Assassins de les SS amb doctorat
L'historiador franc¨¨s Christian Ingrao subratlla en un estudi monumental el paper decisiu dels intel¡¤lectuals en l'elit de l'Orde Negra de Himmler
La imatge que es t¨¦ popularment d'un oficial de les SS ¨¦s la d'un individu cruel fins al sadisme, corrupte, c¨ªnic, arrogant, oportunista i no gaire conreat. Alg¨² que inspira (a part de por) una repugn¨¤ncia instant¨¤nia i una tranquil¡¤litzadora sensaci¨® que es tracta d'un ¨¦sser molt diferent, un veritable monstre. L'historiador franc¨¨s especialitzat en el nazisme Christian Ingrao (Clermont-Ferrand, 1970) ens ofereix ara un perfil molt diferent, i inquietant. Fins al punt d'identificar un alt percentatge dels comandaments de les SS i del seu servei de seguretat, el temut SD, com a veritables "intel¡¤lectuals compromesos".
El terme, que ha escandalitzat el m¨®n intel¡¤lectual franc¨¨s, resulta esgarrif¨®s quan es pensa que aquests s¨®n els homes que van estar al capdavant de les unitats d'extermini. Al seu llibre que s'acaba de publicar en castell¨¤ Creer y destruir, los intelectuales en la m¨¢quina de guerra de les SS (Acantilado, 2017), Ingrao analitza detalladament la traject¨°ria i les experi¨¨ncies de vuitanta d'aquests individus, que eren acad¨¨mics ¡ªjuristes, economistes, fil¨°legs, fil¨°sofs i historiadors¡ª i alhora criminals. Hi ha un fort contrast entre ells i el clix¨¦ de l'oficial de les SS. Assassins de masses amb uniforme i un doctorat a la butxaca, com descriu el mateix autor. El que van fer els "intel¡¤lectuals compromesos" , te¨°rics i homes d'acci¨®, de les SS va ser espant¨®s. Ingrao cita el cas del jurista i oficial de l'SD Bruno M¨¹ller, al capdavant d'una de les seccions de l'Einsatzgruppe D, una de les unitats m¨°bils d'assassinat a l'Est, que la nit del 6 d'agost del 1941 en transmetre als seus homes la nova consigna d'exterminar tots els jueus de la ciutat de Tighina, a Ucra?na, es va fer portar una dona i el seu nad¨® i els va matar ell mateix amb la seva arma per donar exemple de quina seria la tasca.
"Resulta curi¨®s que M¨¹ller i altres com ell, gent molt formada, poguessin implicar-se aix¨ª en la pr¨¤ctica genocida", diu Ingrao, que ha presentat el seu llibre a Barcelona, "per¨° el nazisme ¨¦s un sistema de creences que genera molt de fervor, que cristal¡¤litza esperances i que funciona com una droga cultural en la psique dels intel¡¤lectuals".
La base de ¡®Les benignes¡¯
Ingrao i Littell.?Qualsevol que llegeixi Creer y destruir percebr¨¤ els paral¡¤lelismes amb la novel¡¤la de Jonathan Littell Les benignes?(2006). Ingrao la descriu com "una r¨¨plica tem¨¤tica en ficci¨®" del seu treball, i recorda que aquest, que va ser la seva tesi, ja va circular molt abans de la publicaci¨® de Les benignes.
Max cre?ble? Max Aue, el protagonista de Les?benignes?s'assembla en moltes coses als intel¡¤lectuals de l'SD d'Ingrao. "Excepte en aix¨° de l'homosexualitat i l'incest. Per¨°, ¨¦s clar, ¨¦s un personatge de novel¡¤la". No ¨¦s massa refinat i esteticista per ser un SS? "B¨¦, Heydrich llegia molt i tocava el viol¨ª. I no oblidis que Eichmann llegia Kant", respon.
Tamb¨¦ un altre nazi?escollit per Littell, Leon Degrelle (en el seu assaig El sec i l'humit) presenta paral¡¤lelismes amb un altre estudiat per Ingrao en el seu llibre Les chasseurs noirs: Oskar Dirlewanger. El primer era favorit de Hitler i el segon de Himmler.
L'historiador recalca que el fet ¨¦s menys excepcional del que sembla. "En realitat, si examinem les massacres de la hist¨°ria recent veurem que hi ha intel¡¤lectuals sota la catifa. A Ruanda, per exemple, els te¨°rics de la supremacia hutu, els ide¨°legs de l'Hutu Power, eren deu ge¨°grafs de la Universitat de Lovaina. Gaireb¨¦ sempre que hi ha assassinats de masses hi ha intel¡¤lectuals al darrere". Per¨° un no espera aix¨° dels intel¡¤lectuals alemanys. Ingrao riu amb amargor. "?s cert que eren els grans representants de la intel¡¤lectualitat europea, per¨° la generaci¨® d'intel¡¤lectuals que ens ocupa va experimentar en la seva joventut la radicalitzaci¨® pol¨ªtica cap a l'extrema dreta amb una marcada ¨¨mfasi en l'imaginari biol¨°gic i racial que es va produir massivament a les universitats alemanyes despr¨¦s de la Gran Guerra. I van entrar de manera generalitzada en el nazisme a partir del 1925". Les SS, explica, a difer¨¨ncia de les SA, oferien als intel¡¤lectuals un dest¨ª molt m¨¦s elitista.
