¡°La Model era un caos total i absolut¡±

Antonio Puyuelo no ha anat a veure com es tanca la Model. ¡°Quina estima puc tenir a quatre parets?¡±. Tot i que entre aquestes parets va passar 20 anys de la seva vida. Primer com a funcionari ras, quan va entrar el 1975, despr¨¦s com a cap de servei (1984-1988), subdirector (1988-1989), i finalment com a director (1989-1995). ?s una de les persones que m¨¦s temps ha aguantat al capdavant d¡¯aquell petit cosmos de suposats delinq¨¹ents id¨ªl¡¤licament en vies de rehabilitaci¨®, al cor l¡¯Eixample. Quan ho va deixar va assumir la coordinaci¨® d¡¯informaci¨® dels serveis penitenciaris: la persona que pren el pols a les presons, que intenta saber qu¨¨ passa a dins i solucionar-ho. Al novembre es va jubilar.

Insisteix, amb ra¨®, que moltes de les coses que va viure a la Model resulten incre?bles. Comen?ant pel recompte d¡¯interns. ¡°No sab¨ªem del cert quants eren. Et faltaven tres presos o te¡¯n sobraven quatre¡±. Els funcionaris es quedaven al centre del pan¨°ptic, que comunica les sis galeries, a la zona de control. Des d¡¯all¨¤, veien els presos ¡°passar d¡¯un costat a l¡¯altre, com si estiguessin a casa seva¡±. ¡°Les cel¡¤les es tancaven per dins. I ning¨² s¡¯atrevia a canviar-ho¡±. I estaven engalanades amb bombetes vermelles i grogues, com una discoteca. ¡°Era un caos total i absolut¡±, resumeix d¡¯aquells primers anys a la pres¨® en democr¨¤cia, on va arribar amb 23 anys, despr¨¦s de deixar l¡¯ofici de mec¨¤nic (¡°es guanyava poc i sempre anaves brut¡±).

Va viure els anys m¨¦s durs de la COPEL, un sindicat de presos que es va constituir amb la finalitat de defensar els seus drets. ¡°Alguns tenien aquesta visi¨® una mica altruista, per¨° dins de la COPEL es van amagar grups de mafiosos que nom¨¦s volien treure¡¯n profit¡±. Amb el sindicat es va generalitzar fer-se talls als bra?os com a manera de protesta. ¡°Hi havia talladors oficials. Es posaven quatre o cinc al centre, sortien la resta de presos de les galeries, i els tallaven¡±. Eren tants els ferits que no donaven l¡¯abast per portar-los al Cl¨ªnic. La soluci¨® passava per muntar hospitals de campanya al pati de les comunicacions. I aix¨° passava en un mot¨ª qualsevol. Els membres del grup teatral Els Joglars, que estaven empresonats en aquella ¨¨poca, ¡°ho passaven fatal¡±.

Recorda Puyuelo aixecar-se del llit a mitja nit per tota mena de coses: un pres en una teulada, un pres mort, un pres saltant la tanca, un pres per les clavegueres, un pres sortint de la pres¨® per la porta principal amb una pistola... I quan no era aix¨°, era que s¡¯esfondrava part del terra davant la Model, quan patrullava un gu¨¤rdia civil, fruit dels t¨²nels que es cavaven. Si no, s¡¯esfondraven els passadissos que portaven a les mateixes cel¡¤les del mal estat en qu¨¨ estaven. O b¨¦ es quedaven sense llum tota una nit, amb un Bar?a-Madrid, i havien de donar el sopar amb c¨¤mping gas, i resant perqu¨¨ els presos no s¡¯amotinessin aprofitant la foscor. O sense aigua, que tamb¨¦ els va passar.

