Les set morat¨°ries de Colau

Fer front a l¡¯efecte del turisme ¨¦s un dels grans reptes del mandat de l¡¯alcaldessa, Ada Colau, a Barcelona. ?s el segon problema per als ciutadans, segons les enquestes i va ser una de les promeses electorals centrals de Barcelona en Com¨², el partit que sost¨¦ l¡¯Executiu juntament amb el PSC. A part de revolucionar el mercat de l¡¯habitatge, una altra de les arestes del fenomen ¨¦s la saturaci¨® de locals de restauraci¨® als barris amb m¨¦s pressi¨®, amb els sorolls i mol¨¨sties que suporten els ve?ns.

L¡¯Ajuntament est¨¤ aplicant suspensions de llic¨¨ncies, sobretot de bars i restaurants, com a mesura provisional mentre elabora plans de regulaci¨® futurs, amb un termini de dos anys. A m¨¦s, hi ha un altre tipus de morat¨°ries amb l¡¯objectiu de guanyar espai per a equipaments o per a plans de conservaci¨® de patrimoni que han posat en peus de guerra els sectors empresarials afectats. Les entitats ve?nals es mouen entre l¡¯escepticisme i la demanda de m¨¦s acci¨®.

La metodologia ¨¦s la seg¨¹ent: l¡¯Ajuntament paralitza les llic¨¨ncies en una zona acotada (del tipus que sigui), es compromet a no trigar m¨¦s de dos anys; elabora un pla inicial on s¡¯aixequen les suspensions excepte en zones concretes i, despr¨¦s de passar pels tr¨¤mits administratius i pol¨ªtics, aplica un pla definitiu. El pla pot comportar m¨¦s suspensions o no, com en el cas dels allotjaments tur¨ªstics, la morat¨°ria dels quals es va aixecar en aprovar el PEUAT, el pla d¡¯hotels.

El barri de Sants ¨¦s l¡¯¨²ltima zona a sumar-se a la llista de suspensions enfocades a la restauraci¨®. La seva trama de carrers antics i placetes agradables amb terrasses s¡¯ha convertit en un infern per als ve?ns a mesura que s¡¯han anat posant de moda les seves terrasses. L¡¯Ajuntament va parar de donar llic¨¨ncies ara fa un any i ja t¨¦ a punt el pla d¡¯usos provisional ¨Cest¨¤ en fase d¡¯al¡¤legacions¨C, que limitar¨¤ el creixement de bars i restaurants en dos punts concrets: la pla?a d¡¯Osca i el carrer de Riego, per als vianants. La pressi¨® ¨¦s alt¨ªssima en el triangle que formen els carrers Creu de la Coberta, passeig de Sant Antoni i Tarragona. Al seu interior hi ha una mitjana de gaireb¨¦ 20 locals per cada mil ve?ns, una xifra propera a la dels barris m¨¦s c¨¨ntrics i tur¨ªstics.

El Consistori assegura que ha elaborat aquest i altres plans inicials d¡¯usos de conniv¨¨ncia amb els ve?ns i restauradors. La patronal ho nega. ¡°?s un nou episodi de la persecuci¨® que viu la restauraci¨®¡±, es queixa el Gremi de Restauradors. El seu portaveu, Roger Pallerols, creu que l¡¯Ajuntament, amb el qual t¨¦ diversos fronts oberts ¨Cal mateix temps hi ha una reforma de l¡¯ordenan?a de terrasses pendent a tota la ciutat¨C est¨¤ frenant les inversions i l¡¯acusa de falta de di¨¤leg. El Gremi amena?a fins i tot amb accions judicials emparant-se en una sent¨¨ncia per la qual un jutge ja va tombar una reducci¨® hor¨¤ria de l¡¯obertura dels locals al carrer de Blai, al Poble-sec, on va establir una hora menys d¡¯activitat com a mesura excepcional per l¡¯alta taxa de sorolls.

