G¨¹ell, Gaud¨ª i la guerra de l¡¯aigua

Barcelona sempre ha crescut a cop de grans esdeveniments. Va passar amb els Jocs Ol¨ªmpics de 1992 i el F¨°rum de les Cultures el 2004. El mateix va succeir a finals del segle XIX i comen?aments del XX amb la celebraci¨® d¡¯esdeveniments com l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 i l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929, que van projectar Barcelona al futur guanyant nous espais, com vam ser la Ciutadella i la muntanya de Montju?c.

Just en aquell mateix temps Barcelona lliurava una batalla en la qual es jugava el ser o no ser com a metr¨°poli. Despr¨¦s d¡¯enderrocar les muralles que l¡¯encotillaven, la ciutat havia crescut urban¨ªsticament i havia superat el mig mili¨® d¡¯habitants, que tenien noves necessitats. Fer-se amb el control de l¡¯aigua era convertir-se en una persona influent i la burgesia de la ciutat no volia quedar-se¡¯n al marge. Un d¡¯ells va ser Eusebi G¨¹ell i Bacigalupi (1846-1918), primer comte G¨¹ell, industrial i empresari, reconegut, sobretot, per ser el gran mecenes de l¡¯arquitecte Antoni Gaud¨ª, a qui va encarregar un bon nombre d¡¯edificis com el Palau G¨¹ell, l¡¯esgl¨¦sia de la Col¨°nia G¨¹ell, el Park G¨¹ell, els pavellons de la finca G¨¹ell i l¡¯anomenada Quadra del Garraf, entre d¡¯altres.

Per¨° si la vinculaci¨® de G¨¹ell a la creaci¨® d¡¯alguns dels edificis m¨¦s singulars de Gaud¨ª ¨¦s ben coneguda, la seva participaci¨® en la guerra de l¡¯aigua i els detalls del seu projecte per proveir la ciutat a finals del segle XIX i comen?aments del XX, s¨®n menys populars i se circumscriuen a l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic. En aquesta hist¨°ria de la Barcelona del vuit-cents ¨¦s in¨¨dit que G¨¹ell compr¨¦s un bon nombre de propietats a la zona nord de la ciutat, en terrenys de la vila de les Corts i Sarri¨¤, en aquells dies municipis independents. El treball realitzat per Luis Gueilburt, expert gaudini¨¤, per definir els l¨ªmits, l¡¯extensi¨® i l¡¯evoluci¨® de la finca G¨¹ell entre els anys 1859 i 1918, l¡¯ha portat a determinar que aquesta propietat va arribar a aglutinar fins a 10 masies i terrenys r¨²stics que s¡¯estenien per gaireb¨¦ 90 hect¨¤rees, molt superior a les 20 o 30 que s¡¯ha defensat fins ara. Una adquisici¨® gens arbitr¨¤ria, sin¨® que va tenir molt a veure amb el pla de controlar el subministrament d¡¯aigua: G¨¹ell va comprar els terrenys per facilitar la instal¡¤laci¨® de les conduccions que permetessin repartir l¡¯aigua per tota la ciutat des d¡¯uns dip¨°sits que construiria a la zona alta de Pedralbes.

Entre les moltes propietats que Eusebi G¨¹ell va heretar del seu pare Joan G¨¹ell i Ferrer el 1872, hi havia la Casa de Camp de les Corts, una finca que havia adquirit als afores de Barcelona el 1859, en aquest moment vila independent. Un dels primers enc¨¤rrecs que va realitzar G¨¹ell a Antoni Gaud¨ª va ser la construcci¨® d¡¯unes cavallerisses per donar aixopluc als seus cavalls i un picador en la seva nova finca, una casa per al porter i una gran porta de ferro, la del drac Lad¨®, amb la qual poder tancar l¡¯acc¨¦s a la mateixa finca, a m¨¦s d¡¯un mur perimetral que inclo?a diverses portes d¡¯acc¨¦s; un conjunt que aviat va despertar l¡¯admiraci¨® dels seus conciutadans, cosa que segurament pretenia G¨¹ell. En aquell moment, segons consta al registre de la propietat, tal com Gueilburt ha constatat al seu llibre Gaud¨ª i el Registre de la Propietat, de 2003, la finca tenia una extensi¨® d¡¯una mica m¨¦s de quatre hect¨¤rees, en les quals hi havia jardins, tarongers, boscos, fruiters i vinyes.

