Processitzaci¨®

Al Parlament de Catalunya, passa ¨²ltimament, almenys em passa a mi, una cosa molt peculiar: sento parlar de desforestaci¨® especulativa, d'un pla a favor de l'escola inclusiva, de la l¨ªnia 9 del metro, de la reindustrialitzaci¨® de Delphi...i gaireb¨¦ desconnecto. Injustament. Imprudentment. Perqu¨¨ cadascun d'aquests assumptes afecta el dia a dia de desenes, centenars o milers de persones. En canvi, reservo la meva atenci¨® per al moment en qu¨¨ surt a la palestra qualsevol novetat (sic) sobre el Proc¨¦s. Per¨° vaja, no soc l'¨²nic que s'est¨¤ processitzant. M'atreviria a dir que no nom¨¦s les persones, sin¨® que els temes, aquests temes de gesti¨® governamental dels quals parlava, tamb¨¦ pateixen processitzaci¨®. ?s a dir, quan In¨¦s Arrimadas li retreu els retards de la l¨ªnia 9 a Carles Puigdemont, no pot evitar una refer¨¨ncia a "vost¨¨ es gasta els diners dels catalans en urnes ¨Co ambaixades, o confer¨¨ncies, o lleis de transitorietat, o...¨C en lloc de fer estacions de metro": Processitzaci¨®. I la discussi¨® sobre peatges d'aquest dimecres entre Garc¨ªa Albiol i el president tamb¨¦ es porta al cosmos del debat territorial: Albiol diu que "ja sabem el que ens oferiria un Estat independent: m¨¦s impostos, m¨¦s taxes i c¨¤rregues fiscals ¨Ctres conceptes que, en realitat, s¨®n m¨¦s o menys sin¨°nims, per¨° enumerats aix¨ª, un darrere l'altre, semblen m¨¦s contundents¨C, i Puigdemont li replica amb un previsible "aqu¨ª el que ens costa diners ¨¦s el sistema de pertinen?a a l'Estat espanyol": Processitzaci¨®.

Estem tots pendents del proc¨¦s i dels protagonistes, per mantenir l'atenci¨®, omplen el discurs de paraules grans (aix¨ª, amb el substantiu i l'adjectiu en aquest ordre: molts volen pronunciar grans paraules i a la majoria nom¨¦s els surten paraules grans): cop d'Estat, totalitarisme... uns deixen anar contrasentits com "volen fer un refer¨¨ndum en lloc d'escoltar als ciutadans" i amenacen amb "tots els mitjans possibles", sabent que aix¨° provocar¨¤ la reacci¨® en la part contr¨¤ria: "Catalunya ¨¦s una naci¨®, i com a naci¨®, t¨¦ dret a l'autodeterminaci¨®." Per descomptat, el debat es fa ritual cada vegada m¨¦s: el grup parlamentari del PP exerceix de hooligan amb esbroncades selectives, i a JxS¨ª reaccionen amb aplaudiments sobreentesos, com per exemple, cada vegada que se cita Llu¨ªs Llach.

En el terreny m¨¦s o menys tangible, l'anunci estrella de l'¨²ltima sessi¨® de control al Govern ¨¦s la carta que Puigdemont ha enviat a la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d'Europa demanant-li empara per al refer¨¨ndum; ¨¦s un regal als Comuns perqu¨¨ no es desenganxin. Abans vam tenir altres cartes, la de Puigdemont a Rajoy i la de Rajoy a Puigdemont. Seria m¨¦s r¨¤pid i pr¨¤ctic que creessin un grup de WhatsApp...si ¨¦s que es posen d'acord sobre qui n'ha de ser l'administrador. Aix¨ª el president espanyol, per exemple, podria mostrar la seva disposici¨® al di¨¤leg amb emoticones?somrients: seria igual d'est¨¨ril per¨° m¨¦s suportable.

L'ambient, i tots nosaltres, estem tan processitzats, que en sortir de l'hemicicle em topo amb un expositor de pamflets del Parlament, en veig un que anuncia "instruccions que cal seguir en cas d'emerg¨¨ncia i evacuaci¨®" i no puc evitar pensar: renoi, estan realment preocupats amb la reacci¨® de Madrid.