La Generalitat maniobra per tenir el control pol¨ªtic del poder judicial

La llei de ruptura que ha redactat el sobiranisme elimina de cop la divisi¨® de poders. L'esborrany al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S dissenya un complex sistema d'elecci¨® de jutges i de la c¨²pula de la magistratura catalana que, en la pr¨¤ctica, permetrien al Govern tenir sota el seu control el poder judicial. El president de la Generalitat es reserva directament el nomenament del fiscal general de Catalunya (una potestat que tamb¨¦ t¨¦ a Espanya el cap del Govern amb el fiscal general de l'Estat), per¨°, a m¨¦s, podr¨¤ designar el president del Tribunal Suprem catal¨¤.

Els articles que la llei fundacional dedica al nou poder judicial de Catalunya demostren la preocupaci¨® del bloc sobiranista per tenir control sobre aquest poder de l'Estat, que est¨¤ posant contra les cordes la Generalitat i el Parlament per les iniciatives que impulsen per fer un refer¨¨ndum il¡¤legal.

Els redactors de la llei donen per fet que l'actual Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya es convertir¨¤ en el Tribunal Suprem de Catalunya. El president de la Generalitat nomenar¨¤ el m¨¤xim responsable del Suprem a proposta d'un nou organisme, una mena de Consell General del Poder Judicial per¨° molt m¨¦s polititzat. La proposta partiria d'una comissi¨® mixta formada pel president del Suprem catal¨¤, pel ministre de Just¨ªcia d'una Catalunya independent (seria el vicepresident de la comissi¨®), per quatre jutges de la sala de govern del Suprem i per quatre persones escollides directament per la Generalitat. D'aquesta manera, els sobiranistes es garantirien designar qui hi ha al capdavant de la c¨²pula judicial catalana.

Per¨° les interfer¨¨ncies pol¨ªtiques tamb¨¦ afecten de ple el Suprem catal¨¤. La sala de govern, que per exemple decidiria el nomenament de jutges i magistrats, estaria formada pel president del Suprem, els presidents de sala de les quatre jurisdiccions (penal, civil, administratiu i social), els presidents de les quatre audi¨¨ncies provincials i cinc jutges escollits per majoria absoluta pel Parlament controlat pels secessionistes.

L'inter¨¨s per accelerar els terminis per tenir sota control el poder judicial ¨¦s evident en la llei. Aix¨ª, la norma estableix que cinc dies despr¨¦s que s'aprovi la llei fundacional, el Parlament escollir¨¤ per majoria absoluta els presidents de sala del Suprem i els cinc jutges que la Cambra ha de designar perqu¨¨ formin part de la sala de govern de la c¨²pula judicial catalana. Nom¨¦s dos dies despr¨¦s es formaria la sala de govern del Suprem catal¨¤. I aqu¨ª s'inclou una maniobra per intentar legitimar aquest ¨°rgan davant de possibles negatives de magistrats a participar en l'operaci¨® de ruptura. La llei estableix que la sala de govern es podr¨¤ constituir amb nom¨¦s l'assist¨¨ncia de la meitat m¨¦s un dels seus membres, sense necessitat d'un qu¨°rum?superior. ?s a dir, amb la pres¨¨ncia dels cinc magistrats nomenats directament pel Parlament i la dels presidents de sala, la c¨²pula judicial catalana ja estaria en marxa. El m¨¤xim responsable de la sala civil seria el president provisional del Suprem catal¨¤.

Les maniobres de control tamb¨¦ s'amplien a la Fiscalia. L'esborrany estableix que el president catal¨¤ designar¨¤ el fiscal general despr¨¦s d'escoltar el seu Govern i deixa en mans del Ministeri de Just¨ªcia l'elecci¨® de la resta de fiscals.

La llei preveu la creaci¨® d'una sala constitucional que revisaria recursos d'empara i la revisi¨® de resolucions judicials contr¨¤ries a la llei fundacional. La contaminaci¨® pol¨ªtica en aquest cas tamb¨¦ ¨¦s clara. Aquesta sala estaria formada pel president del Suprem, pels presidents de sala i per dos magistrats triats pel Parlament.