Per¨° les propietats d¡¯Eusebi G¨¹ell al voltant d¡¯aquest nucli principal no van fer res m¨¦s que cr¨¦ixer, tal com ha reconstru?t Gueilburt despr¨¦s de consultar la documentaci¨® dels arxius de les Corts i Sarri¨¤, l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya, l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la UB, l¡¯arxiu de la C¨¤tedra Gaud¨ª i el Registre de la Propietat. A la finca heretada del seu pare el 1872, tamb¨¦ anomenada Can Cust¨®, Mas Monterols, Vinyals i Torre G¨¹ell, el primer comte va afegir el 1882 Cal Feliu, que inclo?a les finques de l¡¯Olivar i Garroferes. Aquest mateix any va adquirir Can Baldir¨® i, l¡¯any seg¨¹ent, Can Berra, coneguda tamb¨¦ com Can Cui¨¤s de la Riera. Entre 1884 i 1887 Gaud¨ª va fer reformes a la casa principal de la finca i va realitzar l¡¯entrada monumental, que encara avui es pot admirar.

Per¨° el comte no va parar. El 1885 va comprar les propietats de Can Bacard¨ª o Ermengol, i el 1888 les terres i la masia de Torre Blanca o Can Granota, que inclo?a Can Xica d¡¯en Guerra. El 1890 adquireix Can Llopis, la finca propietat de Baldomero Llopis Guix, situada als l¨ªmits amb la poblaci¨® de Sant Just Desvern, per sobre fins i tot del monestir de Pedralbes, al costat de l¡¯actual carretera de les Aig¨¹es; el 1896 compra Can Raspall, Llavallol i la Torre Gran, i el 1899 Can Duran de les Escales, que inclo?a Can Torre Xica o Can Vidal, una propietat enorme de 28 hect¨¤rees. La reconstrucci¨® d¡¯aquesta vasta propietat, a partir de les dades obtingudes per Gueilburt, ha estat realitzada pels arquitectes Estanislau Roca i Joan Florit gr¨¤cies a la utilitzaci¨® de mapes i cartografies de l¡¯¨¨poca que s¡¯han superposat amb els mapes actuals per acabar obtenint un pla de s¨ªntesi que permet delimitar l¡¯extensi¨® i els l¨ªmits de la Finca G¨¹ell: en total, 87,3 hect¨¤rees, quatre vegades m¨¦s que el que s¡¯havia associat fins ara amb la propietat del comte i que es corresponia amb el per¨ªmetre que va fer Gaud¨ª.

La situaci¨® de les finques en el pla delata com, de l¡¯inter¨¨s per conformar una propietat al voltant del nucli primer i principal de Can Cust¨®, on hi havia l¡¯habitatge familiar dels G¨¹ell, es va passar a configurar una propietat allargada que busca tant connectar-se amb la poblaci¨® ve?na de Sant Just Desvern, m¨¦s enll¨¤ de la carretera de les Aig¨¹es ¡ªamb la compra de Can Llopis el 1890¡ª, com endinsar-se a l¡¯interior de Barcelona amb la compra de Torre Blanca el 1888, situada al costat del camp del Bar?a i el cementiri de les Corts. Per a Gueilburt no hi ha dubte que la resposta a aquesta forma allargada s¡¯ha de buscar en relaci¨® amb l¡¯inter¨¨s que va demostrar Eusebi G¨¹ell per controlar el prove?ment de l¡¯aigua a la Barcelona de la fi del segle XIX.