Per¨° el nazisme no els inspirava repugn¨¤ncia moral? "Desgraciadament, la moral ¨¦s una construcci¨® social i pol¨ªtica per a aquests intel¡¤lectuals. La Primera Guerra Mundial ja els havia marcat: encara que la majoria eren massa joves per haver lluitat, el duel per la mort generalitzada de parents i la sensaci¨® que es lliurava un combat defensiu per la superviv¨¨ncia d'Alemanya, de la civilitzaci¨® contra la barb¨¤rie, els va enganxar. La invasi¨® de la URSS el 1941 va significar el retorn a una guerra total encara m¨¦s radicalitzada pel determinisme racial. Fins llavors havia estat una guerra de venjan?a, per¨° a partir del 1941 es va convertir en una gran guerra racial, i una croada. Era la confrontaci¨® decisiva davant d'un enemic etern que tenia dues cares: la del jueu bolxevic i la del jueu plut¨°crata de la Borsa de Londres i Wall Street. Per als intel¡¤lectuals de les SS, no hi havia difer¨¨ncia entre la poblaci¨® civil jueva que exterminaven al capdavant dels Einsatzgruppen i les tripulacions de bombarders que llan?aven les seves bombes sobre Alemanya. En la seva l¨°gica, aturar els bombarders implicava matar els jueus d'Ucra?na. I si no, seria el final d'Alemanya. Aquest imperatiu va construir la legitimitat del genocidi. Era "o ells o nosaltres".
Aix¨ª s'expliquen casos com el de M¨¹ller. "Abans de matar la dona i el nen va parlar als seus homes del perill mortal que afrontava Alemanya. Era un te¨°ric de la germanitzaci¨® que treballava per crear una nova societat, aix¨ª que l'assassinat era una de les seves responsabilitats per crear la utopia. Curiosament, calia matar els jueus per complir els somnis nazis".
Ingrao sost¨¦ que els intel¡¤lectuals de les SS no eren oportunistes, sin¨® persones ideol¨°gicament molt compromeses, activistes amb una cosmovisi¨® en la qual es donaven la m¨¤ l'entusiasme, l'angoixa i el p¨¤nic, i que, paradoxalment, abominaven de la crueltat. "Les SS eren un assumpte de militants. Gent molt conven?uda del que deia i feia, i molt preparada". Doncs resulta m¨¦s preocupant encara. "Per descomptat. Cal acceptar la idea que el nazisme era atractiu i que va atreure com a mosques les elits intel¡¤lectuals del pa¨ªs¡±.
La brigada de ca?adors salvatges de Dirlewanger
Christian Ingrao ¨¦s l'autor tamb¨¦ d'un apassionant estudi sobre la Brigada Dirlewanger, la unitat de sinistra reputaci¨® que va crear el comandant de les SS (ascendit despr¨¦s a general) Oskar Dirlewanger per lluitar contra els partisans i que es va nodrir inicialment de delinq¨¹ents convictes de delictes relacionats amb la ca?a. Les chasseurs noirs (Perrin, 2006) ¨¦s un llibre m¨¦s assequible per a un lector generalista que Creer y destruir encara que els dos tenen moltes coses en com¨² i, per descomptat, Dirlewanger ¨¦s un bon exemple de la formaci¨® ideol¨°gica d'un comandament nazi. La brigada va participar en nombroses operacions a l'Est contra els partisans guanyant-se una reputaci¨® de brutalitat, fins i tot en el marc de les unitats de les SS, que ja ¨¦s dir. Va perpetrar accions d'extermini de poblaci¨® civil i jueus i va intervenir en l'esclafament de la revolta de Vars¨°via de manera especialment vil. Finalment, va incorporar presos pol¨ªtics d'esquerres!, els ¨²nics antifeixistes que van vestir uniformes de les SS (la cosa no va funcionar). Ingrao ressegueix la hist¨°ria de la brigada (que va acabar en divisi¨® de les Waffen SS) i la del seu l¨ªder (que anava singularment per lliure en l'Ex¨¨rcit alemany). "El personatge ¨¦s abjecte, per descomptat, per¨° fascinant", assenyala. "Tots els testimonis coincideixen a assenyalar que era un home carism¨¤tic i valent, gaireb¨¦ est¨²pidament intr¨¨pid. Dels seus 32 anys d'adult en va passar 19 en guerra".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.