Vint-i-cinc anys d¡¯un reconeixement coix

Diumenge vinent, 25 de juny, far¨¤ 25 anys de l'aprovaci¨®, pel Comit¨¨ de Ministres del Consell d'Europa, de la Carta Europea de les Lleng¨¹es Regionals o Minorit¨¤ries, el text que, a dia d'avui, representa el reconeixement m¨¦s gran de la diversitat ling¨¹¨ªstica europea. ?s tot un privilegi disposar d'un document d'aquesta magnitud vistos els precedents hist¨°rics quant al respecte del multiling¨¹isme (la tradici¨® judeocristiana, radicada en el mite de la Torre de Babel, descriu la diversitat ling¨¹¨ªstica com un c¨¤stig div¨ª), per¨° toca fer-ne balan? i preguntar-nos si hem avan?at gaire. Ja ens podem anticipar i apuntar que no n'hi ha per tirar coets.

D'entrada, la Carta t¨¦ el defecte de ser d'aplicaci¨® volunt¨¤ria pels estats, que poden signar-la nom¨¦s o b¨¦ signar-la i ratificar-la, per acabar entrant en vigor uns mesos despr¨¦s. Espanya va ser un dels primers membres de la Uni¨® a signar la Carta (el 5 de novembre de 1992, amb govern de Felipe Gonz¨¢lez), juntament amb nou pa?sos m¨¦s, per¨° no la va ratificar fins al 9 d'abril del 2001 (aquest cop amb govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar). El comprom¨ªs dels diversos estats amb la Carta abasta el compliment de la Part II del text (sobre objectius i principis) i, opcionalment, l'aplicaci¨® d'un m¨ªnim de 35 par¨¤grafs de la Part III (sobre ensenyament, just¨ªcia, administraci¨®, mitjans de comunicaci¨®, cultura i activitat econ¨°mica), una discrecionalitat que ha portat Espanya a ser un dels estats m¨¦s generosos sobre el paper, amb 69 par¨¤grafs per al catal¨¤, el basc i el gallec. Al costat de Fran?a, que ni tan sols ha ratificat el text (Macron, des d'aqu¨ª et recordarem que ens ho has prom¨¨s), haur¨ªem de convenir que som uns afortunats.

Tot i aix¨°, Espanya ho t¨¦ f¨¤cil per anar-se comprometent a l'hora d'aplicar articles perqu¨¨, al capdavall, les respectives legislacions auton¨°miques atorguen a cada llengua un paper m¨¦s rellevant del que proporciona la Carta sencera. Cal no oblidar que, en cap cas, la Carta comporta el reconeixement de l'oficialitat, de manera que, si ja tens una llengua reconeguda amb aquest estatus, possiblement el text esdev¨¦ paper mullat i l'estat ja disposa de la millor de les coartades per no haver d'implementar cap mesura. M¨¦s enll¨¤ de la lletra, per¨°, el que importa ¨¦s que un text d'aquestes caracter¨ªstiques implica un determinat esperit, i ¨¦s aqu¨ª on falla m¨¦s clamorosament el comprom¨ªs espanyol amb la diversitat ling¨¹¨ªstica pr¨°pia. Per exemple (art. 7.1.e), l'estat es compromet al manteniment de les relacions entre els grups que parlin una llengua i els grups que la parlin de manera pr¨°xima (haurem d'entendre que es refereix a dialectes), cosa que hauria de dur l'estat a enfortir les relacions entre els territoris de parla catalana, cosa que no passa. Mentre que m¨¦s avall (art. 7.1.g), s'apunta la disposici¨® de mitjans que permetin l'aprenentatge de la llengua a qui no la parla, tota una mesura favorable a la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica que l'estat central senzillament ignora. De tot all¨° que sigui compet¨¨ncia auton¨°mica l'estat se'n desentendr¨¤ sempre.

Com han assenyalat alguns cr¨ªtics, la Carta va n¨¦ixer coixa en concebre les lleng¨¹es estrictament com un patrimoni cultural administrable des dels estats, i per tant mantenint la parcel¡¤laci¨® tant territorial com jur¨ªdica circumscrites a les fronteres i manllevant a les lleng¨¹es la condici¨® de constructes unitaris mereixedors d'una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica europea comuna que garant¨ªs plenament, i arreu de la Uni¨®, els drets ling¨¹¨ªstics dels parlants. Caldria, aqu¨ª, inspirar-se en la protecci¨® del medi ambient, la condici¨® supranacional del qual ¨¦s m¨¦s evident i congria consensos. Un tracte mediambiental de les lleng¨¹es, concebent-les com a elements transfronterers d'una glotosfera europea, els atorgaria molta m¨¦s protecci¨®, en tant que se'ls podrien aplicar directives comunes que superessin els ordenaments jur¨ªdics propis, i limitadors, de cada estat membre. Altrament, per molt que Europa promogui el reconeixement de la diversitat, s¨®n els estats els qui administren aquest reconeixement, que es mant¨¦ mutilat pels interessos i la idiosincr¨¤sia de cadasc¨².