La llei de ruptura inclou la possibilitat d¡¯intervenir els mitjans massa cr¨ªtics
Els secessionistes acapararan les subvencions per al refer¨¨ndum
El refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia que prepara la Generalitat per a finals de setembre est¨¤ lluny d¡¯oferir les garanties m¨ªnimes que han prom¨¨s els seus impulsors. L¡¯esborrany de la llei de transitorietat jur¨ªdica avan?ada per EL PA?S, revela les importants llacunes que envolten la votaci¨®. L¡¯organisme de control ser¨¤ l¡¯anomenada Sindicatura Electoral Catalana, un ens que ni tan sols existeix avui dia perqu¨¨ mai hi ha hagut el consens pol¨ªtic necessari per crear-lo. A m¨¦s, el bloc independentista acaparar¨¤ els recursos p¨²blics per a la campanya en detriment dels eventuals defensors del no.
L¡¯esborrany de la llei de transitorietat pret¨¦n donar cobertura a un refer¨¨ndum que el Tribunal Constitucional ja ha qualificat d¡¯il¡¤legal i ha exigit paralitzar. Per¨° no nom¨¦s aix¨°. El text pret¨¦n aprovar per la via r¨¤pida i per una ajustada majoria del 51% aspectes de la llei electoral catalana que els partits del Parlament mai han aconseguit tirar endavant perqu¨¨ no han aconseguit el consens requerit de dos ter?os de la Cambra. La Sindicatura Electoral de Catalunya, l¡¯¨°rgan de control de les votacions, ¨¦s el que vol aprovar ara la majoria independentista sense el concurs d¡¯altres partits.
Aquesta sindicatura tindr¨¤ un paper clau en cas de celebraci¨® del refer¨¨ndum. Se li reserva el paper de distribuir els espais de propaganda electoral de la campanya de la consulta i ja s¡¯avan?a quins criteris haur¨¤ d¡¯utilitzar. En el cas dels mitjans p¨²blics l¡¯organisme distribuir¨¤ ¡°el 70% dels espais entre les formacions pol¨ªtiques amb representaci¨® al Parlament d¡¯acord amb els resultats obtinguts en les ¨²ltimes eleccions en aquesta Cambra¡±. Aix¨° significa que la major part d¡¯espais seran per al bloc que formen Junts pel S¨ª i la CUP, defensors del s¨ª a la independ¨¨ncia. Aquest desequilibri es repetir¨¤ a l¡¯hora de distribuir les subvencions p¨²bliques per a la campanya, que tamb¨¦ es repartiran en funci¨® del nombre d¡¯escons actuals.
Per¨° tamb¨¦ pot haver-hi falta d¡¯igualtat en els espais de propaganda en els mitjans p¨²blics que se cediran a les organitzacions socials interessades, que es repartiran ¡°de manera proporcional¡±. Si aquest criteri s¡¯aplica, per exemple, a entitats com la independentista Assemblea Nacional Catalana o l¡¯antisecessionista Societat Civil Catalana sempre sortir¨¤ guanyant la primera pel seu nombre m¨¦s elevat de socis.
Tamb¨¦ es reserva un paper principal per la Sindicatura Electoral a l¡¯hora de controlar els mitjans de comunicaci¨® durant la campanya del refer¨¨ndum. L¡¯organisme ¡°dicta les instruccions que consideri necess¨¤ries i resol les reclamacions d¡¯acord amb el procediment que ella mateixa estableixi¡±. A m¨¦s, si detecta que els mitjans, tant p¨²blics com privats, no informen amb els criteris que considera oportuns ¡°pot adoptar mesures compensat¨°ries per restablir l¡¯equilibri entre les opcions sotmeses a refer¨¨ndum¡±. D¡¯aquesta manera, es podr¨¤ corregir la l¨ªnia informativa d¡¯un mitj¨¤ de comunicaci¨® ¨Ctamb¨¦ els privats¨C si es considera que est¨¤ excessivament inclinada cap a una de les dues opcions que es posen a votaci¨®. Durant la campanya per la pseudoconsulta del 9 de novembre del 2014 la Generalitat ja va entrar en conflicte amb els mitjans privats catalans quan va intentar obligar-ne alguns a inserir de manera gratu?ta propaganda de la votaci¨®.
Ara, la falta de garanties m¨ªnimes s¡¯est¨¦n tamb¨¦ al cens del refer¨¨ndum. Les persones amb dret a votar, les mateixes que en unes eleccions auton¨°miques, es fixen d¡¯acord amb la Llei 4/2010 de consultes populars per la via de refer¨¨ndum que el Tribunal Constitucional (TC) va anul¡¤lar precisament el passat 10 de maig. Els partits independentistes consideren que, a partir de l¡¯aprovaci¨® de la llei de transitorietat, les sent¨¨ncies del TC deixen de ser d¡¯aplicaci¨® obligada.
El compte enrere de la consulta
La llei de transitorietat no fixa el termini entre la convocat¨°ria i la celebraci¨® del refer¨¨ndum. Per norma les eleccions catalanes es convoquen amb una antelaci¨® de 54 dies seguint la Llei del R¨¨gim Electoral. Si el Govern segueix aquesta norma el refer¨¨ndum ha de convocar-se la primera setmana d¡¯agost per celebrar-se el 24 de setembre o l¡¯1 d¡¯octubre.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Llei ruptura Generalitat
- Relacions administracions
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Just¨ªcia
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Autodeterminaci¨®
- Generalitat Catalunya
- Refer¨¨ndum
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Eleccions
- Administraci¨® auton¨°mica
- Administraci¨® p¨²blica
- Pol¨ªtica
- Catalunya
- Espanya