La revoluci¨® industrial que arriba

La ciutat de Viena se sent tan orgullosa del seu comprom¨ªs amb el medi ambient que la planta incineradora de Spittelau forma part dels recorreguts tur¨ªstics que promociona l'Ajuntament, els de la Viena verda, la que construeix jardins verticals als edificis per millorar la qualitat de l'aire, la que promou el transport p¨²blic i la que s'escalfa en bona mesura amb l'energia que despr¨¨n la combusti¨® de les escombraries que els seus ciutadans reciclen i separen disciplinadament. ¡°Aqu¨ª cremem unes 250.000 tones de brossa l'any. I amb aix¨° subministrem aproximadament un ter? del consum el¨¨ctric de les llars vieneses¡±, explica George Baresch durant una de les visites d'un grup d'estudiants internacionals a la planta, decorada per l'artista Friedensreich Hundertwasser.

Spittelau proporciona calefacci¨® a 60.000 llars en una ciutat de poc m¨¦s de dos milions d'habitants i ¨¦s capa? de refrigerar l'hospital m¨¦s gran de la capital els mesos de m¨¦s calor. La novetat que va suposar en el seu moment la planta, a m¨¦s del seu disseny colorista i la seva ubicaci¨® al centre de la ciutat, ¨¦s que va ser reformada despr¨¦s de patir un incendi el 1997 per minimitzar l'impacte ambiental al m¨¤xim. I la veritat ¨¦s que la pudor de les escombraries i el fum de la combusti¨® gaireb¨¦ no es perceben des de l'exterior de l'edifici. ¡°Fins al punt que la torre alberga una fam¨ªlia de falcons¡±, assenyala divertit Baresch.

Per¨° Spittelau no ser¨¤ el model ambiental a seguir en el futur. Ara el que es busca ¨¦s minimitzar la generaci¨® de residus i la seva incineraci¨®, que les plantes de reciclatge puguin separar el m¨¤xim nombre possible de components per reutilitzar-los i, fins i tot, introduir canvis en el sistema productiu per facilitar la reparaci¨® de productes i evitar que acabin a l'abocador.

¡°Davant del model tradicional d'economia lineal basat en l'extracci¨®, la producci¨® i els productes d'un sol ¨²s, l'economia circular passa per reparar, reutilitzar i reciclar els nostres recursos¡±, en definici¨® de Francesc Gamb¨²s, eurodiputat popular, durant un seminari organitzat a Logronyo per l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya. ¡°Aquesta ¨¦s la revoluci¨® industrial del segle XXI, la base de transformaci¨® de la nostra economia¡±, assenyala.

Un sistema circular on tot es transforma i s'aprofita exigeix canvis profunds en tots els ¨¤mbits de la societat, des de la ind¨²stria fins als governs, els jutges o els consumidors. I alguns d'aquests canvis ja estan en marxa. L'empresa qu¨ªmica?Borealis, el vuit¨¨ fabricant mundial de polietil¨¨, amb seu a Viena, t¨¦ un departament d'economia circular i, fruit d'aquest nou enfocament, acaba de comprar fa poc l'empresa alemanya de reciclatge MTM. ¡°Tractem el pl¨¤stic com una mat¨¨ria primera de gran valor¡±, explica Eugenio Longo, cap de sostenibilitat i afers europeus de l'empresa. ¡°La integraci¨® de la nova companyia en la nostra cadena ens permet desenvolupar una tecnologia espec¨ªfica per tractar i reciclar els nostres productes, per poder reutilitzar la mat¨¨ria primera en la nostra pr¨°pia producci¨®¡±, explica. ¡°No ¨¦s nom¨¦s un imperatiu empresarial, sin¨® que ens permet avan?ar-nos als nostres competidors i vendre despr¨¦s els nostres processos tecnol¨°gics¡±, sentencia.