G¨¹ell tamb¨¦ va heretar del seu pare una finca al mass¨ªs del Garraf, anomenada Quadra G¨¹ell, tot i que sempre va ser un celler destinat a acollir la producci¨® vitivin¨ªcola de la fam¨ªlia. El conjunt, que sorpr¨¨n el viatger que circula per la carretera de la costa que uneix Barcelona i Sitges, est¨¤ format per dos edificis, la porteria i el celler pr¨°piament dit, on hi ha tres nivells: la planta baixa, destinada a cotxera i celler, la primera per a habitatge del propietari, i la segona destinada a capella i mirador amb vistes al Mediterrani. Gaud¨ª va projectar un altre edifici, un pavell¨® de ca?a que va dibuixar amb gran detall, per¨° que no es va arribar a materialitzar. Segons Gueilburt, el projecte ¨¦s obra de Gaud¨ª, que va signar els pl¨¤nols que es van presentar a l¡¯Ajuntament de Sitges el 1895, tot i que durant anys s¡¯ha mantingut que la va realitzar el mestre d¡¯obres i col¡¤laborador de l¡¯arquitecte, Francesc Berenguer.

A la finca del Garraf existia i existeix una deu d¡¯aigua dol?a que brolla als peus del mass¨ªs de la Falconera i que desemboca al Mediterrani. G¨¹ell, amb l¡¯ull negociador que el va caracteritzar, va encarregar a l¡¯enginyer de mines Silvino Thos i Codina una s¨¨rie de treballs per avaluar les possibilitats de la deu. De fet, un dels pous que encara existeixen es diu Pou Eusebi.

El 17 de juny de 1896, l¡¯Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per resoldre el problema del prove?ment d¡¯aigua que els operadors privats, sobretot la Soci¨¦t¨¦ G¨¦n¨¦rale des Eaux de Barcelona, no garantien. Entre els motius, el r¨¤pid creixement de la poblaci¨®, que aviat superaria el mig mili¨® de persones, despr¨¦s de l¡¯agregaci¨® dels municipis del voltant el 1897. G¨¹ell no va dubtar a presentar-se al costat de 14 projectes m¨¦s, tal com va publicar el 2010 l¡¯historiador Manel Mart¨ªn en la seva tesi Aigua i societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888-1929).

La proposta, localitzada a la Quadra del Garraf, que va presentar Josep S¨¢nchez Alemany, home de palla del comte, va ser la seleccionada perqu¨¨ era la que oferia m¨¦s volum d¡¯aigua: 80.000 metres c¨²bics al dia. No obstant aix¨°, destaca Mart¨ªn, les aig¨¹es de G¨¹ell presentaven un gran problema: era l¡¯¨²nica de les 15 que no era potable, pel seu alt grau de salinitzaci¨® a causa de la filtraci¨® de l¡¯aigua de mar. La Comissi¨® de Foment encarregada de seleccionar una de les ofertes recomanava la de G¨¹ell, per¨° amb la condici¨® que ofer¨ªs garanties. Per aix¨°, allargava el proc¨¦s d¡¯estudi i no prenia una decisi¨® en ferm.

La no-resoluci¨® va desencadenar que els candidats defensessin les seves opcions publicant els seus arguments per influir en l¡¯opini¨® p¨²blica. El febrer de 1899, Manuel Duran, un dels 15 candidats, edita un opuscle titulat Estudio comparativo entre la aportada por las Aguas de Garraf y la del Canal de San Pedro de Casserras, en el qual destacava que totes les opcions seguien sobre la taula i subratllava els punts febles del projecte de G¨¹ell. En q¨¹esti¨® de setmanes, el comte li contesta amb un altre opuscle: Manantial del Garraf, en el qual aporta dades contra les cr¨ªtiques del seu projecte, adduint que la seva aigua s¨ª que era potable i fent valer el seu enorme cabal, a m¨¦s que la seva oferta era m¨¦s econ¨°mica que la de Duran (18,2 milions de pessetes) i que els beneficis municipals serien grans.