Janet Sanz, tinent d¡¯alcaldessa d¡¯Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, assegura que s¨ª que hi ha hagut reunions amb el Gremi i defensa que la voluntat de di¨¤leg de l¡¯Ajuntament ¨¦s m¨¦s que evident. ¡°Hi ha per¨ªodes d¡¯al¡¤legacions on poden impugnar el que vulguin. A m¨¦s, hi ha els consells de barri on poden acudir i tenen veu. Tinc la sensaci¨® que de vegades certs sectors econ¨°mics creuen que tenen m¨¦s poder que el mateix Ajuntament i per fer alguna cosa els has de demanar perm¨ªs. I no ¨¦s aix¨°. Hem de comptar amb el teixit representatiu i ho estem fent¡±, explica. Sanz defensa les morat¨°ries perqu¨¨, ¡°permeten evitar monocultius [per exemple que en una pla?a nom¨¦s hi hagi bars i en un carrer nom¨¦s botigues] i reordenar¡±, afegeix.

Les entitats ve?nals es mouen entre l¡¯escepticisme i la demanda de m¨¦s intervenci¨®. La d¡¯Hostafrancs, una de les de Sants, creu que la morat¨°ria no t¨¦ cap efecte perqu¨¨ ja no hi ha locals nous que puguin albergar futurs negocis. ¡°No hi cap ni un bar m¨¦s¡±, explica Jordi Clausell, membre de la junta directiva.

Clausell creu que el Consistori ha fitat una zona de restricci¨® molt petita i opina que el fenomen nom¨¦s es traslladar¨¤ de carrers. La seva organitzaci¨®, no obstant aix¨°, creu que, en l¨ªnies generals, la metodologia d¡¯aplicar suspensions ¨¦s positiva.

Aquest tipus de morat¨°ries com la de Sants, van ser precedides per la del districte sencer de Ciutat Vella, on se n¡¯aplica una m¨¦s estricta que afecta locals de lloguer de bicicletes i patinets, magatzems i botigues d¡¯alimentaci¨®, per exemple. Tamb¨¦ a Sant Antoni, un altre barri popular que ha sucumbit a l¡¯ambient hipster i la gentrificaci¨®.

Un altre tipus de suspensions ¨¦s el que afecta edificis sencers o solars. Al Raval, tamb¨¦ des de fa un any, no es poden fer obres ni atorgar qualsevol tipus de llic¨¨ncies sobre 38 edificis catalogats com a antigues cases f¨¤briques amb l¡¯objectiu de preservar el passat industrial del barri.

En aquest cas, explica Sanz, el Consistori est¨¤ elaborant un pla de patrimoni que anunciar¨¤ ¡°ben aviat¡±. A l¡¯Eixample existeix un altre tipus de limitaci¨®: aqu¨ª s¨®n solars, amb la intenci¨® d¡¯avan?ar-se al futur i guanyar terreny per fer equipaments. Actualment s¨®n de titularitat privada i el Consistori est¨¤ avaluant si comprar-los o no.

D¡¯aquestes dues ¨²ltimes morat¨°ries tamb¨¦ es queixa el Col¡¤legi d¡¯Agents Immobiliaris de Barcelona. El president, Joan Oll¨¦, creu que el per¨ªode de dos anys que es dona l¡¯Ajuntament per reordenar les zones on paralitza llic¨¨ncies ¨¦s massa llarg. ¡°Totes aquestes morat¨°ries generen inseguretat i incertesa d¡¯inversions¡±, lamenta i apunta a una altra contrapartida: ¡°Els locals que ja estan allotjats i s¨ª que gaudeixen de les llic¨¨ncies pugen el preu, la qual cosa crea privilegis i afecta la compet¨¨ncia¡±.

Sanz, de nou, defensa que fins ara cap de les suspensions ha superat el temps que han prom¨¨s i les considera una eina, no un fi: ¡°En molts llocs hi ha problemes greus de conviv¨¨ncia i cal atallar-los¡±.