Avantguardisme democr¨¤tic i auton¨°mic

La Generalitat la va portar l'esquerra, no els nacionalistes, i va ser una operaci¨® que va comen?ar exactament 12 dies despr¨¦s de les eleccions del 15-J, que ¨¦s quan va tornar a Madrid Josep Tarradellas, l'anci¨¤ president catal¨¤ a l'exili. Els resultats d'aquelles eleccions no van poder ser m¨¦s eloq¨¹ents: el vot del cintur¨® vermell de Barcelona, amb les seves grans ciutats suburbials i obreres, l¡¯Hospitalet, Cornell¨¤, Santa Coloma, Badalona, entre moltes altres, va ser el que va determinar la intensitat del canvi democr¨¤tic als inicis i fins i tot el dibuix del nou r¨¨gim com un Estat de les autonomies.

La llegenda ara en curs entre els processistes ¨C¨¦s a dir, els partidaris d'allargar fins a l'infinit els plans de consulta independentista imaginats per Artur Mas¨C ¨¦s que la personalitat pol¨ªtica de Catalunya ¨¦s anterior a la Constituci¨® i que va ser reconeguda per Adolfo Su¨¢rez en la persona de Josep Tarradellas, en un gest de valentia i imaginaci¨® i en resposta a la tossuderia del dirigent catal¨¤ a l'exili i a la mobilitzaci¨® catalanista, que ara, quan m¨¦s es necessitaria, ning¨² ¨CRajoy el que menys¨C seria capa? de realitzar.

Aquest ¨¦s un exemple excel¡¤lent d'una falsificaci¨® hist¨°rica mitjan?ant la distorsi¨® de fets certs i incontrovertibles, reinterpretats mitjan?ant una projecci¨® del present sobre el passat. El fet que no permet discussi¨® ¨¦s que les eleccions les van guanyar a Catalunya els socialistes i els comunistes, en contra del que volia Su¨¢rez, que tenia l'esperan?a posada en Jordi Pujol i la seva Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, llavors aliada electoralment amb altres forces en el Pacte Democr¨¤tic per Catalunya. El Partit dels Socialistes de Catalunya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya van ser la primera i la segona for?a, respectivament, amb el 28,5% i el 18,3% dels vots, relegant la UCD de Su¨¢rez al tercer lloc, amb el 16,9%, i el Pacte de Pujol al quart, amb el 16,8% dels vots.

Si se suma el 4,7% d'Esquerra Republicana a la formaci¨® de Pujol es veur¨¤ que el pes del nacionalisme va ser m¨¦s aviat limitat. Ning¨² a Madrid va imaginar que calgu¨¦s cridar Tarradellas, llavors en el seu exili de la Turena, per apaivagar el moviment nacionalista mitjan?ant la recuperaci¨® de la instituci¨® republicana de la Generalitat. Si l'operaci¨® Tarradellas va prosperar va ser per impedir precisament que l'esquerra aconsegu¨ªs el Govern a Catalunya i que Joan Revent¨®s, llavors el primer secretari del socialisme catal¨¤, fos el primer president de la Catalunya democr¨¤tica.

La simplicitat del pacte Su¨¢rez-Tarradellas va tenir un potencial fundacional impressionant, que probablement va superar els qui l'havien imaginat. El president catal¨¤ a l'exili reconeixia la Monarquia i la Monarquia el reconeixia a ell, l'Honorable, ¨²nic t¨ªtol que consta en el protocol signat a Madrid en ocasi¨® del retorn del pol¨ªtic republic¨¤ a la capital. Va ser despr¨¦s nomenat president de la Generalitat, acabada de restaurar a t¨ªtol provisional, i de la Diputaci¨® de Barcelona, estratagema que li va permetre tenir una Administraci¨® i un Govern des del primer dia. Tarradellas solia dir als qui el visitaven que nom¨¦s volia un tamp¨® per segellar els documents oficials i que els Mossos d¡¯Esquadra es quadressin al seu pas. ?s el que va tenir, i poc m¨¦s.

Va ser la primera baula de l'Estat auton¨°mic, que va obrir la porta a les preautonomies, de manera que va haver-hi mapa auton¨°mic i Estat de les autonomies abans que Constituci¨®. Tarradellas va ser el 125¨¨ president de la Generalitat, segons un compte que es remunta a la denominaci¨® dels temps premoderns. La Generalitat com a representaci¨® dels tres bra?os de l'antic r¨¨gim catal¨¤ va deixar d'existir el 1714 i no va ser recuperada com a denominaci¨® fins al 1931 per la Rep¨²blica, de manera que la continu?tat pol¨ªtica amb els temps medievals ¨¦s part de la ficci¨® narrativa respecte a l'exist¨¨ncia d'un Estat catal¨¤ dissolt el 1714 sota la bota espanyola, de la qual cal alliberar ara als catalans.

Tarradellas va obtenir una vict¨°ria pol¨ªtica en diversos fronts. Abans de res, perqu¨¨ va tornar i va donar sentit a tota la seva vida a l'exili. Tamb¨¦ perqu¨¨ va ser l'¨²nic fil de continu?tat amb la Rep¨²blica. A m¨¦s, va situar Catalunya a l'avantguarda de la transici¨® amb una actitud obertament constructiva i dialogant i va inaugurar un per¨ªode de prestigi catal¨¤ al conjunt d'Espanya. Gr¨¤cies a la seva personalitat, va proporcionar relleu, autoritat i sentit d'Estat a la instituci¨®. El protocol i les formes eren instruments essencials en la vida pol¨ªtica per a Tarradellas, un anci¨¤ que havia passat mitja vida a Fran?a, fascinat per la personalitat del general De Gaulle, que li va servir d'inspiraci¨® en molts dels seus actes m¨¦s significatius.

L'originalitat dels resultats electorals a Catalunya tamb¨¦ va significar la instal¡¤laci¨® d'un mapa pol¨ªtic diferenciat respecte al conjunt d'Espanya i organitzat en dos eixos, el social entre dreta i esquerra i el propi del nacionalisme, entre partits d'obedi¨¨ncia estrictament catalana i partits amb depend¨¨ncia o relaci¨® amb les forces espanyoles. Tamb¨¦ al Pa¨ªs Basc va haver-hi uns resultats d'ordre similar, organitzats en els dos eixos, que va donar la vict¨°ria electoral al PNB i el segon lloc, a molt poca dist¨¤ncia, al PSOE, de manera que la preautonomia basca es va poder organitzar entre nacionalistes i socialistes, a la manera del Govern basc a l'exili, on es trobaven en alian?a. El seu president, Jes¨²s Mar¨ªa de Leizaola, no va tornar a Euskadi fins al?desembre del 1979, una vegada confirmat el nou Estatut d'autonomia basc; i, mentrestant, a l'espera de les eleccions per al Parlament de Guernica, va ser el veter¨¤ socialista Ram¨®n Rubial qui va presidir la preautonomia.

L'operaci¨® Tarradellas va ser la resposta d'un governant auda? i intel¡¤ligent a l'avantguardisme democr¨¤tic i auton¨°mic catal¨¤, per¨° tamb¨¦ una demostraci¨® a escala de negociaci¨® bilateral, d'acceptaci¨® d'un fet singular i diferencial i de reconeixement d'una realitat institucional hist¨°rica en benefici final del conjunt. No cal manipular la hist¨°ria des del present, per¨° ¨¦s l¨ªcit i fins i tot convenient inspirar-s'hi per construir el futur.