Barcelona, el canvi que no va ser
La pol¨ªtica cultural de Barcelona en Com¨², cedida al cap d¡¯un any a Jaume Collboni, regidor del PSC, no ha complert les expectatives
La pol¨ªtica cultural del nou Consistori capitanejat per Ada Colau, la flamant primera alcaldessa de la ciutat de Barcelona, es va fer esperar. Quan es complien els 100 dies de gr¨¤cia que es concedeixen a tota nova administraci¨®, i fins i tot es feia balan? de les primeres accions de govern, encara no s¡¯havien anunciat les mesures en mat¨¨ria de cultura ni havia pres possessi¨® la comissionada (que no regidora) Berta Sureda, responsable d¡¯aplicar-la. Per aix¨° hi havia expectaci¨® a con¨¨ixer si la ruptura i el canvi que va suposar l¡¯arribada dels comuns que havien superat per un sol regidor l¡¯anterior equip de govern de Xavier Trias, tamb¨¦ arribarien a Cultura.
Sureda no va defraudar. Entre les mesures anunciades en la seva primera compareixen?a es carregava d¡¯un cop de ploma una de les estrelles de l¡¯anterior legislatura: la Muntanya dels Museus encaminada a convertir la zona de Montju?c en un nou pol cultural de la ciutat capa? de descongestionar el centre on es concentren els equipaments i els milions de turistes que visiten cada any aquesta ciutat. I ho feia perqu¨¨ davant la pol¨ªtica de construcci¨® de nous equipaments culturals duta a terme en les ¨²ltimes d¨¨cades, el nou Ajuntament deixava clar que no es construiria res m¨¦s, ja que era prioritari consolidar els existents per fer-los m¨¦s efica?os i aut¨°noms.
Colau volia canviar de forma radical el funcionament de les institucions culturals, amb menys intervenci¨® p¨²blica i m¨¦s participaci¨® ciutadana, en la qual el barcelon¨ª no nom¨¦s fos consumidor sin¨® creador cultural, cosa for?a dif¨ªcil si tenim en compte que nom¨¦s 300.000 dels 1,6 milions de barcelonins s¨®n consumidors culturals. Pocs per¨° actius. El gran repte que es va imposar Colau i el seu equip era aconseguir nous p¨²blics, descentralitzar i portar la cultura als barris. D¡¯aqu¨ª van sortir infinitat de processos participatius responsables, en ¨²ltima inst¨¤ncia, de la presa de decisions; fet criticat per l¡¯oposici¨® i per part del sector que acusaven Colau de no tenir un projecte cultural, de ser provisional, conf¨²s, lent i d¡¯amagar la inefic¨¤cia de la gesti¨® en la participaci¨®.
Tamb¨¦ hi va haver qui va aplaudir el canvi de rumb en el qual s¡¯apostava de forma decidida per la participaci¨® ciutadana, per la plena independ¨¨ncia dels centres i per la renovaci¨® de c¨¤rrecs de direcci¨® de centres, museus i festivals, mitjan?ant convocat¨°ria de concurs, cosa que no s¡¯havia respectat sempre fins a aquest moment.
Una de les iniciatives m¨¦s pol¨¨miques d¡¯aquest per¨ªode va ser l¡¯exposici¨® al Born, el centre que exhibeix les restes de la Barcelona destru?da el 1714 per les forces borb¨°niques / espanyoles, en la qual es va rescatar l¡¯escultura eq¨¹estre del dictador Francisco Franco. La iniciativa va ser criticada pels nacionalistes que van veure com es violava l¡¯anomenada ¡°zona zero del catalanisme¡±. Tamb¨¦, pels qui van entendre que l¡¯exposici¨® enaltia el franquisme. L¡¯escultura va acabar en un magatzem municipal despr¨¦s de ser destrossada per v¨¤ndals despr¨¦s d¡¯enderrocar-la i tirar-li tot tipus d¡¯objectes. Davant de les acusacions de dirigisme, els responsables culturals de Barcelona van negar l¡¯evid¨¨ncia amb altres pol¨¨miques com va ser la lectura de versos per part de Dolors Miquel durant el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona considerats blasfems per alguns o el projecte anunciat per reformar la fa?ana del Liceu per Frederic Amat que va quedar en aix¨°, un projecte.
La sensaci¨® des que va prendre possessi¨® Colau i el seu equip que la cultura estava supeditada als pactes de governabilitat es va materialitzar el juny del 2016 posant fi al somni del canvi cultural: Barcelona en Com¨² pacta amb els socialistes del PSC i un d¡¯ells, Jaume Collboni, pren les regnes de Cultura, recuperant la categoria de regidoria. La seva primera mesura va ser pol¨¨mica. El govern municipal va vetar Xavier Marc¨¦ com a comissionat per la seva forta vinculaci¨® amb l¡¯empresa privada i la patronal de l¡¯espectacle. Despr¨¦s del veto, Collboni va assumir Cultura directament, nomenant, de totes maneres Marc¨¦ com a assessor personal, cosa que no ha impedit que, amb els mesos, hagi copat els llocs de direcci¨® de la majoria de fundacions culturals de l¡¯Ajuntament. El setembre passat, un any despr¨¦s que Sureda anunci¨¦s les seves mesures culturals, Collboni va fer el mateix. En aquest cas va presentar 10 objectius i 34 mesures de xoc, ¡°per enfortir la capitalitat cultural¡± i ¡°combatre la letargia dels ¨²ltims temps¡±, deixant clara la seva postura sobre el que havia passat fins a aquest moment.
