Kilian Jornet: ¡°Han de deixar triar, aix¨° ¨¦s democr¨¤cia¡±

Kilian Jornet (Sabadell, 1987) llegeix en catal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s, franc¨¨s i itali¨¤. Al camp base de l¡¯Everest, pel seu llibre electr¨°nic van passar Milan Kundera i Josep Pla. Despr¨¦s de pujar dues vegades al cim del m¨®n en sis dies, l'ultramaratoni¨¤ i muntanyenc reflexiona sobre la seva activitat.

Pregunta.?Com se sent a la ciutat?

Resposta.?No ¨¦s el meu medi, per¨° ho aguanto. No soc una persona gaire social. Puc estar setmanes sense veure ning¨² i soc feli?. La ciutat ¨¦s tanta gent, tantes coses que passen a tanta velocitat... Aix¨° no em fa sentir amb la comoditat que sento quan soc en llocs menys poblats i m¨¦s naturals. Estar sol ¨¦s important per assimilar les coses, per veure qui ets. Quan est¨¤s amb moltes persones, est¨¤s parlant per¨° no mires dins teu. Avui estem bombardejats cada minut amb milers d'informacions.

P. I com es veu aquest m¨®n des del cim de l¡¯Everest?

R.?Al cim hi ha tan poc oxigen que el cervell el poses en stand-by. Nom¨¦s faig servir les coses que m'ajuden a continuar amb vida. Penses on posar la m¨¤ o el peu per sobreviure. Tota la resta, fins i tot les emocions, no val. Al cim de l¡¯Everest no hi ha excitaci¨®. Hi ha una satisfacci¨® profunda, per¨° no hi ha emoci¨®. Aix¨° requereix energia i no la tens. Nom¨¦s et centres en el moment. All¨¤ el futur no existeix.

P. Va sentir por?

R.?Aquest any, no. Les condicions eren bones i he fet entrenament psicol¨°gic per a situacions de comprom¨ªs. Abans podia haver tingut por, ara he apr¨¨s a acceptar-ho. L'any passat s¨ª que va haver-hi moments dif¨ªcils. M¨¦s que por, ¨¦s la tensi¨® d'intentar sobreviure i quan baixes l'alegria d'estar viu i el sentiment de ¡°soc imb¨¨cil, per on m'he ficat¡±.

¡°Em diuen boig, per¨° cadasc¨² viu la seva bogeria per sentir alguna cosa¡±

P.?Pensa en la mort?

R. S¨ª. ?s una activitat molt visual. Est¨¤s escalant i saps que si fas un mal moviment, est¨¤s mort. Cal deixar passar aquestes visions, no fer-te l'heroi. Ser humil i no assumir m¨¦s riscos dels que pots assumir. Ser racional.

P.?Qu¨¨ ¨¦s la llibertat?

R.?Per mi ¨¦s poder escollir. ?s tancar portes tamb¨¦. A la muntanya no hi ha sempre un cam¨ª marcat, sin¨® el que fas tu. T'equivoques, l'encertes... La muntanya ¨¦s la meva vida, el medi on vaig n¨¦ixer, hi jugava de petit i hi he crescut. ?s on em sento b¨¦.

P.?Es considera corredor de muntanya o alpinista?

R.?Jo em considero un ¨¦sser hum¨¤. Ens agrada posar etiquetes i cada persona ¨¦s un conjunt d'idees, valors, paradoxes. Jo estimo la muntanya i m'agrada explorar. No em considero especialista en res, sin¨® que m'agrada la polival¨¨ncia. Puc estar escalant a 8.000 metres, corrent una carrera de 160 quil¨°metres o fent esqu¨ª de muntanya. M'omple fer coses diferents.

P.?Hi ha un debat sobre qu¨¨ ¨¦s alpinisme i qu¨¨ no...

