¡°El meu pitjor moment va ser el dia del robatori¡±

Rosa Maria Malet (Badalona, 1948) fa 37 anys que ¨¦s al capdavant de la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona, cosa que la converteix en una de les persones que m¨¦s anys ha dirigit un museu espanyol i potser europeu. Ara, amb 69 anys, aquesta llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en Hist¨°ria de l¡¯Art per la Universitat de Barcelona, que va ingressar a la Fundaci¨® com a ajudant de conservaci¨®, que va ser conservadora a c¨¤rrec de la catalogaci¨®, el registre i l¡¯inventari de les obres donades per Joan Mir¨®, i que des de 1980 ha dirigit el centre, ha plantejat al patronat de l¡¯entitat el seu desig de jubilar-se. Un cop convocat un concurs internacional per substituir-la, ¨¦s hora de fer balan? i dels reconeixements. Al maig va rebre la ins¨ªgnia de Cavaller de l¡¯Ordre Nacional del M¨¨rit de Fran?a i avui recull el premi Ressenya de l¡¯Associaci¨® de Periodistes Culturals pel seu rigor i la seva aposta per la cultura i la difusi¨® de l¡¯obra de Mir¨®.

Entre les raons de la seva llarga perman¨¨ncia a la direcci¨® del centre, aquesta dona discreta i tranquil¡¤la, que transmet serenitat, potser per haver treballat en aquest agradable edifici blanc que sembla una enorme casa mediterr¨¤nia d¡¯estiueig, Malet al¡¤lega el fet que ¡°el centre va comen?ar amb un format i unes ambicions m¨¦s redu?des i les pautes marcades pel mateix Mir¨®. M¡¯he sentit identificada amb els interessos de Mir¨® i el que ell volia, i m¨¦s o menys hem anat tirant endavant per aquest cam¨ª d¡¯una forma natural¡±. Modesta, al¡¤lega per a aquest immobilisme ¡°la falta d¡¯inquietud dels meus joves col¡¤legues¡± i el fet que ¡°Mir¨® que no ¨¦s un personatge conflictiu, sin¨® tot el contrari¡±.

Ara ha arribat el moment de la seva substituci¨®. ¡°Tinc 68 anys, ho vaig plantejar en fer els 65 i s¡¯ha ajornat una mica, tot i que hauria pogut continuar, per¨° ¨¦s el moment del relleu. La Fundaci¨® est¨¤ en un bon moment, no hi ha conflictes, ni temes greus, i crec que ¨¦s bo renovar les idees¡±, explica.

¡°El continuisme seria bo, per¨° tamb¨¦ ho serien una mirada contempor¨¤nia i una renovaci¨® d¡¯idees pel que fa a Mir¨®¡±

A l¡¯hora de fer balan? de gaireb¨¦ quatre d¨¨cades valora la transformaci¨® que ha patit el centre. ¡°En vida de l¡¯artista, quan calia fer una exposici¨® temporal, es treien les obres de les parets i no passava res. Despr¨¦s va n¨¦ixer l¡¯Espai 10, m¨¦s tard l¡¯Espai 13, dedicat als artistes que comen?aven, en un moment en qu¨¨ no hi havia sales d¡¯aquest tipus a la ciutat, i aix¨° va permetre compaginar les activitats temporals i les exposicions de la col¡¤lecci¨®. Despr¨¦s que Mir¨® don¨¦s els dibuixos preparatoris, es va digitalitzar aquest fons; s¡¯ha creat la c¨¤tedra Mir¨®; s¡¯ha desenvolupat una s¨¨rie d¡¯exposicions temporals vinculades amb el pensament i l¡¯obra de Mir¨®, i tamb¨¦ el Premi Mir¨® bianual¡±, relata la gestora, que creu fermament que la Mir¨®, al cap de m¨¦s de 40 anys, ha aconseguit formar part de la fam¨ªlia cultural de Barcelona¡±.

