® de F¨¨lix Millet, una feina que ha fet aflorar les irregularitats jutjades en el cas.

M¨¢s informaci¨®n

Quo vadis IVAM

La fiscalia demana retirar el passaport a l'exdirectora de l'IVAM i al seu fill

Llinares havia estat abans secretari de l¡¯Ajuntament de Sumac¨¤rcer (Val¨¨ncia) al qual va arribar tres mesos despr¨¦s que la presa de Tous es trenqu¨¦s l¡¯octubre del 1982 i el fang inund¨¦s els pobles de la conca del X¨²quer. Va ser el seu primer contacte amb el llot. El 1988 va muntar la carcassa jur¨ªdica de l¡¯IVAM, copiat despr¨¦s per altres museus. Era el primer museu d¡¯Espanya que funcionava com una empresa p¨²blica i en va ser l¡¯administrador fins al 2000, amb el PP a la Generalitat Valenciana, quan va comen?ar a veure coses que no tenien res a veure amb el que entenia per gesti¨® p¨²blica i va deixar Val¨¨ncia per Barcelona.

El seg¨¹ent repte va ser crear l¡¯estructura organitzativa i funcional del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, en el qual, com a administrador-gerent, va augmentar la seva per¨ªcia com a gestor cultural. I quan estava a punt de prendre¡¯s un any sab¨¤tic, a finals de juliol del 2009, va rebre l¡¯enc¨¤rrec de la llavors ministra de Cultura, ?ngeles Gonz¨¢lez Sinde, d¡¯anar al Palau de la M¨²sica Catalana, un past¨ªs modernista la fetor de claveguera del qual pujava tan amunt com el funicular de Vallvidrera, per bussejar en el seu llot. Va ser determinant perqu¨¨ accept¨¦s el seu sentiment de ciutad¨¤ estafat davant del saqueig d¡¯una instituci¨® del prestigi de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤, el leg¨ªtim titular del coliseu.

En aquell moment pensava que ja estava tot descrit a la querella de la fiscalia, que nom¨¦s es tractava d¡¯una apropiaci¨® de 2,3 milions en bitllets de 500 i era peix al cove. Tanmateix, quan va arribar un treballador es va afanyar a dir-li: ¡°Senyor Llinares, a la quarta planta les m¨¤quines de triturar paper van a tot gas¡±. S¡¯estava destruint documentaci¨® que potser revelaria la pista de nou milions d¡¯euros dels quals a dia d¡¯avui ning¨² no sap res.

Llinares va comprovar, a trav¨¦s de les cambres de vigil¨¤ncia, que del Palau sortien carretons carregats de documents dels quals nom¨¦s es va poder recuperar una part en un pis que Jordi Montull, el bra? executor de Millet, tenia a prop de l¡¯auditori. Hi havia factures de m¨¦s de 100.000 euros pagades al comptat a empreses que prestaven serveis a Converg¨¨ncia. Massa indicis d¡¯un presumpte finan?ament del partit, que es calcula en 6,6 milions.

Per¨° a partir d¡¯all¨¤ va comen?ar el setge. La junta de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤ i el Consorci, a to amb els interessos de Converg¨¨ncia, van torpedinar la seva tasca per evitar que el finan?ament del partit arrib¨¦s als jutjats. S¡¯estava excedint en la seva comesa, el van enlletgir. Nom¨¦s volien un director general que adorn¨¦s el desgavell, no que col¡¤labor¨¦s amb la fiscalia. Fins i tot Oriol Pujol el va acusar d¡¯estar facilitant informaci¨® a altres partits. S¡¯havia convertit en un personatge inc¨°mode i la pressi¨® era aclaparadora.

No va parar fins a documentar els deu anys que li havia demanat el jutge i d¡¯haver recuperat set milions de les grapes de la trama. Va ser el 2 de desembre del 2010. Va sentir un gran alleujament per deixar de treballar per a una instituci¨® controlada per Converg¨¨ncia. I una gran satisfacci¨® per evitar que el Palau qued¨¦s intervingut judicialment, per haver-ne reformat les estructures per tornar-lo a l¡¯Orfe¨® Catal¨¤ i haver-lo reorganitzat perqu¨¨ cap altre F¨¨lix Millet pogu¨¦s desviar recursos de l¡¯activitat musical cap a economies particulars i opaques.

El 2014, despr¨¦s d¡¯uns anys com a gerent de l¡¯editorial valenciana Bromera, Llinares va tornar a l¡¯IVAM. S¡¯havia tancat l¡¯etapa infausta al capdavant del museu de Consuelo Ciscar, ara imputada i el marit de la qual, Rafael Blasco, compleix condemna per malversar fons de la cooperaci¨® al desenvolupament. EL PA?S havia destapat dos anys abans la compra, el 2008, de 61 fotografies per 440.280 euros al presumpte mafi¨®s xin¨¨s Gao Ping, que va ser detingut per blanqueig de diners, amb qui, a m¨¦s, havia organitzat dues exposicions a Val¨¨ncia i Pequ¨ªn.

La claveguera de l¡¯IVAM

Sota la claveguera, Llinares va trobar compres d¡¯obres que no existien o que havien estat fetes despr¨¦s de ser adquirides, escultures originals que nom¨¦s eren reproduccions valorades pels experts en 300.000 euros per¨° pagades amb tres milions i mig. Els informes dels t¨¨cnics per a la compres d¡¯art ja no es tenien en compte i tot depenia de la directora, el seu gendre i un redu?t grup molt af¨ª. L¡¯auditoria de la Intervenci¨® de la Generalitat, el juny del 2015, va detectar difer¨¨ncies de fins a un 1.500% entre el preu que el museu va pagar per alguna obra i el valor de mercat.

Amb el proc¨¦s contra Ciscar en marxa, Llinares va deixar l¡¯IVAM a mitjans de juliol del 2015 per encarregar-se de l¡¯Oficina de Transpar¨¨ncia i Bones Pr¨¤ctiques de l¡¯Ajuntament de Barcelona a inst¨¤ncies de la seva alcaldessa, Ada Colau. La seva rectitud i rigor amb els comptes p¨²blics han estat valorades pel PSPV-PSOE, Comprom¨ªs, Ciutadans i Podem per proposar-lo com a candidat a la direcci¨® de l¡¯Ag¨¨ncia de Prevenci¨® i Lluita contra el Frau i la Corrupci¨® de la Comunitat Valenciana, que es posar¨¤ en marxa els propers mesos.

Era nom¨¦s un gestor cultural honest, discret i ecologista. Per¨° el fenomen sist¨¨mic de la corrupci¨® l¡¯ha convertit en un activista de la desinfecci¨®, esperonat per la convicci¨® que si no actues contra les trames acabes incorporant-les al teu bagatge i assumint-les.