Segons G¨¹ell: ¡°El proyecto de tra¨ªda de las referidas aguas de Garraf... consiste en la elevaci¨®n de aquellas a 100 metros en las mismas costas de Garraf [los ingenieros alemanes A. Fritcher & Houday hab¨ªan realizado un estudio para extraerla mediante unas bombas que se comprar¨ªan] y su conducci¨®n en tuber¨ªa cerrada, cruzando el Llobregat por medio de un puente, vertiendo finalmente dichas aguas a un gran dep¨®sito situado al pie de Pedralbes, de donde ha de ser repartida para su consumo en esta ciudad¡±.

En una tercera publicaci¨®, Duran torna a insistir en els beneficis del seu projecte i carrega contra el secret de la selecci¨®: ¡°Si en este pa¨ªs no se resolvieran los m¨¢s importantes asuntos a cencerros tapados y en cen¨¢culo privilegiado, y se diera participaci¨®n a la opini¨®n en los negocios arduos, por medio de informaciones p¨²blicas, no tendr¨ªan el Sr. G¨¹ell que lamentarse de que la prensa y la opini¨®n se hallen mal informadas y combatan cosas que, tal vez, mejor informadas, apoyar¨ªan¡±.

El juny de 1899 el municipi decideix no tenir en compte l¡¯oferta de G¨¹ell sense que aquest efectu¨¦s les obres de modificaci¨® de l¡¯explotaci¨® per garantir la potabilitat de les aig¨¹es i amplia el terme per presentar noves propostes en les mateixes condicions que les previstes el 1896, tot reconeixent el frac¨¤s del concurs i acabant amb les aspiracions del comte d¡¯assolir el control de l¡¯aigua de la ciutat.

Coincideix en el temps la compra de finques i els plans d¡¯Eusebi G¨¹ell per fer-se amb el prove?ment d¡¯aigua. La finca de Can Llopis tenia com a l¨ªmit l¡¯actual carretera de les A?gues. Per a Gueilburt no hi ha dubte que era per aqu¨ª per on planejava fer entrar les conduccions per emmagatzemar l¡¯aigua en els dip¨°sits de Pedralbes, tot just a 25 quil¨°metres de dist¨¤ncia de la font. L¡¯expert, que assegura que la seva investigaci¨® continua, apunta que els tubs haurien passat molt a prop de la Col¨°nia G¨¹ell, de manera que el comte tamb¨¦ garantia aigua de qualitat a bon preu per a la seva f¨¤brica t¨¨xtil m¨¦s important.

¡°Com gaireb¨¦ totes, l¡¯oferta de G¨¹ell estava sobredimensionada, perqu¨¨ calia conv¨¨ncer les autoritats municipals¡±, explica Mart¨ªn, que recorda que en aquells dies comen?aven a realitzar-se les primeres an¨¤lisis microbiol¨°giques de l¡¯aigua per determinar-ne la potabilitat. La proposta de G¨¹ell ¡°deixa clar que hi havia una expectativa de negoci, oferir aigua a l¡¯Ajuntament era clau per poder competir amb l¡¯operador privat¡±. L¡¯especialista desconeix els mecanismes perqu¨¨ la proposta del comte fos seleccionada en primera inst¨¤ncia tot i que no era potable. En tot cas, ¡°demostra, malgrat el que s¡¯ha dit sempre, l¡¯inter¨¨s del capital aut¨°cton pel negoci de l¡¯aigua. Hi havia capacitat financera, per¨° faltava capacitat t¨¨cnica¡±, rebla Mart¨ªn, que assegura que l¡¯operaci¨® urban¨ªstica de G¨¹ell ¡°hi encaixa com un guant, ja que la compra dels terrenys li permetia no tenir els problemes de servitud que tenien altres. Volia solucionar el problema abans que exist¨ªs¡±.