Mir¨® havia exposat la seva obra i era reconegut als anys vint a Par¨ªs i als anys trenta a Nova York, per¨° fins a finals dels seixanta no es va organitzar una exposici¨® important d¡¯ell a Barcelona que el va fer sortir del cercle d¡¯especialistes. ¡°Va ser el 1968 a l¡¯Hospital de la Santa Creu. Aqu¨ª va n¨¦ixer la Fundaci¨®¡±. Des de llavors el personatge s¡¯ha fet popular, reconegut i cotitzat. ¡°S¨®n poques les obres que surten al mercat perqu¨¨ els col¡¤leccionistes de Mir¨® fan les seves donacions a museus i entitats. Mir¨® tenia una relaci¨® d¡¯amistat no comercial amb marxants i col¡¤leccionistes. Malgrat aix¨°, surten obres al mercat que mostren que Mir¨® ¨¦s un pintor cotitzat¡±.

Malet treu import¨¤ncia al fet que dels 425.967 visitants que la Fundaci¨® va rebre el 2016, la immensa majoria fossin turistes estrangers, tal com es percep recorrent les seves sales qualsevol dels dies. ¡°?s igual en totes les ciutats del m¨®n. Nosaltres mateixos, quan viatgem, volem veure-ho tot, per¨° a la nostra ciutat no trobem el moment per anar-hi¡±. Assegura que el descens de visitants de gaireb¨¦ un 6% ¡°em preocupa, per¨° m¨¦s que la xifra ¨¦s si la tend¨¨ncia continua¡±, tot i que matisa que ¡°dins del panorama de la ciutat no tinc la sensaci¨® que el centre estigui coix en aquest sentit¡±.

Quant a la crisi que han patit tots els museus, Malet assegura que la Fundaci¨® l¡¯ha viscut ¡°amb grans dificultats¡±, si b¨¦ ¡°sempre ens hem vist obligats a treballar amb recursos limitats i control de la despesa extrem. Mir¨® va dotar la Fundaci¨® amb una molt bona col¡¤lecci¨® d¡¯obra i documents, per¨° no amb un fons econ¨°mic¡±. Malet destaca el descens de les aportacions del Ministeri de Cultura, que han passat de 400.000 euros anuals a 70.000, per¨° destaca tamb¨¦ ¡°que la Fundaci¨® compta amb el prestigi que li dona Mir¨® i el seu contingut i no ha estat mai una instituci¨® problem¨¤tica, i aix¨° ha facilitat aconseguir certes ajudes¡±. Com la que els dona des de fa 30 anys la Fundaci¨® BBVA per organitzar cada any una gran exposici¨® i la Fundaci¨® La Caixa per finan?ar el Premi Joan Mir¨®.

La contenci¨® de la despesa els ha portat a aconseguir uns n¨²meros envejables, ja que generen el 80% dels vuit milions de pressupost amb qu¨¨ compten aquest any. ¡°?s gr¨¤cies a la venda d¡¯entrades i els recursos que generen la botiga i la llibreria, a m¨¦s del parell d¡¯exposicions itinerants que organitzem cada any¡±.

Malet considera que el model de governan?a de la Fundaci¨® continua sent v¨¤lid: ¡°Mir¨® va preveure un patronat de 25 persones en qu¨¨ estigu¨¦s representada la fam¨ªlia i persones properes, artistes ¡ªuna cosa poc habitual¡ª, cr¨ªtics, arquitectes i advocats, a m¨¦s de cinc representants de l¡¯administraci¨®: dos de l¡¯Ajuntament i la Generalitat i un del Ministeri¡±.

Pel que fa al bell edifici creat per Josep Llu¨ªs Sert per acollir el centre, la gestora assegura que els materials tradicionals amb qu¨¨ est¨¤ fet ¡°obliguen a un manteniment continu i a un gran esfor?, a un repintat de sales constant¡±, i sorpr¨¨n quan assegura que els lavabos que utilitzen els visitants s¡¯han de renovar del tot cada tres o quatre anys.