¡°Jo era un bomber¡±, un solucionador de problemes. Un dels episodis m¨¦s cr¨ªtics va ser quan, ja com a director, es va enfilar per treure un pres d¡¯una teulada de la quarta galeria. ¡°Vaig pujar a la cresta amb un bomber. ¡®Vols un cigarro?¡¯, li vaig dir. Quan me¡¯l va acceptar, el vaig agafar jo a ell, i el tio em guanyava. Li vaig demanar a l¡¯altre que m¡¯ajud¨¦s, i em va dir, ¡®Jo nom¨¦s soc bomber¡¯¡±. Finalment van aconseguir baixar els tres sans i estalvis.

Puyuelo t¨¦ fama de ser dur i autoritari amb els presos. ¡°Anava de cara amb ells, no hi havia una altra manera¡±, rebat.Per¨° admet que ¡°hi havia funcionaris que es passaven¡±. Quan va ser director va haver de respondre pels excessos de diversos treballadors reprimint un mot¨ª. ¡°Reconec que els funcionaris van actuar malament¡±. El problema eren els comptes pendents. ¡°Es tendia que si un intern havia pegat a un funcionari, l¡¯havies de reduir. Per¨° ja no consistia nom¨¦s a reduir-lo, sin¨® que afegien un cop m¨¦s. Si tu afegeixes un cop m¨¦s, ets tan delinq¨¹ent com el pres¡±, explica que els deia. ¡°A poc a poc¡± es va anar corregint la situaci¨®, per¨° ¡°va costar¡±.

Afegeix que era una ¨¨poca dif¨ªcil, quan els funcionaris s¡¯havien de guanyar el respecte. En la seva etapa com a ¡°pagador¡± ¡ªla persona que donava als presos el peculi, un dest¨ª ¡°poc c¨°mode¡±¡ª, el van enviar un dia a la quarta galeria a pagar acompanyat d¡¯un altre funcionari, perqu¨¨ estava ¡°una mica revolucionada¡±. ¡°Nom¨¦s entrar comencen a caure matalassos cremant i de tot. El que venia amb mi va marxar. Jo vaig pensar, si marxo no tindr¨¦ ous a tornar a entrar perqu¨¨ em diran que ets un acollonit¡±. Aix¨ª que es va quedar a la porta de l¡¯oficina i va pagar a un atracador, avui hist¨°ric, Jos¨¦ Ant¨²nez Becerra, que encara segueix a pres¨®. Un dia fins i tot li van intentar sirlar (robar) el peculi quatre joves, i el van ferir en un dit. No va saber mai qui van ser perqu¨¨ anaven tapats.

Considera que la droga va ser un element clau de la degeneraci¨® a les presons. ¡°Abans la droga era el vi. El mal fer dels funcionaris feia que pagu¨¦ssim, jo tamb¨¦, els serveis que ens feien els presos amb un got de vi. D¡¯aix¨° vam passar a la cervesa¡±, recorda. Fins que van arribar les drogues dures, sobretot l¡¯hero?na. ¡°Entrava de vint mil maneres diferents. Era una escola tremenda. Aprenies cada dia¡±. Primer tiraven pilotes pel pati de la Model. Despr¨¦s van crear el carro amb fil de pescar, que tiraven per les finestres que donaven al carrer; els familiars hi lligaven alguna cosa i ho recuperaven. Despr¨¦s, quan es va posar malles, van idear un sistema de congelar les paperines dins gla?ons, que tiraven, quedaven enganxats i es desfeien.

Era una ¨¨poca de motins i intents de fuga constants. Encara recorda la m¨ªtica de 1978, quan van fugir 45 presos pel clavegueram. ¡°Emilio Simon Blanco [un atracador] va dir que ens entregaven pinxos una mica com un acte de bona fe. Els van tirar, i eren tants que tapaven la boca d¡¯entrada d¡¯una de les galeries¡±. Els funcionaris es van confiar. Dos dies despr¨¦s, van escapar tots. O el dia que fent una inspecci¨® pel clavegueram es va trobar un pres de cara. Eren les tres de la matinada. ¡°Ell va pensar que jo anava per ell, i jo vaig pensar que ell venia per mi. Tots dos vam fugir¡±. No van saber mai qui era aquell home. O l¡¯assassinat del mafi¨®s franc¨¨s Raymond Vacarizzi, d¡¯un tret al cap, quan estava a la seva cel¡¤la, des de l¡¯exterior. O la foto robada a l¡¯empresari Javier de la Rosa, sopant un entrep¨¤, que li va servir d¡¯excusa per poder-lo traslladar.

