Pensar la Via Laietana

L¡¯Ajuntament de Madrid es planteja reformar la Gran Via. Fan una d¨¨cada tard: la sortida de l¡¯estaci¨® d¡¯Atocha ens trasllada a una ciutat del segle passat, amb aquestes avingudes desbocades que s¡¯entrellacen les unes amb les altres. No hi ha hagut ni un intent de pacificaci¨®, les autopistes desemboquen directament al centre. La proposta planteja l¡¯esquema convencional: reduir carrils, introduir la bicicleta ¨Cen algun tram superposada als cotxes¨C, eixamplar voreres, plantar-hi arbres. Hi ha una cal¡¤ligrafia europea per rejovenir centres hist¨°rics i per domesticar avingudes. La trobem a tot arreu. Si ens hi fixem b¨¦, ¨¦s el mateix esquema que ha servit per renovar la ronda del Mig i que li ha conferit aquesta eleg¨¤ncia tan barcelonina de les l¨ªnies de tr¨¤nsit ben pintades i la palmera exhausta a la mitjana.

Dic tot aix¨° perqu¨¨ l¡¯Ajuntament est¨¤ plantejant uns retocs a la Via Laietana. Aquesta via ¨¦s material sensible. La va obrir la burgesia al poder per connectar el port actiu amb l¡¯Eixample i la va dotar d¡¯una prest¨¤ncia arquitect¨°nica rellevant que, per cert, l¡¯emparenta de lluny amb la Gran Via madrilenya. La Via Laietana continua fent la funci¨® de connexi¨® en un districte que ha anat expulsant el tr¨¤nsit cap a la seva perif¨¨ria, com a m¨ªnim a la part central. La maniobra, tan c¨°moda, condemna el districte a un ¨²s tur¨ªstic: s¡¯hi fa all¨° que es pot fer a peu. Aix¨° descarta la soluci¨® f¨¤cil, insinuada pels ve?ns, de tancar Laietana al tr¨¤nsit privat. Fora un error maj¨²scul. No significa que no es pugui entorpir la flu¨¨ncia amb una maniobra lleument dissuasiva: la Via Laietana ¨¦s tan curta que rebaixar-li la velocitat no seria un problema. Sigui com sigui, us recomano una observaci¨®: el terrible soroll circulatori ve, principalment, dels autobusos. El celebrat transport p¨²blic ¨Cun bus rere l¡¯altre¨C, que vertebra el districte i el connecta amb les platges ¨¦s la causa del malson sonor.

L¡¯Ajuntament, ara mateix, planteja un pegot. La Via Laietana no es camina, es travessa: ¨¦s un obstacle en la marxa dels vianants cap a i des del Born. Aix¨° s¡¯arregla eixamplant la zona de creuament a la part central, per fer-hi una boca ampla per on passin els ramats de turistes sense ensopegar entre si. Un eixamplament de les voreres a costa d¡¯un carril de circulaci¨® tamb¨¦ hi ajudaria. No hi ha motius reals per caminar en sentit vertical, per¨° unes voreres completes i arbrades donarien una pauta de civilitzaci¨® a una via que resulta est¨¨ticament anacr¨°nica.

Ara b¨¦, la mobilitat ¨¦s un sistema i una ciutat intel¡¤ligent hauria de reaccionar sistem¨¤ticament als problemes que genera. No pot ser que es busqui una soluci¨® individual a cada cas: ara dibuixo la nova Meridiana, ara retoco el Paral¡¤lel. Existeix el patr¨® gen¨¨ric que serveix per tot arreu, per¨° no estaria malament pensar qu¨¨ fa Barcelona amb les seves grans vies m¨¦s enll¨¤ del primer gest. ?s a dir, un model alternatiu a la rutina. Estem arreglant carrers com els arregl¨¤vem fa trenta anys. El resultat ¨¦s bo per¨° podria ser m¨¦s renovador, m¨¦s profund, m¨¦s filos¨°fic. Si la mobilitat ¨¦s el tema estrella del mandat, sembla mentida que les realitzacions clau siguin una superilla frustrada i la mesura err¨°nia i ditir¨¤mbica de limitar les places d¡¯aparcament subterr¨¤nies.

Dit aix¨°, la Via Laietana t¨¦ ara mateix tres fites divertides: un edifici en lluita, al n¨²mero 8, amb els ve?ns atrinxerats contra el barricidi, o sigui, contra el mercat especulatiu que els tritura. Despr¨¦s hi ha l¡¯edifici a redimir, la vella i connotada comissaria de policia que ¨°bviament ha d¡¯arribar a ser un espai de mem¨°ria sobre la repressi¨®, amb les seves estances de rajoles preservades per poder imaginar els interrogatoris i les tortures. I en tercer lloc, l¡¯inc¨°mode monument a Antonio L¨®pez, el navilier hipermilionari que no feia f¨¤stics al tr¨¤fic d¡¯esclaus, un personatge poc vinculat a la ciutat actual, que ning¨² gosar¨¤ reivindicar. La pol¨ªtica de mem¨°ria i de gestos reparadors ¨¦s el que millor li funciona a aquest Ajuntament, all¨° que m¨¦s facilita la complicitat de l¡¯oposici¨®, aix¨ª que pot tirar milles. ?s una pol¨ªtica que no frega el tronc central d¡¯un hipot¨¨tic model de ciutat, per¨° ¨¦s que aquest model encara no ha emergit en la confusa tasca quotidiana.