El 2105, coincidint amb el 40¨¨ aniversari de la Fundaci¨®, Malet i el patronat van decidir fer un reset i passar la sala d¡¯exposicions temporals al primer pis, segons l¡¯esperit de Sert i Mir¨®. ¡°Ten¨ªem clar que ¨¦rem un dels pocs edificis en qu¨¨ el fundador i l¡¯arquitecte havien treballat de forma conjunta i havien pensat en el que volien posar en cadascuna de les sales, m¨¦s que pensar en un projecte museogr¨¤fic o cronol¨°gic. Amb el temps i amb la idea de respectar la unitat de donacions, com ara la col¡¤lecci¨® de Kazumasa Katsuta i la de Joan Prats, aix¨° s¡¯havia desvirtuat, i vam pensar que era el moment de tornar als or¨ªgens. I la resposta de cr¨ªtica i p¨²blic ha estat excel¡¤lent¡±.

En aquests 40 anys hi ha hagut moments en qu¨¨ a Malet li hauria agradat tirar la tovallola. Com el 1988, quan uns lladres van robar sis obres despr¨¦s de trencar un vidre. ¡°Va coincidir amb la mort per accident de tr¨¤nsit d¡¯un dels nostres treballadors. Ha estat sens dubte el pitjor moment¡±. El robatori es va produir davant les nul¡¤les mesures de seguretat de l¡¯edifici. ¡°Ning¨² va pensar que el di¨¤leg entre natura i edifici seria aprofitat per robar. Va obligar a canviar tots els vidres per d¡¯altres de seguretat i a implantar unes mesures d¡¯alarmes que fins llavors no hi eren¡±. Per sort les obres van ser recuperades.

Quant al seu successor al capdavant de la instituci¨®, s¡¯ha convocat un concurs internacional. El m¨¦s f¨¤cil seran les comparacions. ¡°Calia evitar-les. Espero que puguem elegir la persona m¨¦s adequada, sense que tingui res a veure amb mi. Estem en un altre moment i una altra ¨¨poca. Tot ha canviat. Espero que sigui una persona m¨¦s jove i amb una altra perspectiva¡±.

Sobre una possible ruptura amb el que s¡¯ha fet fins ara, Malet defensa que ¡°en certs aspectes el continuisme seria bo; sobretot en el que s¡¯ha iniciat fa poc amb relaci¨® a l¡¯estudi, el coneixement i la difusi¨®. No dubto que es pugui fer millor. Celebraria que aparegu¨¦s la persona que pogu¨¦s donar m¨¦s empenta i marxa. L¡¯ideal seria que fos una persona que don¨¦s una mirada contempor¨¤nia als temes relacionats amb la generaci¨® de Mir¨®, i que aix¨° ens faci pensar i renovi les idees pel que fa al pintor¡±. Per¨°, sobretot, que sigui capa? de trobar nous recursos. ¡°Si s¡¯aconsegueix un pressupost m¨ªnim per adquirir no grans olis, sin¨® documents o peces de petit format, per¨° de gran inter¨¨s, seria fant¨¤stic¡±. Com a ¨²nic consell per al seu successor demana ¡°que pensi que tindr¨¤ a les mans un valor ¨²nic intangible, que el valori i l¡¯estimi, i que transmeti aquest sentiment¡±.

Mir¨® no desapareixer¨¤ de la vida de Malet. Seguir¨¤ vinculada a la Fundaci¨® en ser nomenada membre del patronat. A m¨¦s, recentment va ser nomenada membre de l¡¯Associaci¨® per a la Defensa de l¡¯Obra de Mir¨®, ADOM, per certificar l¡¯obra gr¨¤fica de l¡¯artista. ¡°Mir¨® seguir¨¤ molt present en la meva vida, i si en algun moment interfereixo en alguna cosa de la Fundaci¨® que m¡¯avisin, perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²ltim que voldria¡±.