El futbol catal¨¤ d¡¯elit recupera l¡¯esplendor

El futbol professional catal¨¤ s'ha revitalitzat amb l'ascens del Girona i del Bar?a B. Hi haur¨¤ tres equips catalans a Primera, una situaci¨® que no es donava des de la temporada 2006-2007, i tres m¨¦s a Segona A. El Girona acompanyar¨¤ el Bar?a i l'Espanyol, i el filial blaugrana competir¨¤ amb el Reus i el N¨¤stic, l'¨²ltim que va acompanyar els blanc-i-blaus i els culers en l'elit. El van precedir l'Europa, que va estrenar el campionat de lliga, el Lleida, el Comtal i el Sabadell, el tercer equip per hist¨°ria.

Girona era l'¨²nica capital de prov¨ªncia que no havia tingut representaci¨® en la m¨¤xima categoria. El N¨¤stic, en canvi, hi va jugar quatre temporades en dues etapes. Entre el 1947 i el 1950 fins i tot va intimidar els equips grans. El desembre del 1947 es va inaugurar Chamart¨ªn. Encara feia olor de nou quan el N¨¤stic es va convertir en el primer equip que va guanyar al feu madridista. Encara avui ¨¦s l'¨²nic que ha debutat amb vict¨°ria al rebatejat Santiago Bernab¨¦u. M¨¦s de 50 anys despr¨¦s, l'equip grana va tornar a l'elit el 2006. Va ser un somni d'una temporada. Una d¨¨cada despr¨¦s, l'equip que entrenar¨¤ Llu¨ªs Carreras s'ha assentat a La Lliga 1|2|3 despr¨¦s d'uns anys a Segona B. ¡°Comen?arem amb les m¨¤ximes aspiracions; nom¨¦s som a un pas de Primera i l'objectiu ¨¦s tornar-hi", assegura Emilio Viqueira, director esportiu del N¨¤stic. Ja no existeix la urg¨¨ncia de vendre que existia fa uns anys perqu¨¨ el deute s'ha redu?t en 3,2 milions.

El Lleida i el Camp Nou

El Lleida tamb¨¦ va representar el futbol catal¨¤ a Primera en dues etapes. El 1950 va agafar el relleu del N¨¤stic, per¨° no va poder allargar la seva estada. Va passar el mateix en la temporada 1993-1994, tot i que les sensacions d'aquesta temporada encara perduren. El conjunt de Man¨¦ va v¨¨ncer per 0-1 al Camp Nou i va tombar el Madrid al seu estadi, una derrota que va convertir el vestidor blanc en un polvor¨ª i va derivar en la destituci¨® de Benito Floro. El Lleida va ser un equip de cap¨ªtols per¨° no de novel¡¤la, i va baixar. Amb l'arribada del nou mil¡¤lenni, es va consumar el descens a Segona B, el seu h¨¤bitat des del 2006. L'equip ha viscut una doble lluita, a la gespa i als despatxos, i ara busca solidesa despr¨¦s de refundar-se en el Club Esportiu Lleida. El president des de llavors, Albert Esteve, advoca per un projecte a llarg termini i viable que porti a Lleida la paraula m¨¤gica: estabilitat. ¡°El nostre projecte ha de ser s¨°lid per si s'aconsegueix l'ascens, perqu¨¨ el futbol professional t'exigeix estructuraci¨® i previsi¨®¡±, assegura Esteve.

Tamb¨¦ a Segona B, el Sabadell viu entre l'orgull d'haver estat catorze temporades a Primera, la malenconia per com de lluny queden aquells temps i la preocupaci¨® econ¨°mica. ?s el tercer equip catal¨¤ per hist¨°ria, perqu¨¨ entre el 1943 i el 1988 va acumular 14 temporades en les seves quatre etapes a Primera, tot i que de l'¨²ltima ja fa gaireb¨¦ 30 anys. A la retina dels seguidors queda un quart lloc el 1969, que li va donar un bitllet per a la Copa de Fires i ¨¨piques vict¨°ries contra el Madrid i el Bar?a. Des que va perdre la categoria, la discontinu?tat ha marcat la traject¨°ria del club de la Nova Creu Alta. Els ascensos i descensos entre Tercera, Segona B i Segona reflecteixen la inestabilitat econ¨°mica de la instituci¨®. La directiva del conjunt arlequinat, a Segona B des del 2015, ha tornat a canviar de cara els ¨²ltims dies amb l'entrada en escena d'Esteve Calzada. El fundador i CEO de l'ag¨¨ncia Prime Time Sport lidera un grup inversor que ha adquirit el 67% de les accions del club. ¡°Volem consolidar el Sabadell com un dels equips capdavanters de La Lliga 1|2|3¡±, afirma l'exdirector de m¨¤rqueting del Bar?a. La recepta de Calzada t¨¦ dos ingredients: coneixement futbol¨ªstic i solidesa financera.