Puyuelo diu de si mateix que va ser ¡°el director i subdirector m¨¦s impresentable¡±. No va haver-hi mai un acte d¡¯anunci oficial, ni nota ni roda de premsa. Ell va acceptar els llocs com una feina m¨¦s, i va aguantar molt m¨¦s que la resta, a excepci¨® d¡¯un dels ¨²ltims directors. ¡°Era la pres¨® emblema, que ensenyava, potent. Una pres¨® conflictiva¡±, que no va comen?ar a millorar fins als noranta, amb el trasp¨¤s de les compet¨¨ncies a la Generalitat i l¡¯arribada d¡¯Ignasi Garcia Clavel com a director de Serveis Penitenciaris.

Van acumular fins a vuit presos en una cel¡¤la. Un dia un jutge va demanar veure la pres¨® abans de marxar de Catalunya. ¡°Va venir amb tota la parafern¨¤lia del jutjat. Una noia em va demanar si podia obrir una cel¡¤la. Vam obrir-la i un pobre que estava dormint, com assegut, recolzat a la porta, va caure, i van sortir tots corrents¡±. Un altre jutge el va arribar a amena?ar amb denunciar-lo si acceptava un sol pres m¨¦s.

Fins al 1986, els interns dormien i menjaven a la cel¡¤la. Tamb¨¦ els que estaven en a?llament, que tenien nom¨¦s un banc de pedra, un lavabo turc i una aixeta. ¡°Al pres que arribava li donaves un tros de gomaespuma, un plat negre d¡¯alumini i una cullera doblegada o trencada. I si ¨¦s que n¡¯hi havia. Va arribar un moment que la gent menjava en les llaunes de sardines, o amb els tetrabrics tallats per la meitat¡±. Tampoc ha oblidat els dissabtes de futbol, quan els deixaven fins a la nit per veure el partit. ¡°Despr¨¦s et trobaves un cad¨¤ver, o dos tios apunyalats. Va ser una ¨¨poca molt i molt dura. Molt dura. Per¨° molt¡±.

Puyuelo dubta de la capacitat rehabilitadora d¡¯una pres¨® aix¨ª. ¡°Surto de perm¨ªs, veig la meva vella, que est¨¤ fregant terres. El primer dia de perm¨ªs em foto una festa. El segon dia, no vaig a treure-li els diners de menjar a la meva mare per sortir de festa. Al tercer perm¨ªs, faig [robo] una gasolinera¡±, explica sobre la realitat dels presos. ¡°Qu¨¨ els podem oferir? Que els donem? Com es pot rehabilitar aquesta gent?¡±. Tot i que ¨¦s m¨¦s positiu amb els joves.

Un dia, quan els ¡°problemes superaven les solucions¡±, Puyuelo va deixar la direcci¨® de la Model, esgotat, i va passar a la coordinaci¨® d¡¯informaci¨® de serveis penitenciaris. Des d¡¯all¨¤ ha controlat tamb¨¦ funcionaris corruptes. Als 65, s¡¯ha jubilat. ¡°Es pot guardar algun bon record d¡¯aix¨°?¡±, diu dels anys durs de la Model. ¡°A mi la gratificaci¨® me la donen els presos, quan en veig algun, ens saludem... Per¨° els murs de la pres¨®... No. Aix¨° no¡±. Ara viu una vida nova del tot. I se sent alliberat: ¡°Deixar-ho ha estat un descans molt gran¡±.