R.?Hi ha un alpinista americ¨¤ [Steve House] que diu: Talk minus action equals zero. Cal deixar de parlar i fer activitat. Si ¨¦s alpinisme o c¨®rrer, ¨¦s igual. Cal sortir, explorar. Hi ha molta gent que prefereix parlar abans que fer activitat. Si mires el que fa l'escalador Alex Honnold [acaba de pujar El Capit¨¢n, a Yosemite, sense cordes], ¨¦s molt interessant. Jo aix¨° no ho far¨¦ mai perqu¨¨ em mataria, per¨° pots agafar idees del seu entrenament. Estant amb Ueli Steck en vaig aprendre un munt. No cal pensar en la definici¨® d'alpinisme, sin¨® que cadasc¨² pugi la muntanya com vulgui.

P.?El van insultar alguns guies de muntanya, oi?

R.?S¨ª. Fa 10 anys, als Alps, era m¨¦s forta aquesta cr¨ªtica que avui. L'esport en si ¨¦s molt egoc¨¨ntric perqu¨¨ busques la teva emoci¨® intr¨ªnseca. En l'alpinisme, a m¨¦s, hi pots trobar la mort. ?s encara m¨¦s egoc¨¨ntric perqu¨¨ pots fer patir la teva fam¨ªlia. Assumir certs riscos hi ha gent que ho accepta i gent que no. Si em veuen, pensen que em matar¨¦. Per¨° ho tinc sota control. Creuen que puc ser un mal exemple. Jo he passat molts dies a la muntanya. Soc capa? de pujar el Mont Blanc amb esportives i amb seguretat perqu¨¨ s¨®n molts anys, em conec. I no m'he posat com a exemple de res. Vaig sol i no poso ning¨² en risc. Uns tenen m¨¦s consci¨¨ncia dels seus l¨ªmits i d¡¯altres, no. Em diuen boig, per¨° cadasc¨² ha de viure la seva bogeria per sentir alguna cosa.

P.?Hi ha una muntanya per a cada persona?

R.?S¨ª. Hi ha una muntanya dins de cadasc¨². ?s un mirall. Et mostra les teves pors i fortaleses, qui ets. T'ajuda a coneixe't.

P.?S'aclimata b¨¦ a 8.000 metres?

R.?Ha estat un aprenentatge. Aquest any l'hem clavat.

P.?A l¡¯Everest va fer servir en algun moment cordes fixes?

R.?No. Al segon gra¨® hi ha tres escales. Les dues primeres es poden contornar. La tercera, no. La vaig fer servir per pujar i baixar.

P.?Quin material va utilitzar?

R.?Vaig sortir amb una granota de plomes, un frontal, dos litres d'aigua, 10 gels i unes manyoples, i al camp base avan?at vaig agafar els grampons, el piolet i uns bastons.

P.?C¨®rrer muntanyes o escalar-les? On ¨¦s el seu futur?

R.?Totes dues coses. Dissabte passat vaig fer la meva primera mitja marat¨® d'asfalt, a Noruega. Amb 1.700 metres de desnivell. L'alpinisme, si vols sortir des de baix, et demanda les dues coses. Si entrenes escalada, guanyes explosivitat, per¨° tamb¨¦ cal tenir resist¨¨ncia.

P.?No li interessen altres modalitats, com l'olimpisme?

R.?En escalada no tinc el nivell. Amb el que em pesen les cames... Quan vaig comen?ar amb l'esqu¨ª de muntanya, estava molt il¡¤lusionat amb ser ol¨ªmpic. Despr¨¦s veus qu¨¨ s¨®n els Jocs i et preguntes si en vols ser part. Fem uns Jocs per¨° es destrossa la muntanya. Els valors ol¨ªmpics es deixen de banda. ?s m¨¦s important l'esport com l'entenc jo, com un joc, encara que soc un picat i m'encanta competir.

P.?Com era Ueli Steck?

R. Tenia un nivell t¨¨cnic brutal. Es movia amb un gran comprom¨ªs i de manera natural, sense estr¨¨s. Tenia la visi¨® de l'alpinisme del futur, fer muntanya d'una manera diferent que podia obrir moltes portes.

P.?I vost¨¨ com ¨¦s?

R.?Tranquil, optimista. Poso la mateixa il¡¤lusi¨® en cada cosa. No miro al passat. No soc de celebrar coses. No cal celebrar res, cal viure.