Entre les mesures presentades, Collboni, que dirigeix l¡¯¨¤rea d¡¯Empresa, Cultura i Innovaci¨®, no apareixen els processos participatius, perqu¨¨ ¡°s¨®n una metodologia, no un objectiu¡±. Una de les apostes principals ¨¦s aconseguir que el turisme benefici? la cultura, ja que, segons les enquestes, m¨¦s del 80% dels visitants de la ciutat ho fan per temes culturals, sobretot, per la rica arquitectura modernista de la ciutat. Per aix¨°, una de les obstinacions de Collboni ¨¦s que la Generalitat li cedeixi la gesti¨® del 100% de la taxa tur¨ªstica. Aquest any els diners d¡¯aquest impost s¡¯ha destinat a programar concerts i activitats al teatre Grec al mes d¡¯agost, un desert cultural fins ara. Tamb¨¦ a restaurar les importants pintures murals g¨°tiques del monestir de Pedralbes.
A finals de setembre es va presentar un pla de xoc cultural per als barris, a partir dels centres c¨ªvics que esquitxen Barcelona, dotat amb 8,2 milions d¡¯euros en tres anys. La descentralitzaci¨® cultural s¡¯havia viscut, dies abans, durant les festes de la Merc¨¨ en la qual s¡¯havien programat un bon nombre d¡¯actes i concerts fora del centre de la ciutat.
Casa de les Lletres i llibres per a Trump
Al novembre es van aprovar 2,4 milions m¨¦s per ajudar en el finan?ament dels equipaments culturals. Recordant all¨° que no calia crear nous centres, sin¨® consolidar i donar suport als existents; una mesura encaminada a corregir l¡¯incompliment del Ministeri de Cultura i Generalitat en els consorcis dels equipaments. El 2017 es va aprovar una altra mesura econ¨°mica. Aquesta vegada 1,6 milions per donar suport al sector audiovisual i es va anunciar la creaci¨® de la Casa de les Lletres, un centre destinat a reunir l¡¯important sector del llibre en aquesta ciutat.
De les ¨²ltimes actuacions relacionades amb el sector editorial i lectura hi ha la presentaci¨® de la candidatura, no exempta de pol¨¨mica per la pres¨¨ncia de Soraya Sa¨¦nz de Santamar¨ªa, vice-presidenta del govern espanyol, en l¡¯acte, per aconseguir que Sant Jordi sigui reconegut Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. M¨¦s pol¨¨miques. La setmana passada es va presentar una campanya per fomentar la lectura que inclo?a l¡¯enviament de dos llibres, un en castell¨¤ i un altre en catal¨¤, a Donald Trump, president dels Estats Units, una iniciativa qualificada per Jaume Ciurana, del Grup Municipal Dem¨°crata (ex CiU) i exregidor de Cultura amb l¡¯anterior alcalde, de ¡°fr¨ªvola i infatiloide¡±. Va ser presentada i retirada el mateix dia.
Ciurana no escatima les cr¨ªtiques. ¡°El balan? ¨¦s decebedor. No hi ha cap iniciativa nova orientada a la pol¨ªtica cultural, m¨¦s enll¨¤ de la continu?tat del que ja existia¡±. Per al pol¨ªtic nacionalista, s¨ª que hi ha hagut un canvi des del principi. ¡°Barcelona en Com¨² injuriava la ind¨²stria cultural i amb Collboni confon Cultura amb ind¨²stria cultural¡±. Per al pol¨ªtic ¡°s¡¯ha perdut el temps en aquests dos anys en els quals la cultura ha deixat de tenir un pes en el projecte de ciutat¡±. ¡°Cultura ha desaparegut de les prioritats per convertir-se en perif¨¨rica¡±, diu. ¡°I aix¨° em dol¡±.
A favor i en contra
SE'LS APLAUDEIX PER... el pagament del 95% de l'IBI als equipaments culturals privats. Un pla de xoc cultural als barris dotat amb 8,2 milions i la creaci¨® d'un circuit cultural que porti a la perif¨¨ria les propostes dels creadors locals. Augment de l'oferta cultural a l'agost programant al Grec concerts i activitats. Creaci¨® de la Casa de les Lletres per reunir tota l'activitat del llibre i suport perqu¨¨ la UNESCO reconegui Sant Jordi com Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
SE'LS CRITICA PER... la seva decisi¨® de no crear l'esplanada dels museus a Montju?c, mesura estrella de l'anterior Ajuntament. Renunciar a la llotja municipal del Liceu. La controvertida exposici¨® sobre el franquisme al Born amb una escultura de Franco a cavall que va acabar destrossada. Poema sobre la mare de D¨¦u, considerat irreverent, obra de Dolors Miquel en el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona. Pol¨¨mica per l'elecci¨® de l'escriptor, en castell¨¤, Javier P¨¦rez And¨²jar com a pregoner de la Merc¨¨. Pessebres futuristes a la pla?a de Sant Jaume. Campanya per enviar llibres a Trump, anunciada i retirada el mateix dia.
La batalla dels s¨ªmbols
Per Cristian Segura
Sobre la firma