La batalla pels s¨ªmbols

L'acci¨® cultural de l'Ajuntament de Barcelona ha estat una batussa constant, una batalla de fons pol¨ªtic que ha enfrontat la idea de la societat metropolitana que vol projectar la nova esquerra amb les del nacionalisme i la dreta.

Tot va comen?ar l'estiu del 2015 ¡ªpoques setmanes despr¨¦s d'assumir Barcelona En Com¨² (BEC) el poder municipal¡ª amb la col¡¤locaci¨® d'uns urinaris port¨¤tils encastats al Born Centre Cultural (BCCM) per millorar la higiene a la via p¨²blica. La difunta CiU, ERC i els sectors m¨¦s reaccionaris del nacionalisme catal¨¤ van respondre escandalitzats. El jaciment de la guerra del 1714, efem¨¨ride m¨ªtica per al sobiranisme, no podia ser ultratjat d'aquesta forma; l'Ajuntament va rectificar de pressa despla?ant 50 metres els urinaris. El duel dels lavabos va ser nom¨¦s l'aperitiu del qual arribaria un any despr¨¦s: l'exposici¨® "Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica", a l'esplanada del BCCM, que pretenia denunciar "la impunitat de les administracions catalanes amb els grans monuments de la dictadura a Barcelona. Es van exposar a la pla?a una est¨¤tua eq¨¹estre del Caudillo decapitat i l'est¨¤tua de la Vict¨°ria ¡ªen record de la vict¨°ria colpista el 1939¡ª, que fins al 2011 es mantenia al passeig de Gr¨¤cia. Franco a cavall va ser objecte d'actes vand¨¤lics durant quatre dies amb accions legitimades des de les xarxes socials i els p¨²lpits medi¨¤tics de l'independentisme, fins que va ser derru?da de matinada. A l'interior del BCCM s'exposava una revisi¨® de la repressi¨® durant el franquisme que no va generar cap pol¨¨mica, en part perqu¨¨ no servia de munici¨® per a la pol¨ªtica de gestos.

El mateix va passar aquest 2017 quan l'Ajuntament va instal¡¤lar al Fossar de les Moreres un treball art¨ªstic d'estudiants universitaris que, a partir d'una cadena de carrets de la compra, volia denunciar la pobresa a Barcelona. El muntatge va ser retirat per grups nacionalistes. Els mateixos grups que, amb el suport del PDeCAT i de patums de l'independentisme, van voler boicotejar el preg¨® de l'escriptor Javier P¨¦rez And¨²jar per a les festes de la Merc¨¨ del 2016, acusant-lo de figura que havia of¨¨s l'independentisme amb les seves cr¨°niques a EL PA?S. El consistori va elegir P¨¦rez And¨²jar com a exponent de la cultura popular urbana i de la Barcelona d'extraradi que defensa la seva identitat.

Els s¨ªmbols han servit d'arma llanc¨ªvola en els dos anys de l'actual govern municipal. L'expulsi¨® del monumentalisme urb¨¤ de noms com Joan Antoni Samaranch, Joan Carles I o Antonio L¨®pez, Marqu¨¨s de Comillas ¨Cacusat d'esclavista pel seu cunyat¨C, s'entenen per motius ideol¨°gics en enfront dels quals partits de l'oposici¨® esgrimeixen el paper de Samaranch amb els Jocs Ol¨ªmpics o el del Marqu¨¨s de Comillas com a industrial i mecenes de Jacint Verdaguer o d'Antoni Gaud¨ª. Una de les primeres decisions de l'equip de l'alcaldessa, Ada Colau, va ser renunciar a utilitzar la llotja que l'Ajuntament t¨¦ al Liceu com a instituci¨® membre, per a funcions de representaci¨®. Un fet similar s'ha produ?t amb la reinterpretaci¨® de la tradici¨® cristiana, que ha generat conflicte tot i que lluny de l'enrenou dels uniformes dels Reis d'Orient de Madrid l'any 2016 perqu¨¨ la revisi¨® a Barcelona s'ha ofert amb mostres culturals de m¨¦s valor afegit.

En algun moment els comuns han portat la provocaci¨® al camp de la barroeria. Un exemple va ser el poema que va llegir la poetessa Dolors Miquel al Sal¨® de Cent durant el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona del 2016, una versi¨® irreverent del Pare Nostre que inclo?a versos com "sigui santificat el vostre cony", "Faci's la vostra voluntat al nostre ¨²ter" o "I no permeteu que els fills de puta avortin l'amor, facin la guerra, ans deslliureu-nos d'ells pels segles dels segles, Vagina". Miquel va denunciar que la selecci¨® d'aquest poema va ser una imposici¨® del govern municipal.

L'activisme en la igualtat de g¨¨neres ha tingut un ascendent important en la promoci¨® d'activitats culturals per¨° tamb¨¦ en l'elecci¨® d'alts c¨¤rrecs del consistori. El fitxatge de la videoartista i activista postporno ?gueda Ba?¨®n com a directora de Comunicaci¨® de l'Ajuntament va causar un terratr¨¨mol medi¨¤tic que, dos anys despr¨¦s, s'ha oblidat perqu¨¨ Ba?¨®n s'ha limitat a les seves compet¨¨ncies, evitant conflictes. Valent¨ªn Roma, un dels comissaris fulminats el 2015 pel MACBA per exhibir una escultura del rei Joan Carles sodomitzat per la l¨ªder sindical boliviana Domitila Chungara, va ser nomenat per l'Ajuntament el 2016 director de la Virreina Centre de la Imatge.

La gesti¨® cultural est¨¤ en mans del l¨ªder del PSC Jaume Collboni des del maig del 2016 i la seva estrat¨¨gia ¨¦s m¨¦s neutra i menys provocativa, tot i que aix¨° no li ha estalviat ser focus de cr¨ªtiques aquest mes de maig per una campanya de promoci¨® de la lectura, concedida per concurs a l'empresa After Share, del publicista i showman Risto Mejide. La campanya, ja retirada, pretenia incentivar la venda de llibres demanant a les llibreries de la ciutat que enviessin un llibre a Donald Trump "per obrir-li la ment". El m¨®n literari s'ha rebel¡¤lat contra el que considerava una ocurr¨¨ncia de m¨¤rqueting basada en un progressisme fr¨ªvol que els comuns, m¨¦s acad¨¨mics ¨Ci dogm¨¤tics¨C en la batalla ideol¨°gica, probablement no haurien plantejat.