Apartat de les altes esferes hi ha l'Europa. L'equip del barri de Gr¨¤cia t¨¦ l'honor d'haver estat un dels deu fundadors del campionat de Lliga. Va aguantar tres temporades a Primera, entre el 1928 i el 1931. Gaireb¨¦ 90 anys despr¨¦s, les imatges en blanc i negre d'aquells anys encara brillen a les oficines del club. "Aquestes fotografies i tots els records tenen un gran valor sentimental", rememora V¨ªctor Mart¨ªnez, president del club. ¡°El passat ¨¦s molt bonic, per¨° no en podem viure, hem de mirar cap endavant¡±. Per fer-ho, el futbol base ¨¦s la seva f¨®rmula. La professionalitzaci¨® va marginar un equip que no trepitja la Segona Divisi¨® des del 1968 i que fins i tot es va veure relegat al futbol territorial el 2004. Les urg¨¨ncies no han precipitat els esdeveniments al Nou Sardenya, malgrat jugar a Tercera les ¨²ltimes 11 temporades. La filosofia de club, un fort vincle amb l'afici¨® i el futbol base com a ¨²nica opci¨®, s¨®n els senyals d'identitat d'una entitat que recorda amb un somriure aquells anys meravellosos.

El cas del filial blaugrana

Un cap¨ªtol a banda ¨¦s la pres¨¨ncia a Primera del Comtal, en el seu moment exfilial blaugrana. Quatre anys abans del seu ascens definitiu el 1956, es va guanyar la pla?a a Primera amb el nom d'Espanya Industrial, per¨° no va voler renunciar a la tutela barcelonista i es va mantenir a Segona. La desvinculaci¨® del Bar?a i el canvi de nom van arribar al mateix temps. L'Espanya Industrial era una f¨¤brica t¨¨xtil i no estaven permesos els noms empresarials. Les dues arg¨²cies li van permetre, aquesta vegada s¨ª, ascendir, i arreplegar un punt davant del seu germ¨¤ gran a les Corts. Joaqu¨ªn Basora va marcar set gols en aquella temporada que recorda com un miratge. ¡°No ten¨ªem gaire il¡¤lusi¨® per quedar-nos perqu¨¨ sab¨ªem que no trigar¨ªem a baixar¡±, explica amb la veu trencada. Basora va comen?ar la seva carrera al Bar?a, per¨° es va lesionar i va debutar com a professional a l'Espanya Industrial. ¡°Hi havia bones relacions pel que fa a traspassos de jugadors perqu¨¨ al Bar?a li interessava que f¨®ssim com el seu equip suplent¡±, explica l'exdavanter.

La desvinculaci¨® va refredar les relacions. Basora sost¨¦ que ni al Bar?a ni a la directiva del Comtal els interessava ser a Primera. Malgrat tot, l'equip d'escut i samarreta blanc-i-blava va acabar el curs en ¨²ltima posici¨® per¨° a nom¨¦s un punt de la salvaci¨®. El 1970, lluny ja d'aquella fita hist¨°rica, es va fusionar amb l'Atl¨¨tic Catalunya per formar el que avui ¨¦s el Bar?a B, que acaba d'ascendir a La Lliga 1|2|3.

El filial blaugrana ¨¦s un dels sis participants del bon moment del futbol catal¨¤. ¡°Hi ha un teixit associatiu de m¨¦s de 150.000 federats que formen la base piramidal del que es veu en el futbol professional¡±, sost¨¦ Oriol Camacho, secretari general de la Federaci¨® Catalana de Futbol. El punt ¨¤lgid va ser el 1948, amb fins a quatre equips a la m¨¤xima categoria. La temporada vinent seran tres a Primera, mentre que el N¨¤stic, el Reus i el Bar?a B conformen la segona fila en el futbol professional catal¨¤ a Segona A. Sis llic¨¨ncies que fan que el futbol catal¨¤ visqui un moment pr¨°sper en el terreny esportiu.