El mateix Ajuntament de Viena ha reservat a les seves plantes de reciclatge uns espais perqu¨¨ els ciutadans hi dipositin els productes que ja no utilitzen, com llibres, bicicletes o aparells electr¨°nics. ¡°Els reparem si cal i els venem a un preu molt baix en una botiga de segona m¨¤ que hem obert al centre de la ciutat. Tots els ingressos que obtenim es destinen a protectores d'animals¡±, explica Ulrike Volk, del Departament de Gesti¨® d'Escombraries de la ciutat. ?s, sens dubte, un gest simb¨°lic per¨° que intenta traslladar un canvi de mentalitat. ¡°Vol¨ªem mostrar que els productes que creiem inservibles encara es poden utilitzar, que la gent pot trobar alguna cosa especial a un preu baix i atreure a aquest espai persones que normalment no va als mercats de segona m¨¤¡±, apunta.

Encara s¨®n m¨¦s importants alguns canvis que s'han produ?t a ?ustria en l'¨¤mbit judicial. En una sent¨¨ncia sense precedents a tot Europa, el tribunal administratiu federal austr¨ªac va rebutjar el passat mes de febrer els plans d'ampliaci¨® de l'aeroport de Viena amb l'argument que una tercera pista a l'aer¨°drom implicaria un augment significatiu de les emissions del pa¨ªs. Tot aix¨° en un moment en qu¨¨, segons l'acord del clima de Par¨ªs i els compromisos amb la Uni¨® Europea, ?ustria s'ha comprom¨¨s a reduir les emissions de di¨°xid de carboni, de manera que l'ampliaci¨® faria m¨¦s dif¨ªcil complir aquests objectius. ¡°El tribunal ha decidit que els objectius ambientals a llarg termini tenen m¨¦s import¨¤ncia davant de la creaci¨® d'ocupaci¨® o el desenvolupament econ¨°mic immediats¡±, assegura Sigrid Stagl, directora de l'Institut d'Economia Ecol¨°gica, de la Universitat d'Econ¨°miques de Viena. ¡°La just¨ªcia llan?a un missatge molt important. Si inverteixes en una infraestructura que produeix elevades emissions de CO₂ i aquesta sent¨¨ncia crea jurisprud¨¨ncia, potser la teva inversi¨® no tingui una vida ¨²til d'aqu¨ª a 20 anys. ?s a dir, que en aquest moment invertir en infraestructures amb ¨²s intensiu de carboni ¨¦s una inversi¨® d'alt risc¡±, recalca.

El seu company, el professor Stefan Giljum, insisteix en la necessitat d'introduir un marc pol¨ªtic i econ¨°mic per impulsar aquest canvi de model. ¡°I aqu¨ª hi juga un paper decisiu la pol¨ªtica fiscal. Cal imposar una taxa ambiental que penalitzi el consum de mat¨¨ries primeres i la utilitzaci¨® de recursos a canvi d'abaratir la fiscalitat i el cost de l'ocupaci¨®¡±, subratlla. ¡°?s m¨¦s f¨¤cil fer aquest canvi estructural si prenem les decisions adequades com m¨¦s aviat millor, si permetem que les empreses adaptin la seva planificaci¨®, les seves infraestructures i les seves inversions aviat, si ens posicionem com un pa¨ªs al capdavant d'aquest canvi i desenvolupem la tecnologia que despr¨¦s podem exportar als altres¡±, afegeix la professora Stagl.

El Parlament Europeu, que finan?a aquest viatge, ha aprovat un paquet d'economia circular, que busca un enfocament integral al model, per¨° que encara posa massa l'accent en els objectius de reciclatge, d'altra banda ¡°molt ambiciosos i amb un gran potencial¡±, segons Giljum. ¡°El que necessitem ¨¦s un disseny amb enfocament ecol¨°gic des del principi i, en segon lloc, crear infraestructures i mitjans per a la reparaci¨®¡±, sentencia Stagl.