Dreta i esquerra

Amb l¡¯elecci¨® d¡¯Emmanuel Macron, torna a estar de moda el t¨°pic conservador de la superaci¨® de la divisi¨® dreta-esquerra. All¨° de ¡°ni de dretes, ni d¡¯esquerres¡±, poc elegant com a esl¨°gan propi del discurs feixista, ha deixat pas al ¡°de dretes i d¡¯esquerres¡± que Macron ha utilitzat com a bandera. ?s a dir, la promesa del millor de cada casa per superar per elevaci¨® la crisi del bipartidisme. Un partit-moviment d¡¯espectre ampli, sobre la runa dels grans partits, contra dos grups de contestaci¨® a?llats, un a cada costat de l¡¯escena, sense possibilitats de construir aliances que els portin al poder. Pr¨¨viament, hi ha hagut un treball sistem¨¤tic d¡¯etiquetatge: antics, reformistes i populistes. ?s a dir, als partits tradicionals se¡¯ls manlleva la identitat, difuminats sota el vel d¡¯aquesta s¨ªntesi que ja no es diu centre sin¨® En Marxa. Moviment, com correspon a uns temps accelerats en qu¨¨, en paraules de Hartmut Rosa, ¡°l¡¯espai en qu¨¨ l¡¯horitz¨® de l¡¯experi¨¨ncia i l¡¯horitz¨® de l¡¯expectativa coincideixen¡± cada vegada ¡°¨¦s m¨¦s curt¡±. I la pregunta sobre el futur sembla una impertin¨¨ncia.

Als anys vuitanta, Fran?ois Mitterrand deia que el centre no existeix, que les eleccions es guanyen a la dreta o a l¡¯esquerra. I que si fas el ple dels teus, el vot de centre es dona per afegiment. El 18 d¡¯abril del 2007, quatre dies abans de la primera volta de les eleccions presidencials, Nicolas Sarkozy deia a Le Figaro: ¡°El veritable tema d¡¯aquestes presidencials s¨®n els valors¡±. I afegia: ¡°He fet meva l¡¯an¨¤lisi de Gramsci: el poder es guanya per les idees. ?s la primera vegada que un home de la dreta assumeix aquesta batalla¡±. Mitterrand es va jubilar a palau. Sarkozy ha acabat convertit en un personatge esperp¨¨ntic. Molt abans que ell mateix s¡¯ho planteg¨¦s, el neoconservadorisme ja havia guanyat la batalla. Per¨° tots dos tenien assumit que la democr¨¤cia representativa es disputa en l¡¯eix dreta-esquerra. I que l¡¯¨¨xit pol¨ªtic es funda en l¡¯hegemonia ideol¨°gica i cultural. Els excessos del nihilisme neoliberal han fet que la treballada construcci¨® d¡¯una democr¨¤cia domesticada, presidida per la por i assentada en la cultura de la indifer¨¨ncia, s¡¯esquerd¨¦s i reb¨¦s alguns cops amena?adors. I han saltat les alarmes.

Del no-res, ha sorgit a Fran?a un pla B, molt m¨¦s polit que el del precursor Berlusconi o el de Trump. Macron, en formar govern, ha ensenyat les cartes: l¡¯eix est¨¤ clarament despla?at a la dreta amb els ministeris econ¨°mics, en mans de personalitats significatives d¡¯Els Republicans. La tan ovacionada societat civil hi t¨¦ un paper estrictament decoratiu. Hi ha una ra¨® t¨¤ctica: per obtenir una majoria parlament¨¤ria suficient, Macron necessita atreure molt vot de la dreta. Amb el Partit Socialista desmantellat, el que pugui arrencar del planter socialista ja es va comptabilitzar en la primera volta. La difer¨¨ncia la marcaran els electors propers a Jupp¨¦. Per¨° hi ha tamb¨¦ una ra¨® estrat¨¨gica: Macron deixa clar que el seu model econ¨°mic ¨¦s a la dreta, perllongant sense vergonya la deriva del Govern de Valls del qual va formar part.

En la seva vict¨°ria i en la seva presa de possessi¨®, el nou president ens va regalar un exercici insuperable de lentitud en caminar. No ¨¦s f¨¤cil aguantar un pla de televisi¨® de tres minuts caminant parsimoniosament pels passadissos del Louvre o recrear-se, com si es tract¨¦s de parar el temps, en la seva entrada al Palau de l¡¯Elisi. Sabem que ¨¦s un home amb autocontrol, per¨° jove i actiu, que puja els esglaons de la seva nova resid¨¨ncia de tres en tres despr¨¦s dir adeu a Hollande. Per¨° la seva aposta ¨¦s clara: neutralitzar els vells partits i governar des d¡¯una dial¨¨ctica entre el seu moviment i els extrems. Macron promet moralitzar el sistema. ¡°Un ampli programa¡±, com va dir el General de Gaulle a un ciutad¨¤ que portava una pancarta en qu¨¨ es llegia: ¡°? bas les cons¡±. N¡¯hi hauria prou que reform¨¦s les pol¨ªtiques que alimenten els ¨¨xits de l¡¯extrema dreta. La construcci¨® d¡¯un partit moviment, com a lloc dels bons, cosmopolites i moderns, apunta a un ¡°nosaltres¡± inquietant. I ¨¦s perill¨®s que la veu dels ¡°altres¡± pugui ser monopolitzada des d¡¯un extrem. No oblidem l¡¯advert¨¨ncia de James G. Ballard: ¡°El consumisme desperta una gana que nom¨¦s el feixisme pot satisfer¡±.